ERC planta el rei perquè no rep les autoritats catalanes
Es desmarca de la tanda de contactes de Felip VI per haver menystingut Forcadell i Puigdemont
El PP i els crítics del PSOE intensifiquen el setge a Sánchez per la cessió de senadors als grups sobiranistes
Tal faràs tal trobaràs. Aquesta és l'actitud que ha pres ERC no volent participar en la tanda de contactes que a partir de dilluns celebrarà Felip VI amb quinze formacions polítiques representades al Congrés com a pas previ a la proposta d'un candidat per a la investidura. La formació d'Oriol Junqueras addueix que el rei “no va voler rebre la presidenta del Parlament i tampoc ha volgut saber res del president electe de Catalunya” i, per tant, primer que el monarca atengui les institucions catalanes “i després ERC valorarà què cal fer”. L'autoexclusió d'aquest grup, doncs, s'ha d'encabir en el gest que va tenir Felip VI negant-se a rebre Carme Forcadell perquè li comuniqués l'elecció de Carles Puigdemont com a nou responsable del govern.
Es tracta d'una visita protocol·lària que acostumen a fer els dirigents de les cambres dels territoris històrics. Però en aquest cas, la casa reial va optar per demanar a Forcadell que fes la comunicació per escrit, com es fa amb la resta de territoris. A banda d'aquest menysteniment, en el decret de cessament d'Artur Mas –firmat pel rei i per Mariano Rajoy– van obviar expressament una cita de cortesia per la qual s'agraeixen els serveis prestats al president sortint i que s'ha utilitzat en tots els casos.
La Zarzuela va enviar ahir el calendari de cites amb els grups, que s'allargaran fins divendres, i en aquell moment es disparaven les alarmes pel fet que no hi constava cap representant d'ERC. Més tard, la casa reial indicava que no es tractava de cap errada, sinó que s'havien limitat a citar la llista de portaveus que els havia fet arribar el Congrés i que no incloïa cap portaveu republicà. Després de la confusió inicial, la formació de Junqueras confirmava que havien decidit no participar en la tanda mentre el monarca no rectifiqui la seva actitud envers les institucions catalanes. Dins l'agenda de contactes, el portaveu de Democràcia i Llibertat (DL), Francesc Homs, passarà per La Zarzuela dimecres a la tarda, mentre que Xavier Domènech, d'En Comú, hi anirà dimecres al matí. Val a dir, que en la tanda s'ha citat, per separat, Pablo Iglesias i els portaveus de les coalicions de Podem.
Enutjats amb Sánchez
També dins l'àmbit català, ahir es va intensificar el setge del PP i del sector crític del PSOE a Pedro Sánchez pel fet d'haver cedit quatre senadors a ERC i DL perquè puguin tenir grup propi a la cambra alta. Aquest gest de la direcció socialista –que és habitual a l'inici d'una legislatura per facilitar que es pugui formar el màxim nombre de grups– va ser interpretat pels de Rajoy com una concessió als independentistes basant-se en una futura investidura, provocant respostes irades de dirigents populars, dels de C's, i també de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que es preguntava fins a on pretén arribar Sánchez per aconseguir el que no li han donat les urnes.
En clau interna, on els equilibris del secretari general són molt febles, la cessió va despertar el recels d'alguns territoris. Si bé des dels socialisme andalús públicament evitaven pronunciar-se i es limitaven a subratllar que havia estat una decisió unilateral de la direcció estatal, de portes endins, Susana Díaz procurava fer saber als seus el seu enuig. Mentrestant, alguns barons, entre ells el president d'Aragó i el de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, no dissimulaven que els havia dolgut el fet tot qualificant-lo “d'indesitjable” i “d'inexplicable”.
Fonts del Senat, però, asseguraven que, malgrat els escarafalls actuals, el PP estava d'acord que els catalans tinguessin grup propi. Per la mateixa raó els de Rajoy no s'oposen que també puguin formar grups al Congrés tot i que per circumstàncies similars –no arribar al 15% dels vots en una circumscripció– el 2011 es va barrar el pas a Amaiur. El que no sembla que hagin de tenir cap possibilitat són En Comú i la resta de coalicions de Podem. Tant és així que Compromís no descarta anar al mixt.
