El primer escull: el pressupost

Un cop superats tots els entrebancs que han portat a la constitució del nou govern de la Generalitat de Catalunya, aquesta setmana comença l'hora de
la veritat. L'onzena legislatura no seguirà els paràmetres habituals ni quant a temps –en principi serà de 18 mesos i no de quatre anys com hauria de ser habitual– ni quant a continguts –l'activitat parlamentària anirà més enllà i haurà de preparar la independència de Catalunya–. Davant d'aquestes circumstàncies, als reptes habituals, se n'hi afegeixen de nous, alguns dels quals seran imminents.

Una de les patates calentes més urgents que es troba el govern de Carles Puigdemont és l'aprovació del pressupost de la Generalitat. Des del setembre, el govern funcionava en una situació d'interinatge que va obligar a la pròrroga dels comptes del 2015 per a aquest any. Això suposa que totes les partides siguin mimètiques a les de l'exercici anterior per poder cobrir els serveis que es presten, però les inversions noves queden paralitzades. Les antigues, de pagaments plurianuals, continuen endavant. El nou govern haurà de fer les modificacions que calguin partint de la proposta inicial, entre altres coses, per incloure el pla de xoc social que Junts pel Sí i la CUP van pactar i que puja a uns 270 milions extres.

El pacte d'estabilitat, però, no explicita el vot afirmatiu dels cupaires a una proposta de pressupost més enllà de les mesures del pla de xoc. L'acord simplement diu que els de la CUP no votaran “en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o al dret a decidir quan estigui en risc l'esmentada estabilitat”. És a dir, a priori, el vot se suposa afirmatiu, però tampoc està explicitat. De fet, el mateix vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, admetia la setmana passada que no es pot descartar que els comptes continuïn prorrogats en funció de com vagin les negociacions amb la CUP.

Un altre dels aspectes essencials és el relatiu al full de ruta de desconnexió, que consta de dues fases. La primera va començar amb la declaració de l'inici del procés d'independència que ja va acordar el Parlament de Catalunya i posteriorment ha de venir la creació de les estructures d'estat, amb lleis indispensables com la de l'agència tributària i la de protecció social (la Seguretat Social). Després
hi haurà l'aprovació de les lleis de transitorietat jurídica i la del procés constituent. La segona fase
té un caràcter institucionalment constituent, que preveu la celebració d'unes eleccions constituents, la culminació del procés de creació del nou estat amb l'aprovació de la constitució i la ratificació a través d'un referèndum. Tot plegat, per culminar amb la proclamació de la independència. Tot allò referent al procés no hauria de representar cap inconvenient, almenys pel que fa a l'aritmètica parlamentària, ja que els 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP sobrepassen llargament la majoria absoluta necessària.

A banda de la normativa legal que implica el canvi de règim, així com la creació de les estructures d'estat, també hi ha damunt la taula grans reptes legislatius que fa anys
que estan pendents. Per exemple, la gairebé impossible llei electoral, que fa legislatures que es negocia i que no tira endavant, i la nova llei de governs locals. Ahir mateix, el nou conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, es referia a aquesta última i assegurava que el govern vol garantir un finançament estable dels consells comarcals i que així quedarà reflectit en la llei de finançament local que impulsarà l'executiu. Aquesta serà una llei que haurà de penjar de la de governs locals. Segons va dir, els consells comarcals han estat maltractats econòmicament i ara s'hi vol posar remei.