“Hi vam entrar tots junts... Com la legió!”

Dos anys i mig després de l'assalt de Blanquerna a cops i corejant “no ens enganyen, Catalunya és Espanya”, l'ebullició es vestia de timidesa i catorze dels quinze imputats van exigir al tribunal que els fotògrafs no els retratessin de cara per preservar una intimitat perduda l'11 de setembre del 2013.

El judici va arrencar a les dotze i no a les deu –l'hora fixada– per culpa de l'acusat Tomás Bor, que venia de Sòria en cotxe i va fer tard. A causa del retard, només van declarar set assaltants, però la jutgessa ja va tenir un tast de la testosterona falangista. “Hi vam entrar tots junts... Com la legió!”, va cridar Juan Luis López García. “I perdó a les dones de la sala”, es disculpava com un galant de cine clàssic cada cop que deia una paraulota. I, a la pregunta de si va colpejar Josep Maria Bosch, delegat català a Madrid, López García ho va resumir com un duel de l'oest: “Em vaig encarar amb ell, d'home a home”, va resumir.

A més de Bosch, també van ser agredits el càmera de TV3 Christian Menéndez i Sánchez-Llibre. “No conec a fons l'activitat parlamentària, em queda molt lluny i no sabia qui era Sánchez-Llibre ni si és independentista”, es disculpava el secretari nacional de Falange, Sergio Reguilón.

La jutgessa, però, només va esclatar quan l'advocat defensor Santiago González interrogava l'única dona acusada, Paula Mijares, parella de l'ultra Pedro Chaparro. “Oi que vostè va sempre on va Pedro?”, demanava l'advocat. “Sí, sempre el segueixo on va, és l'home de la meva vida”, responia amb veu d'enamorada. “Això està molt i molt bé, Paula”, es commovia l'advocat. “A veure, a veure, a veure... Tot això hi sobra!”, els va tallar la jutgessa, atònita, sense entendre en quin moment la testosterona s'havia convertit en un relat de Corín Tellado.