La vella guàrdia aposta per la gran coalició PP-PSOE
Exministres advoquen per un acord que impliqui les dues forces del bipartidisme usant el pretext del procés sobiranista
González també se suma a les veus que rebutgen un acord amb Podem
Més pressió sobre Pedro Sánchez a les vigílies del comitè federal de dissabte i la seva entrevista dimarts vinent amb el rei Felip VI. Exministres dels executius de Suárez, González, Aznar i Rodríguez Zapatero s'han sumat a l'ofensiva dels poders fàctics perquè el líder del PSOE accepti forjar un govern “de les formacions constitucionalistes” que li reclama Mariano Rajoy, deixant clar que un dels motius principals de l'entesa és la d'aturar el procés de desconnexió que s'ha iniciat a Catalunya.
Simultàniament, s'ha conegut que l'expresident del govern espanyol, Felipe González, hauria explicat a un grup d'ambaixadors que prefereix que governi el PP amb Ciutadans, amb el suport exterior dels socialistes, segons informava ahir Telecinco. Des de fa dies que s'especulava amb un possible pronunciament públic de l'antic cap de files del PSOE, que encara té força ascendència al partit, expressant el seu rebuig a un pacte de Sánchez amb els de Pablo Iglesias. De moment, però, només es coneix el seu parer a partir d'un acte organitzat pels representants diplomàtics de diversos països acreditats a Madrid.
Contra l'acord
La vella guàrdia, doncs, s'ha activat per barrar el pas a un eventual acord amb Podem –que hauria d'implicar també l'abstenció d'ERC i de DL– davant la possibilitat que dimarts vinent el monarca demani a Sánchez que intenti buscar aliats per fixar un primer debat d'investidura.
En un comunicat fet públic ahir per la Fundación España Constitucional, fundada per José Bono i Eduardo Zaplana, i de la qual formen part, entre d'altres, Marcelino Oreja, Ángel Acebes, Elena Salgado, Rodolfo Martín Villa, Cristina Garmendia o Carlos Solchaga, els excàrrecs polítics reclamen un govern “d'ampli suport” i del qual formin part “dos o més partits constitucionalistes” i que garanteixi que no hi haurà independència a Catalunya i que es continuarà amb el procés de reformes per impulsar l'economia. És a dir, la fórmula que des del primer dia ha ofert Rajoy a Sánchez i a Albert Rivera. Un dels objectius d'aquest acord, segons assenyalen en el seu escrit, seria firmar una entesa que hauria de durar com a mínim mitja legislatura i que inclogui una reforma de la carta magna en la línia conservadora marcada pel Consell d'Estat.
Catalunya, el pretext
L'associació d'exministres, que ja es va pronunciar amb duresa arran del 27-S, no amaga que el motiu principal perquè el PP, el PSOE i C's s'uneixen és per enviar “un senyal inequívoc als independentistes” alertant-los que “la seva aventura fracassarà i es farà impossible”, alhora que insisteixen a exigir qualsevol mesura que permeti la llei per tal d'aturar-los. Per tot plegat, el vell bipartidisme subratlla que el procés de desconnexió que ha de culminar en divuit mesos és un fet “d'extraordinària gravetat”, i és per això que mantenir un govern espanyol en funcions afegiria “més preocupació” envers la situació catalana.
ERC ja té grup propi al Congrés
Després del “calvari” que asseguren que els han fet passar, els republicans celebraven ahir que, finalment, la mesa del Congrés ha acceptat que tinguin grup propi. Joan Tardà serà el seu portaveu, i Gabriel Rufián exercirà les tasques de portaveu adjunt dels nou diputats obtinguts el 20-D passat. Els dos dirigents van comparèixer ahir en roda de premsa després d'haver-se conegut la decisió de l'òrgan de la cambra, després que la setmana passada hagués vetat la configuració d'un grup que incloïa els dos representants d'IU i els dos de Bildu. La mesa va tombar la modalitat considerant-la un “frau de llei” pel fet que les dues formacions s'integraven temporalment al grup d'ERC per poder tenir accés a unes subvencions que no reben les formacions del mixt. Tot i el vet, Tardà insistia ahir que el grup integrat per les diferents formacions complia els requisits del reglament.
