El merdòmetre

Fa uns anys que la RAI italiana, després de les notícies del vespre, oferia un petit espai titulat El merdòmetre. L'espai era protagonitzat per un còmic que amb el suport d'un monitor explicava cada dia el nivell que havia generat la corrupció relacionada amb la política.

Les coincidències en diversos afers fa que hi hagi setmanes que tot plegat faci mala olor. Ara mateix i simultàniament, i competint per guanyar espais en els mitjans, hi ha l'anomenat afer Imelsa. Un jutge de l'Audiència de València té imputats com a presumptes responsables d'un delicte de blanqueig de capital cinquanta dirigents del Partit Popular –exalcaldes, regidors i assessors–. Estan relacionats amb una caixa B que presumptament havia operat el Partit quan era alcaldessa Rita Barberá. A Toledo, la fiscalia anti-corrupció demana dos anys i mig de presó per a Juan Pedro Hernández Moltó, expresident de la caixa Castilla-La Mancha i exdiputat socialista, per un presumpte delicte de falsejament dels comptes de la caixa. Un altre. Els ERO d'Andalusia, en què s'investiguen de dalt a baix els expresidents de la Junta Chaves i Griñán. Noms que cada dia són en El merdòmetre com ara Rodrigo Rato, Miguel Blesa i d'altres per haver utilitzat per a despeses personals les populars targetes black, opaques per al fisc... Tots els noms esmentats es fan familiars en el dia a dia informatiu. A partir de demà quedaran tots un xic aparcats perquè apareixerà el nom de Jordi Pujol i la seva família, que han de començar a declarar a l'Audiencia Nacional investigats per ocultació de capitals.

Es parla molt de política nova i vella i de refundacions. No hi haurà nous temps sense eliminar els afers de corrupció relacionats amb la política. A partir de demà tornarà a tocar Pujol i família...