Política

opinió

Evitem el ‘Brexit'

La Unió Europea no para d'espants i de reptes. Alguns prou coneguts i patits per la societat, com ara la crisi econòmica, la situació dels refugiats i, per extensió, el dilema sobre la viabilitat de la lliure circulació, el terrorisme, etc. Tots tenen en comú que la Unió Europea s'ho ha trobat; tot i que hagués pogut ser més previsora i actuar a l'inici dels conflictes, la realitat és que poca cosa hi pot fer més que cercar solucions per sortir-ne. Però hi ha un altre repte que ha vingut per voluntat d'un governant, del primer ministre britànic, David Cameron, que, per treure pressió a les demandes de part de la societat i dels partits euroescèptics i d'algun membre del seu mateix partit, va optar per oferir un referèndum, per saber si els ciutadans britànics volen continuar o no dins la UE.

Cameron no en tenia cap necessitat ni obligació, de convocar un referèndum, però ha donat mostres, com va fer permetent el d'Escòcia, de valentia política i d'atreviment.

La realitat és que per aconseguir un resultat positiu, que vol dir que el Regne Unit continuï a la UE, cal que Cameron pugui mostrar als seus ciutadans un bon acord amb la UE. Així, el Consell Europeu del 18 i 19 de febrer ha ratificat l'acord que havien convingut el president del Consell Europeu, Donald Trusk, i el premier britànic, que consisteix a acceptar que el Regne Unit pugui aplicar als immigrants comunitaris restriccions a les prestacions que avui tenen els britànics i també que els parlaments estatals puguin vetar part de la legislació comunitària, entre d'altres.

Doncs, després de llargues reunions i amb un retard evident, hi ha hagut fumata blanca, hi ha hagut acord entre la UE i el Regne Unit, però ha costat molt i s'han hagut de superar les reivindicacions del grup de Visegrad –Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria– i de Grècia. De fet, cada estat va actuar en funció del paper que li interessava en clau interna, mostrant que no donava un xec en blanc. I és que el que s'ha acordat afecta valors fonamentals de la UE, com ara la igualtat dels ciutadans comunitaris. Tot i que s'ha volgut situar només en l'acord Regne Unit–Unió Europea, veurem si en el futur no s'utilitza per limitar la construcció europea en algun altre àmbit.

És veritat que tots volen que el Regne Unit continuï dins la UE, de manera que és normal que hi hagi hagut acord, que permetrà a Cameron, tal com va dir, lluitar sense descans per aconseguir un sí en el referèndum, que vol dir continuar formant part de la Unió Europea.

Ara esperem que el Parlament Europeu no veti aquest acord i que la maquinària estatal britànica, amb Cameron al capdavant, convenci els ciutadans que el millor és anar junts, és sumar, és quedar-se a la UE.

En el món globalitzat en què estem, amb àrees econòmiques i polítiques cada vegada més grans, la Unió Europea ha d'apostar per la unió i per continuar la construcció econòmica i política, òbviament respectant les realitats i identitats que la formen. Junts serem més forts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.