Catalunya, al marge
El pacte de govern segellat per Sánchez i Rivera no només no estableix complicitats sinó que marca un veto al referèndum
C's apel·la a la unitat d'Espanya per demanar al PP que els doni suport
Podem es declara decebut pel text i s'aixeca de la taula de negociació de les esquerres
Catalunya ha quedat exclosa del pacte de govern rubricat ahir de manera solemne entre Pedro Sánchez i Albert Rivera. No es dedica ni una línia a establir ponts de complicitat cap al que des dels partits espanyols es considera la major crisi institucional de l'Estat. Tot el contrari, l'única referència explícita és l'oposició frontal a “qualsevol intent de convocar un referèndum”. El PSOE, doncs, renuncia a desenvolupar fins i tot la declaració de Granada per la qual es proposava una reforma de la Constitució en sentit federal. D'aquell document gairebé només en queda el títol i quatre pinzellades. Els socialistes han optat per no desenvolupar la lletra petita perquè, segons es justificaven ahir, una modificació de la carta magna no és una acció que ha de dur a terme l'executiu espanyol, sinó que se circumscriu dins l'àmbit parlamentari i és on diuen que intentaran fixar la posició socialista. Altres fons admetien que en aquest punt no ha estat fàcil entendre's amb C's.
La qüestió, però, és que el document de 66 pàgines i que inclou més de dues-centes propostes no només passa per sobre de la reforma constitucional que durant anys va exhibir el PSOE per fer de pont entre l'independentisme i l'immobilisme que atribuïen al PP, sinó que practicament només s'han salvat els punts que comparteixen amb C's: reordenació de competències entre Estat i territoris i potenciació dels instruments de cooperació i garantia de lleialtat institucional. En general, doncs, alguns partits atribuïen al pacte una “aroma recentralitzadora”.
Mentrestant, en l'àmbit del finançament es limita a assenyalar que el sistema, que no entraria en vigor fins als pressupostos de l'Estat del 2017, ha de garantir “els principis d'autonomia, coordinació, solidaritat i igualtat recollits a la Constitució i definits pel Tribunal Constitucional”. Aquest darrer punt és per ni tan sols explicitar el principi d'ordinalitat; és a dir, que els territoris que més aporten al sistema no resultin castigats en el repartiment final dels recursos.
Escenificació
Fins i tot a l'hora d'escenificar els elements principals de l'acord Sánchez i Rivera es van repartir els papers. I en aquest punt, el líder del partit taronja va assumir la bandera de la unitat d'Espanya, posant el major èmfasi en el veto perquè no es pugui fer una consulta i, sobretot, en el fet que l'acord es referma en què “continuarem sent compatriotes i continuarem vivint sense fronteres i en un país que es diu Espanya, divers i plural”. Davant els “desafiaments” s'ha de deixar clar per escrit que “ni la unitat, ni la igualtat ni la convivència són negociables”, reblava, incidint que la renúncia explícita al referèndum ha estat obra de C's.
A la recerca del PP
Per tot plegat, Rivera instava el PP a sumar-se al pacte usant els mateixos esquers que ha estat emprant Mariano Rajoy per apel·lar a una gran coalició presidida per ell: el fet que aquest pacte està fet a mida dels partits constitucionalistes que defensen “la igualtat i la unitat d'Espanya”, incidia el dirigent català per intentar convèncer els populars perquè la setmana vinent s'abstinguin i deixin aplicar un projecte pel qual el líder de C's insistia que no descarta involucrar-se fins al punt d'entrar a formar part del futur govern.
Per tot plegat, si bé l'acord és per fer president Sánchez, en la posada d'escena d'ahir –amb contínues referències a l'etapa de la Transició i els seus protagonistes– Rivera va aconseguir acaparar més protagonisme que el seu soci, atribuint-se la paternitat del 80% de les mesures que es posaran en marxa suggerint que la major part del programa exclou els de Podem.
Perquè és evident que Sánchez s'ha lligat de peus i mans amb un acord amb C's que consideren “indissoluble” fins a noves eleccions i la conseqüència immediata de l'acord va ser, precisament, la fugida del partit morat de la mesa de negociacions entre les formacions d'esquerres que tot plegat s'havia encetat dilluns. Després que el dia anterior, quan ja es donava per fer la firma entre el PSOE i C's, Pablo Iglesias optés per fer-se l'orni i mantenir-se en la negociació, ahir, i un cop conegut el contingut, van decidir abandonar-la adduint que Sánchez havia escollit el soci i, sobretot, havia decidit comprometre's amb un projecte de “centre dreta” que entén que exclou Podem i amb el qual pretenen seduir el PP, malgrat que els de Rajoy també van insistir ahir que en cap cas avalaran que el socialista sigui el nou president espanyol. Tot i així, el dirigent morat assegurava que continuaran amb la “mà estesa” per configurar un govern “de coalició i de progrés” l'endemà del 5 de març, donant per fet que hi haurà una investidura fallida.
L'esquerra, doncs, fia la possibilitat de tornar a la mesa de negociacions a la possibilitat que Sánchez es quedi sol amb els vots de Rivera, mentre el PSOE començava l'ofensiva per fixar el relat del perquè no hi haurà un govern “de canvi”: “Avui la gran esperança es diu Pablo Iglesias”, reblava el portaveu Antonio Hernando, després d'escoltar el cop de porta de Podem.
Pel que fa al contingut del document, alguns dels punts més polèmics és que no s'explicita la derogació de la reforma laboral ni de la llei mordassa, si bé s'apunta a la seva reformulació; tampoc no es deroga el polèmic article 135 de la Constitució; l'augment de salari mínim interprofessional és gairebé inapreciable; el nombre de contractes laborals es redueix a tres i, en el capítol institucional, s'estableix el compromís de suprimir les diputacions per reconvertir-les en consells d'alcaldes.
Aquest darrer punt ha generat polèmica fins i tot dins el PSOE. Alguns barons territorials ja han començat a mostrar la seva disconformitat i és probable que aquest es traslladi al comitè federal que dilluns celebraran els socialistes per ratificar el resultat del referèndum a la militància que està fixada pel dissabte vinent. Sánchez necessitava arribar a la investidura havent complert el compromís de presentar una proposta a les bases perquè la ratifiquin –sobretot perquè en aquell moment es pensava que l'opció seria un acord amb Podem que rebutjaven els barons– però ahir, tot i haver tancar el pacte amb C's, ni tan sols se'ls esmenta. De fet, l'enunciat diu que el PSOE ha proposat pactes a diferents forces, i davant d'això pregunta: “Dónes suport a aquests acords per conformar un govern progressista i reformista?”
