Els partits assumeixen que l'Estat mantindrà l'última paraula per convocar referèndums

La PDD i SiP van iniciar l'abril del 2007 la campanya de recollida de signatures Decideixo decidir per instar el Parlament a demanar a l'Estat a través d'una proposició de llei la transferència de la capacitat per convocar i autoritzar referèndums. La prerrogativa és de la Constitució Espanyola –l'Estatut, després de la retallada al Congrés, no en diu el contrari–, però les plataformes proposen que a través de l'article 150.2 se'n forci la transferència. Ahir, dos anys i mig després, els representants de les plataformes sobiranistes van poder plantejar la demanda directament als partits en la comissió de peticions del Parlament. Els mateixos partits catalans, però, veuen difícil que s'aconsegueixi. Fins i tot ERC i CiU, que van donar un suport relatiu a la iniciativa, assumeixen que la negociació seria complicadíssima. La diputada d'ERC Patrícia Gomà va recordar que el seu partit ja ha intentat, sense èxit, en dues ocasions –el 2001 i el 2006– que l'Estat transfereixi la competència per la via del 150.2. Gomà va culpar CiU i el pacte Mas-Zapatero que l'article 122 de l'Estatut remeti a la Constitució, que reserva l'autorització de fer referèndums al govern espanyol. Tot i el rebuig de l'independentisme per part d'Unió, el diputat de CiU i secretari general dels democratacristians, Josep Maria Pelegrí, considera que ara és el moment «idoni» per al debat, ies va comprometre a estudiar el projecte.

El PSC, per mitjà de la diputada Lídia Santos, veu «complicada, tot i que no impossible, una transferència d'aquest tipus», i a més va considerar que la demanda és poc oportuna, en plena tramitació de la llei de consultes. La norma impulsada pel conseller republicà Jordi Ausàs admet que l'Estat té l'autorització final dels referèndums, tal com estableix la Constitució. El president de la PDD, Josep Cruanyes, i la representant de Sobirania i Progrés, Elisenda Paluzie, van respondre que de la mateixa manera que el govern ja ha dit que veuria bé desplegar competències retallades pel Tribunal Constitucional mitjançant el 150.2, també podria ser possible recuperar les competències sobre referèndums que fixava l'Estatut del 30 de setembre del 2005. La posició de PP i Ciutadans és contrària a la reclamació. Consideren que aquesta transferència només es pot fer canviant la Constitució.

La proposta, doncs, podria quedar en via morta. Tot indica que la comissió de peticions traslladarà als grups la demanda perquè fixin la seva posició.

Les entitats que integren la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència –de la qual no formen part ni Òmnium ni els alcaldes de Decidim.cat– reuniran dissabte a Arenys de Munt les comissions per a la consulta d'una cinquantena de municipis. La trobada, sota els auspicis de l'alcalde arenyenc, Carles Móra, servirà per concretar la llista dels municipis –asseguren que una setantena– on es faran consultes el 13 de desembre. La coordinadora, que manté un conflicte amb Decidim.cat i que va rebre les crítiques d'Alfons López Tena, president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, es va autoreivindicar en un comunicat com un «grup d'entitats serioses», i va recordar que van ser «capaces d'organitzar la consulta d'Arenys de Munt». Paral·lelament, continua el degoteig de mocions municipals aprovades en favor del referèndum. Dilluns les van aprovar Manresa i Sant Cugat, les dues ciutats més grans de la llista actual de municipis amb voluntat de fer consultes. Probablement, a Manresa es farà el referèndum, juntament amb altres localitats com ara Santpedor, el dia 24 d'abril vinent.