Evitar un ple paupèrrim

L'ombra allargassada del magre resultat pràctic del ple de la pobresa celebrat fa dos anys al Parlament encara planava ahir als passadissos de la cambra, fins al punt que un destacat membre del govern de Carles Puigdemont subratllava amb alleujament d'esperit “jo no hi era” per allunyar-se al màxim d'aquell fracàs col·lectiu. Sense possibilitat de maquillar-lo, admetia a continuació que aquell ple “va ser decebedor”, una convicció compartida per dirigents d'altres formacions, com la CUP, que entomava el repte d'ahir amb l'esperança “que no hi hagi cinisme”. “Hem de saber analitzar bé les causes de la pobresa i que el ple no acabi amb mesures que siguin pedaços, com sempre fem”, lamentava la diputada cupaire Eulàlia Reguant, que el 2014 tampoc no hi era.

Al migdia, Puigdemont, amb les conselleres Neus Munté i Dolors Bassa, es va reunir a porta tancada amb la portaveu de la plataforma Pobresa Zero, Teresa Crespo –per primera vegada va intervenir una entitat des de la tribuna d'oradors– per conversar sobre el ple, a la mateixa hora que una altra conversa s'enduia tota l'atenció mediàtica: la trobada a peu dret entre el vicepresident, Oriol Junqueras, i el portaveu del grup parlamentari del PP, Enric Millo. S'explicaven els contactes que darrerament ha mantingut el líder d'Esquerra amb els ministres d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i d'Economia, Luis de Guindos, que tenen lloc en un moment en què els presidents català i espanyol –en funcions– ni s'han trucat. Junqueras i Millo, per separat, estaven molt d'acord en remarcar amb vehemència el caràcter tècnic d'aquests encontres. El dirigent republicà va haver de fer un pas al costat (!) per evitar arrossegar tota l'atenció mediàtica, mentre les entitats del tercer sector explicaven davant les càmeres les seves reivindicacions. Millo valorava la voluntat de baixa del diputat independent de Junts pel Sí Germà Bel de la direcció del grup parlamentari per discrepàncies amb els aparells dels partits que formen la coalició:“És coherent amb el que estem veient, la cohesió es demostra en les votacions. L'acord de conveniència de Junts pel Sí no ha estat mai sòlid.” Fonts del grup treien ferro al desaire de Bel: “De vegades donem massa voltes a les coses.”

Tot això passava a partir de la una. Fins llavors no hi va haver el tradicional arremolinament entre polítics i periodistes als passos perduts. L'hora no és irrellevant. Coincideix amb els ritmes del cicle circadià. Aquesta legislatura els plens del Parlament fan una pausa per dinar entre la una i les tres, en lloc d'entre les dues i les quatre, d'acord amb la trajectòria del sol. L'explicació la donava, com no podia ser d'altra manera, Fabián Mohedano: “Som sàpiens, el primer que fem és esmorzar, per després sortir a caçar i recol·lectar. Si esmorzes quan toca, a la una tens gana.” El diputat de Junts pel Sí, promotor de la iniciativa per a la reforma horària, subratllava que l'avançament respon a una qüestió de salut. “Dinar a partir de les tres o sopar a partir de les nou pot provocar problemes, com engreixar-se”, advertia Mohedano, que reconeixia que amb una hora per dinar ja n'hi hauria prou, però que els diputats aprofiten per celebrar reunions.

Els ritmes circadians afecten l'activitat del cervell. El sol ja s'havia post feia hores, però els diputats continuaven negociant per acordar mesures concretes per evitar un altre ple paupèrrim.