“Igualada s'havia de treure la capa d'invisibilitat”

Sí, som eminentment industrialistes i la nostra política és fomentar la indústria a la ciutat. Igualada havia sigut una gran ciutat industrial en el passat i ho ha de continuar sent en el futur. Tot el que va vinculat a la indústria genera creixement, riquesa i sobretot llocs de treball. És la nostra màxima obsessió tenint en compte que hem viscut una greu crisi del sector tèxtil que ocupava mà d'obra de manera intensiva. Empreses de 200 o 300 treballadors van caure. Es van quedar a l'atur dones d'entre 40 i 50 anys amb dificultats per reinserir-se laboralment. Hem hagut de sobreviure i començar a imaginar quina ha de ser la indústria del futur.molt diferent de la que vam conèixer al passat. Ens hem centrat primer a consolidar els negocis tradicionals perquè mantinguessin els llocs de treball i ara a augmentar-los. Però tampoc no oblidem la resta d'indústria que és importantíssima com és la del metall, les empreses TIC, i altres sectors no tant importants com la pell i el tèxtil a la nostra ciutat, però que també aporten una quantitat d'ocupació molt gran. En el pitjor moment de la crisi, el gener del 2013, a la ciutat teníem 4.073 aturats. Ara, exactament mil menys. Estem notant un repunt de l'ocupació industrial i també volem créixer com a capital de serveis a la comarca.

Les empreses van externalitzar les seves produccions a Europa de l'est i sobretot a Àsia. Però ens vam adonar que es necessita una producció de quilòmetre zero. Vam tenir l'habilitat de fer un pla al costat dels empresaris fa quatre anys. Quan venia una gran marca demanava vint prototips i per a un taller petit era impossible. Vam aglutinar esforços amb la patronal del tèxtil i amb el centre tecnològic per crear la planta de prototipatge que els permet fer prototips i produccions de 30.000 o 40.000 peces de manera molt ràpida i de qualitat. Moltes grans marques no volen estoc, volen produir ràpid i a la Xina no poden. També calia que les grans marques sabessin que a Igualada es fa una producció ràpida i de qualitat, i vam crear la fira Bstim, que posa en contacte el productor local amb les grans marques. Hem augmentat una barbaritat la capacitat de produir peces, i a més amb valor afegit.

El mateix. Hem creat el nou campus universitari, hem fet
la càtedra i hem fet l'Adoberia Vella d'Igualada com a seu del Leather Cluster Barcelona. La pell d'Igualada és un referent de les grans marques de luxe del món. Per això ens volem convertir en la capital europea de la pell de qualitat. L'objectiu és mantenir i augmentar els llocs de treball en l'àmbit més primari, fer la pell. En som experts. Set cents anys d'història, poca broma! Som el clúster més antic d'Europa i n'estem orgullosos. El que volem és tancar el cicle amb la marroquineria. Estem treballant perquè vingui
alguna gran empresa.

A través de la indústria podem fer una aposta molt gran per reactivar l'economia d'una ciutat que ha estat molt castigada. A més, si analitzem la conca d'Òdena es dóna una situació molt sorprenent. Igualada té un atur més baix que mitjana de Catalunya perquè amb una política industrialista clara sembla que els resultats estan venint. Però ens trobem un drama que és que els municipis veïns com Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, tenen unes taxes d'atur molt altes, que superen el 20%. I si analitzem més a fons, el PIB d'Igualada és de 25.600 euros per habitant, per tant a la mitjana de Catalunya, però el de Montbui és de 8.600 euros per habitant, i el de Vilanova, de 9.100. Són gent que haurien de generar una potència de ciutat de 60.000 habitants (els 40.000 d'Igualada més els 10.000 que tenen aquestes dues ciutats). Podria ser molt potent . El repte és aconseguir que tinguin capacitat d'enriquir els seus municipis i que hi hagi una massa de gent que pugui generar riquesa i economia. És un repte que m'he marcat com a capital. Estem treballant conjuntament amb els alcaldes per tirar endavant. Hem de fer un lideratge adaptat als nous temps, coliderar, amb els alcaldes de Montbui, Vilanova i Òdena per rellançar aquest territori. El que hem de fer és atraure iniciatives que generin mà d'obra.

Sí, nosaltres creiem que Igualada s'havia de treure de sobre una capa d'invisibilitat que li queia a sobre i que feia que ens anéssim esborrant del mapa de les ciutats mitjanes de Catalunya. Teníem la sensació que Igualada estava desapareguda. Fa quatre anys vam iniciar un projecte perquè a Igualada contínuament hi passin esdeveniments que ajudin a posar-nos al mapa. Com hem fet amb el certamen fotogràfic FineArt, amb una gran qualitat, i l'escampem per tota la ciutat perquè la gent conegui diversos espais. Tenim un centre històric molt maco i volem que la gent vegi Igualada com una ciutat per visitar, gaudir del comerç, dels racons amb encant. La gastronomia de la ciutat s'està valorant, tenim un barri del Rec meravellós, tenim marques molt conegudes com Punto Blanco, Sita Murt, Aldomartins... Tot això crea la marca Igualada, i volem presumir-ne.

Igualada té un terme municipal molt petit. Això vol dir que molts canvis no se li poden fer. I moltes de les coses que s'han de canviar, ho hem fet amb modificacions puntuals del pla general o amb plans directors. Per exemple, el futur polígon del sector dels adobers, el cuir i la marroquineria, que es farà entre Igualada, Jorba i Òdena, o el projecte del riu Anoia, amb la Diputació de Barcelona, per fer un camí verd al costat del riu fins a Martorell. Les grans propostes de planejament ja estan fetes. Igualada té un POUM de l'any 1986. Convé posar-nos al dia. Però no farem grans invents, ja li ho avanço. Farem un POUM viable econòmicament i socialment. L'anterior no ho era. Anava contra els interessos dels ciutadans. Per això es va aturar,
feliçment. Aquell POUM es carregava el barri del Rec, directament. Nosaltres creiem que cal mantenir la morfologia, els racons, els carrerons, aquesta estructura de barri que tenim tan singular d'edificis emblemàtics del segle XIX amb fàbriques, que es poden reconvertir. Volem que tingui uns usos mixtos, híbrids, que puguin permetre que aquest barri tingui indústria de petit format, comerç i habitatge, i que estigui obert al riu, el que nosaltres diem la façana marítima. Al barri ja hi estem sembrant projectes com la rehabilitació de l'edifici de l'Igualadina Cotonera o la conversió de l'Adoberia Vella com la seu del clúster de la pell. Ara estem arreglant el pati del museu, que quedarà com un espai emblemàtic. També estem fomentant el passeig pel riu: qui vulgui podrà arribar en bici o caminant des d'Igualada fins a Martotell, i de Martorell fins al mar. Si algú s'imagina que canviarà com un mitjó s'equivoca completament. La intenció és iniciar el POUM com més aviat millor.

Tenim una ciutat projectada molt correctament. Tenim 2.000 pisos buits a la ciutat i un munt de solars on es poden fer pisos encara. La nostra idea és fer el passeig del riu, el tancament de l'anella verda, que circumval·la la ciutat amb espais verds potents. Un altre gran espai molt important serà el gran parc central, on es farà una grada verda on cabran 7.000 o 8.000 persones per fer-hi esdeveniments, que serà el Central Park igualadí. Farem una gran aposta també a la zona nord on hi ha el complex esportiu de les Comes, on farem la inversió més important que s'ha fet a la ciutat després d'haver-lo construït. Un complex per on passen 527.000 persones, cal fer-hi una aposta. Volem posar-lo al dia, farem un càmping de bungalous perquè s'hi puguin fer estades, una altra pista polivalent i arreglarem l'entorn. El millorarem perquè l'esport és manera de cohesionar la ciutat. Com veu, per fer això no es necessita un POUM.
El farem per tenir la foto fixa i perquè és el nostre compromís. El farem i el farem bé, però si no ho féssim no passaria res.

Les inversions més importants les farem en l'àmbit esportiu, al complex esportiu. Farem també inversions al nou arxiu comarcal a l'antiga escola de la Teneria. La Generalitat també s'ha compromès a fer la ronda sud. Sap que la ronda sud d'Igualada es diu així però no té cap entrada a Igualada, cosa que és inconcebible. No entenem com es va fer així. El 2018 tindrem aquesta entrada a Igualada i la mobilitat de la ciutat ens quedarà molt ordenada. El departament d'Ensenyament està treballant amb el nou institut Badia i Margarit, el tercer de la ciutat.

Hem de seguir potenciant i augmentant els estudis universitaris. Igualada no serà una ciutat universitària com Vic, ni ho vol ser. Igualada vol tenir un campus universitari on hi ha diverses universitats. La inversió més important es va fer el mandat passat amb el nou campus. No volem tenir més de mil estudiants universitaris. Ara tenim al voltant de 300 estudiants. Volem ser una ciutat que tingui uns estudis universitaris d'acord amb la seva política de territori i de ciutat, amb l'àmbit de salut i l'àmbit industrial Ens agradaria molt tenir graus vinculats a l'àmbit TIC perquè hi ha moltes empreses d'aquest sector a Igualada.Els nostres empresaris ens demanen que formem gent en aquest tema. No és una inversió, però hi apostarem. I també volem fer una aposta pel nou polígon del cuir i la marroquineria.

Estem tancant la liquidació del 2015 i li puc dir que continuem rebaixant endeutament, amb 3,5 milions d'euros més. Des del 2011 hem rebaixat de manera brutal l'endeutament de la ciutat. Farem una de les majors inversions, però es faran sense que s'incrementi l'endeutament. Nosaltres en diem el bon govern. Creiem que es poden fer coses sense necessitat d'endeutar-se més, sinó trucant a les portes de les administracions. Treballem molt amb Europa.. Totes les ràtios que indiquen la bona salut de l'Ajuntament tenen el semàfor en verd. El deute és l'únic en què estaríem en groc, però baixant. Faig un símil: el 2011 l'Ajuntament estava a l'UCI, hem passat a planta, ara ja podem rebre visites. Encara no estem a casa, però millorem.

La idea és que aquest any si tot surt bé podem estar per sota del 75% de l'endeutament. Feia vint anys que Igualada no havia estat en aquesta situació. Estic obsessionat que el dia que deixi de ser alcalde, qui arribi es trobarà tots els semàfors en verd. És imprudent dir això, però vull que quedi per escrit.

Li haig de dir que ho vaig passar molt malament. Crec que l'economia municipal s'ha de gestionar com l'economia de casa.

Si a la Catalunya Central, on ara mateix estem ubicats, les delegacions estiguessin a Manresa, entendríem que no hi ha debat. Però ara n'hi ha cinc a Manresa i cinc a Vic. Si hi ha d'haver noves conselleries, Igualada vol ser un actor. Un territori com l'Anoia, on hi ha 120.000 habitants que van a Manresa i Vic, perquè no poden venir els de Manresa o Vic aquí. Penso que la gran equivocació de Manresa i Vic ha estat no creure's que Igualada pot ser també una capital que vol sobresortir i vol ser tractada d'igual. És a mans del govern, i tinc confiança amb la delegada del govern, Laura Vilagrà. Crec que ens ajudarà a ser capital en aquest àmbit. Seria un bon missatge per a una ciutat molt castigada.

Jo sóc un home tossut, tenaç, constant i un xic corcó, i per tant ho intentaré. No hi tenim res a perdre. El pitjor que ens pot passar és quedar-nos igual.

Jo els diria “digue'm que m'estimes encara que sigui mentida”. Estem faltats d'afecte. Però això és del passat; no té res a veure ni amb l'actual alcalde d'Igualada ni amb el de Vic i el de Manresa. És cert que hem votat per ple l'adscripció a la vegueria del Penedès, i ens hi sentim molt còmodes també, però no és incompatible perquè no sabem quan passarà.

A vegades sí que he tingut la sensació que la delegació del
govern espanyol tenia un punt de fixació amb la ciutat d'Igualada. No sé si és perquè som l'Ajuntament de CiU amb la majoria absoluta més gran del país o perquè tinc més visibilitat com alcalde o perquè som un municipi que no ens callem que som independentistes. No me n'amago. I no m'ha anat pas malament. Potser sí que aquesta visibilitat algú s'hagi fixat en nosaltres. Tinc la sensació que no quedarà aquí, que anirà a més i que la judicialització de la política al país tornarà a passar per sobre d'Igualada. Avís a navegants.

No, no. Però tinc bona intuició. I tinc l'estranya sensació que hi haurà més capítols.

Nosaltres estarem al servei i al costat del president del Govern i del Parlament, peti qui peti. El dia que Catalunya hagi de fer el pas cap a la desconnexió, que sàpiguen que Igualada siguin quines siguin les conseqüències, l'alcalde el primer, estarà al costat del poble de Catalunya. Ni ens amagarem ni buscarem excuses per no estar on ens toqui. Peti qui peti. No ens fan por ni les inhabilitacions ni tot això que diuen que ens faran. Cap por.