La causa penal contra els principals organitzadors del procés participatiu del 9 de novembre del 2014 té un peu a Madrid. El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i instructor del cas del 9-N, Joan Manel Abril, ha resolt d'enviar al Tribunal Suprem una exposició raonada en la qual defensa que els indicis (una carta) que ara s'apunten contra l'exconseller de Presidència i diputat al Congrés, Francesc Homs, no es poden separar dels que el desembre del 2014 la fiscalia va veure contra els llavors president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, segons va comunicar ahir el gabinet de premsa del TSJC.

L' exposició raonada del magistrat Abril és secreta i va contra la petició dels dos fiscals del cas, Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled, que li sol·licitaven que només enviés els indicis contra Homs al Suprem, i que el TSJC jutgés Mas, Ortega i Rigau. És més, el fiscal adscrit al Tribunal Suprem treballa amb la hipòtesi que l'alt tribunal espanyol jutjarà només Homs pel 9-N, segons fonts consultades. Qui té la darrera paraula és la sala d'admissió de la sala segona penal del Suprem, que ara es constituirà i serà formada per cinc magistrats, els quals decidiran si admeten el cas contra Homs o tots els investigats. La instrucció ja està gairebé feta: només resta que Homs declari com a investigat davant del jutge instructor del Tribunal Suprem, i si la seva defensa demana alguna prova més.

Amb aquesta mesura, el magistrat Abril no ha fet cas a les peticions de les defenses de Mas, Ortega i Rigau, que la setmana passada van demanar-li que arxivés el procediment contra ells en considerar que el que van fer no és constitutiu de cap delicte. El jutge, en mantenir el procés obert, considera que hi ha indicis que Mas, Ortega i Rigau van cometre el delicte de desobediència al Constitucional en no aturar el procés del 9-N. Aquest delicte implica inhabilitació professional. Els fiscals també hi veuen els delictes de malversació de fons públics i prevaricació.

D'altra banda, l'executiva de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va decidir ahir personar-se en les causes obertes per l'Audiencia Nacional contra ajuntaments que han aprovat mocions a favor de la declaració del 9-N del Parlament de desconnexió amb l'Estat espanyol.

Segons va indicar en un comunicat l'executiva de l'AMI, després de mantenir una reunió a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), les mocions que han aprovat diversos ajuntaments catalans de suport a la resolució sobiranista són “declaracions polítiques” sense “cap tipus d'argument jurídic”. Després d'assenyalar que així ho han expressat “alguns jutges de la mateixa Audiencia Nacional”, l'AMI raona la seva intenció de personar-se en les causes judicials per defensar els ajuntaments afectats, però també per defensar-se a ella mateixa, en haver rebut requeriments d'informació.

L'AMI considera que el jutjat central d'instrucció número 2 de l'Audiencia Nacional “està utilitzant” les causes obertes contra certs ajuntaments “per a altres fins, com ara requerir, sense cap tipus de justificació, documentació a l'AMI, a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i a l'Associació Catalana de Municipis (ACM)”. Segons l'AMI, aquesta petició d'informació “té una voluntat intimidatòria per intentar frenar el suport dels municipis al procés sobiranista que viu Catalunya”, però segons va afirmar el president provisional d'aquesta entitat, l'alcalde de Montblanc, Pep Andreu (ERC), “el municipalisme no es doblegarà i continuarà fent costat al govern i el Parlament”, segons l'agència Efe. Més de 280 ajuntaments han aprovat la moció sobiranista.