el contrapunt
C's fracassa en l'intent d'unir la gran coalició contra el procés
Els de Rivera i els de Rajoy rivalitzen en el seu setge a l'independentisme però no aconsegueixen donar una imatge de cohesió amb el PSOE
Podem, ERC, DL, PNB i Compromís rebutgen les iniciatives
La unitat d'Espanya es va esquinçar –metafòricament parlant– durant una bona estona ahir al Congrés. Les cúpules del PP i de Ciutadans van entrar en un estat de nervis després de comprovar que les seves respectives proposicions estel·lars per obrir el primer ple ordinari de la legislatura, el combat de l'Estat contra el “desafiament independentista”, podrien decaure a causa de les lluites partidistes que mantenen els tres partits cridats per Mariano Rajoy a formar la gran coalició. Així, mentre que Albert Rivera –que va quedar com a únic baluard de la defensa del setge al procés davant l'absència a la cambra del líder del PP i de Pedro Sánchez– bramava durant el seu discurs que al final de la votació es reflectiria que “tres quartes parts” dels diputats es conjuren per garantir “la unitat i la igualtat de tots els espanyols”, començaven a saltar les alarmes davant el fet que cap de les dues iniciatives de llei presentades prosperaria pel vet del PSOE a la del PP i el rebuig dels de Rajoy a la de C's pel fet que els de Sánchez hi havien introduït una esmena en la qual, a banda de refermar el rebuig al referèndum, insistien en la seva proposta de reforma de la Constitució.
Si bé és cert que, en el fons, les tres formacions estan d'acord en la idea de la “indissoluble” unitat d'Espanya i en l'exigència que l'executiu espanyol faci el que calgui per fer complir la llei davant el full de ruta català, la batalla pels matisos va provocar que, finalment, la imatge de cohesió que Rivera pretenia enviar al Parlament quedés força diluïda. Al cap i a la fi, després de les corredisses inicials, les dues iniciatives van tirar endavant, però per majoria simple, perquè els respectius vets es van traduir en abstencions. La del PP –que no va acceptar cap esmena– va rebre 147 vots a favor del seu grup i de C's; 79 en contra (Podem, ERC, DL, PNB, Compromís i Bildu) i 101 abstencions del PSOE i també de diputats de Podem que es van equivocar, mentre que la proposta de C's es va quedar nomes amb 131 a favor (del partit taronja i del PSOE), 95 en contra i 114 abstencions del PP.
Setmanes enrere, C's i el PP havien rivalitzat per ser els primers a portar la qüestió al Congrés, amb l'objectiu, segons havien admès, que els diversos partits de la cambra es retratessin i, sobretot, que es visualitzessin les diferents sensibilitats davant un eventual acord de govern entre el PSOE i Podem, que finalment no s'ha produït. En canvi, l'entesa entre els de Sánchez i C's va permetre la introducció d'una esmena que donava una mica d'oxigen a la proposta socialista de reformar la Constitució i a la qual el PP s'hi oposa taxativament.
Fer política
Durant la seva intervenció, Meritxell Batet va aprofitar per retreure –només al PP– que plantegés la qüestió del blindatge de la carta magna a través d'una proposició no de llei com la gran prioritat quan, segons subratllava, el Congrés “serveix per plantejar solucions als problemes dels ciutadans”. “Aquesta cambra serveix per fer política” i, en aquest sentit, sentenciava que “la millor manera de defensar la unitat és construir una Espanya millor”.
De fet, la diputada Dolors Montserrat havia estat força vehement en la defensa de la iniciativa del PP adduint que avui a Catalunya s'ha imposat un règim “de castes” en les quals hi ha “catalans de primera i de segona”, mentre exclamava que “Espanya és el títol d'una història d'èxit de més de 500 anys que hem construït junts” que no es destruirà, alertava.
En canvi, des d'En Comú, Xavier Domènech convidava els partits majoritaris a acceptar la realitat plurinacional i, sobretot, a admetre que la via és la del referèndum. En tot cas, el grup de Podem es va mantenir en un sol bloc en el rebuig a uns textos que Íñigo Errejón considerava que no només no aporten cap solució, sinó que ajuden a la “fabricació d'independentistes”.
Des d'ERC, Joan Tardà els va retreure l'ús dels instruments judicials contra la democràcia, recordant la querella pel 9-N, mentre els avisava que tot plegat no servirà de res perquè finalment el conjunt de l'Estat haurà de “respectar” la decisió que prenguin els catalans. També Francesc Homs, portaveu de DL, incidia que a hores d'ara els grans partits “tenen la força del franquisme entre els anys 75 i 78, quan tot es feia en nom de la llei”, però insistia que amb aquesta força “no convenceran, perquè la senda de la llibertat és més poderosa”.
LES FRASES
Tardà contra San Basilio
david portabellaEl PP va imposar en el primer ple l'Espanya unida com a assignatura troncal a tots menys a Rajoy, que es va absentar durant tot el debat i va cedir la veu a Dolors Montserrat. “No podríem entendre el mar Mediterrani sense la fusió del mar [sic] Atlàntic a l'estret de Gibraltar. No podríem escoltar la música de De Falla sense la cohesió d'instruments en comunió. Espanya és com la natura i l'art, està lligada entre si, és una història d'èxit, i l'hem fet junts, junts!”, va dir Montserrat. “El seu to beatífic i sensibler recorda el Juntos de Paloma San Basilio”, rebatia Aitor Esteban (PNB). “Catalunya serà el que decidim els catalans: Rivera, Girauta, Chacón, Montserrat, jo... I vostès, a respectar-ho! I ara repeteixin amb mi: la democràcia és im-ba-ti-ble”, va etzibar Joan Tardà (ERC) a tots. Ningú no el va seguir, però Tardà va suscitar al PP i a C's més riures que la unitat d'Espanya.
El control del Congrés al govern de Rajoy obre una crisi institucional que pot acabar al TC
El president del Congrés, el socialista Patxi López, va enviar ahir una carta a la vicepresidenta espanyola en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, per exigir-li que tant Mariano Rajoy com els seus ministres se sotmetin ja al control de la cambra baixa.
El xoc entre un Congrés constituït i un govern de l'Estat en funcions obre un conflicte institucional inèdit a l'Estat espanyol que podria acabar al Tribunal Constitucional, perquè Rajoy creu que només pot ser controlat pels jutges i el bloc del PSOE, C's i Podem no accepten la falta de control parlamentari. “No és que hi hagi un govern sense control o descontrolat. Aquest govern ni pot ni ha d'estar sotmès a una cambra amb la qual no té cap relació”, manté el secretari d'estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón.
En la seva carta al govern, López, tercera autoritat de l'Estat, recorda a Rajoy i als ministres que “la funció de control, reconeguda en l'article 66 de la Constitució, existeix fins i tot estant el govern en funcions respecte a aquelles qüestions que són de la seva competència”. El president del Congrés adverteix que el seu vet a comparèixer “conculca la seva obligació de sotmetre's al control polític del Congrés”. López notifica al govern de Rajoy l'obligació que el ministre de Defensa en funcions, Pedro Morenés, comparegui demà per explicar els acords adoptats els dies 10 i 11 de febrer a Brussel·les per l'OTAN i, més endavant, en “altres futurs requeriments de la cambra”. “Que López deixi d'utilitzar el Congrés per fer campanya”, va replicar l'al·ludida Sáenz de Santamaría.