Relacionen els atacs amb l'arrest del fugitiu de París

Els investigadors es pregunten si s'ha d'interpretar el doble atemptat de Brussel·les com la revenja d'Estat Islàmic per la captura de Salah Abdeslam, principal fugitiu de la massacre del 13 de novembre a París, detingut divendres a la capital belga.

Després de mesos d'estancament, la investigació del 13-N ha registrat avenços els darrers dies amb la detenció del mateix Abdeslam i la identificació d'un altre sospitós d'haver participat en la carnisseria de París. El govern belga ja es temia el pitjor: “Sabem que aturar una cèl·lula en pot empènyer d'altres a l'acció”, advertia dilluns el ministre d'Interior belga, Jan Jambon.

Pel professor Dave Sinardet, de la Universitat Lliure de Brussel·les, “el que sembla probable és que els atemptats [d'ahir] ja estaven planejats i que les detencions els van accelerar perquè els terroristes sabien que estaven sent perseguits”.

Els nous atacs, a més, han aprofundit les crítiques a l'eficiència dels serveis de seguretat belgues, molt qüestionats ja pel seu fracàs a l'hora d'evitar els atemptats de París, organitzats a Bèlgica i executats per gihadistes residents en aquest país. Ahir, els terroristes van poder cometre dues accions en espais públics, un darrere l'altre. “És clar que hi ha ineficiències en el nivell dels serveis de seguretat. Durant anys no hem dedicat prou energies en temes de seguretat i d'amenaces terroristes”, opina el professor Sinardet, que, tot i això, subratlla la dificultat d'evitar atemptats d'aquesta mena, tal com ho demostren les tràgiques experiències de Madrid, Londres i París.