Jugar per oblidar
L'equip cadet del KAS Eupen belga va arribar ahir a Lloret després de quinze hores de trajecte en autocar i d'haver viscut de primera mà l'atemptat terrorista a l'aeroport de Brussel·les
Van decidir mantenir la seva participació en el MIC, el torneig de futbol de base que es disputa en terres gironines, i van ser rebuts com a herois a l'hotel
“És important per a nosaltres que els nois no es quedin amb aquesta mala experiència, i que transmetem el missatge a aquesta gent que nosaltres continuem amb la nostra vida.” La germana d'un dels jugadors de l'equip belga que és a Lloret de Mar per participar en el MIC resumia ahir amb aquesta frase la voluntat del grup de girar full i deixar enrere l'atrocitat de l'atac terrorista de Brussel·les, que a molts jugadors els va agafar justament a l'aeroport, quan estaven a punt d'embarcar en el seu vol cap
a terres catalanes. Quan diu “aquesta gent” es refereix als terroristes, amb un to desafiant.
Els dinou jugadors del KAS Eupen cadet que van arribar ahir a Lloret ho van fer després d'haver viscut hores de molta tensió a l'aeroport dimarts al matí, i després d'un trajecte de quinze hores en autocar. Conscients de la situació traumàtica que havien viscut i de l'esforç que representava traslladar-se, malgrat tot, a Lloret, els nois i les seves famílies van ser rebuts ahir amb tots els honors per part de les autoritats locals però també per part d'altres equips participants, que ahir, més que rivals, eren amics. Tan bon punt l'autocar va aturar-se davant l'hotel Evenia, on s'allotgen aquests dies, tothom que s'havia aplegat a les portes de l'hotel per rebre'ls (hi havia més de cinquanta persones) va començar a aplaudir amb força. Els jugadors van anar baixant de l'autocar, i també els pares, mares i germans que els acompanyaven. Malgrat les llargues hores de viatge fent nit a l'autocar, els joves no feien cara de cansats. Alguns es veien emocionats i impactats per la rebuda, però encara es veien més afectats alguns pares i mares, que en algun casos no van poder reprimir les llàgrimes. Entre els equips que els van rebre hi havia el FC Barcelona, que va entregar a l'equip belga una placa.
En la rebuda a Lloret van acompanyar els jugadors regidors de l'Ajuntament i el president i la vicepresidenta del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Ramon Ramos i Marta Felip, respectivament. El primer tinent d'alcalde de Lloret de Mar, Albert Robert, va remarcar la voluntat de l'Ajuntament de donar escalf als jugadors i les seves famílies, i es va posar a la seva disposició “per tot el que necessitin”. Es van fer dos minuts de silenci, un just després de l'arribada dels jugadors, davant l'hotel, i un altre davant l'ajuntament.
El director tècnic del futbol de base de l'equip belga, Ángel Cortés, va agrair públicament la rebuda als jugadors. “Aquí s'ha viscut molta emoció pels nois, el club, els entrenadors... El que heu fet ens dóna encara més voluntat de seguir jugant...”, va dir. El tècnic hi va afegir que el que busquen ara al club “és pensar en una altra cosa, perquè si ens quedàvem allà... El que es va viure a Brussel·les crec que ho intentarem oblidar ràpidament, els nois han vist coses que no s'haurien d'haver vist”. Cortés va explicar que una part dels nois eren dins l'aeroport quan les bombes van explotar, i aquests són els que tenen records més traumàtics, ja que han vist gent ferida i mutilada. “Alguns estan més afectats que d'altres, segur que n'haurem de parlar molt amb ells, que puguin exterioritzar el que han viscut, compartir-ho i intentar que el futbol els distregui”, hi va afegir. En total van viatjar fins a Lloret dinou nois de l'equip cadet amb una vintena de pares i mares acompanyants. Només un dels jugadors de l'equip va canviar d'opinió arran dels atemptats. “ Tots teníem ganes de venir al torneig, els pares han patit molt també, però al final han pres una gran decisió permetent als nanos venir i canviar d'aires. Ara intentarem pensar només en futbol i en el jugador que s'ha quedat a Bèlgica. Ell ho ha viscut molt malament, als seus pares els costava molt també deixar-lo marxar, i tots hi pensarem. És molt trist deixar un jugador enrere”, va concloure.
En la mateixa línia s'expressava una de les acompanyants dels jugadors, que veu el torneig com una oportunitat “per crear noves memòries i pensar en una altra cosa”. Per a la majoria dels pares, després del xoc viscut, el millor era continuar fent vida normal i fer el possible perquè els seus fills participessin en el torneig, malgrat les dificultats per sortir de l'aeroport i trobar un transport alternatiu ràpid per traslladar-se a Catalunya.
Un dels pares explicava també que l'explosió els va enxampar –a ell i el seu fill– dins l'aeroport. No va pensar en cap atac terrorista, el primer que li va venir al cap és que era una explosió de gas. Després n'hi va haver una altra, corredisses, “i en dos minuts tot era com la fi del món”, descriu. Un altre ho va viure des de fora de la sala de sortides de l'aeroport, buscant aparcament. Jo i el meu fill baixàvem i el meu germà anava a aparcar el cotxe. I en pocs minuts es va desfermar tot. “Després només vam veure policia i més policia”, explica. La dificultat, després, va ser poder sortir de l'aeroport. Malgrat la situació traumàtica viscuda, asseguren que els joves han descansat a l'autocar. De fet, ja havien matinat per agafar l'avió, i
de cansament els en sobrava.