“Ens hem d'entendre entre quatre partits”

És una situació nova, després de tres mandats compartint govern ERC i el PSC. Vam decidir no reeditar el pacte. No hi havia predisposició. Els cinc regidors que vam aconseguir ens van donar una minoria prou àmplia i justificable per governar. Estem aprenent de la nova situació. La diferència amb els mandats anteriors és que abans ens havíem d'entendre dos partits, i ara el diàleg ha de ser –i volem que sigui– entre quatre partits.

Hi és, però no és el més important. Aquí fem feina de poble, no en l'àmbit nacional. En algun moment i en alguna hora s'acaba parlant, però no és la prioritat de cap dels grups. El tema de país va relacionat amb el municipi i és important. Per exemple, el senyor Montoro, que és com un ídol negatiu que tinc. Des de Madrid ha condicionat amb la LRSAL, que és una llei que ha generat als municipis molta més feina que complica les coses. I no deixa de ser una manera de prendre autonomia als municipis, quan els ajuntaments som la primera porta de qualsevol queixa, correspongui o no a l'Ajuntament.

No, la intenció és seguir governant en minoria. Els pressupostos se'ns van tombar al gener, però s'han acabat aprovant sense cap vot en contra. Volem màxim consens, obviant colors.

No tenim clarament un objectiu com els darrers anys. Ara, més que grans inversions, la nostra proposta són millores en serveis. A veure, sempre tens projectes, hi ha Can Cavaller, que és un tema que engresca i una demanda popular. Però està en mans privades i cal adequar-lo. Seria una fita a la recambra. Però hem passat dotze anys en què hem transformat molt Monistrol. Per exemple, estic molt content d'haver fer la urbanització de Cap de Bou, de tres milions d'euros. També el passeig de la Canaleta, la sala annexa de l'espai Joan Carles Amat.

El dia 16 es fa la inauguració. És una obra que no hem fet nosaltres però que l'hem patit i l'acabarem gaudint. És una obra important, que vam demanar a la Diputació el 2007 i s'haurà acabat al cap de nou anys.

Montserrat és un referent, és la primera indústria del municipi i al voltant de 200 persones treballen de Montserrat directament. Diuen que no s'explota prou bé el turisme però tenim entre 15 i 17 restaurants que en viuen. Ara s'està començant a activar la part de pernoctació i per a les autocaravanes.

Sí, i és una bona manera de recuperar alguna casa vella del nucli antic. És una problemàtica de Monistrol. Hem millorat però les façanes d'ara no deixen de ser les darreres de les cases que la carretera va deixar al descobert. En deu anys s'ha millorat molt la imatge i ara és molt més atractiu. I això fa que entri més gent al poble i que visitin alguns racons interessants. Estem intentant treure una línia d'ajuts per millorar façanes.

Una cosa que hem fet és el passeig de la Canaleta, que ha posat al descobert les antigues muralles i potencia un sector. Hem fet una senyalització turística nova. Hem intentat i seguim intentant potenciar el patrimoni històric, com per exemple amb la Festa dels Romeus. Viure a l'ombra de Montserrat no ens ha permès de vegades valorar el nostre poble.I hem començat a entendre que hem d'aprofitar Montserrat. Cal que els veïns recuperin l'autoestima i valorin el que tenim.

Montserrat és un món específic, molt concret i molt difícil d'analitzar. Hi ha diversos vessants. El primer és l'espiritual, amb el monestir. L'altre és el natural. I hem de veure com podem treure més partit del parc. Quin és el problema? El comparem amb parcs molt diferents. En aquest cas, arribes al parc amb transport públic. Entre un 60% i un 65% de l'accés al monestir es fa per Monistrol, entre l'aeri, el cremallera i la carretera. El debat és que volem un parc amb condicions, amb recursos i a cost zero. I no pot ser. Què hem de fer? Certa regulació hi ha de ser a tot arreu. El campi qui pugui no és bo. Però el com és molt difícil.

El 2004 al conseller Quim Nadal ja li vaig demanar que alliberés l'autopista. D'entrada, l'alliberament de la C-16. Potser no cal la gratuïtat total, però sí un cost coherent. Sobre la C-55, si desdoblem convertim Monistrol en un embut. És una putada, parlant clar. És impossible.

Se'n parla. La visió que n'hem tingut sempre és que és un artifici, promogut per algú de manera interessada, que veu la muntanya però no viu la muntanya. Per molt que siguem veïns amb Olesa de Montserrat, som molt diferents. Als més propers ens uneix la muntanya, però què hi pinta Martorell? No hi creiem.