L'oblidada de la crisi

La Unió Europea ha superat moltes crisis en diferents moments i sempre amb el resultat de més integració. De fet, sembla que facin falta crisis profundes perquè els mandataris europeus s'ho prenguin seriosament i consensuïn una solució, que sovint no agrada totalment a ningú però que serveix per sortir de l'atzucac. Ara, però, la realitat és una altra, perquè se superposen diverses crisis que han posat contra les cordes la UE. I és que les conseqüències de la crisi econòmica, la gestió de la crisi dels refugiats, les dificultats per trobar consens en temes internacionals i el referèndum britànic són massa reptes, massa crisis, en el mateix moment perquè la UE pugui sortir-ne indemne. I així estem, amb evidents disfuncions comunitàries i amb pronunciaments estatistes, especialment en el tema dels refugiats, que estan posant a prova els fonaments de llibertat i drets de la mateixa UE, a més de donar una pobra i insolidària imatge a la ciutadania. Si ens centrem en l'economia, és evident que s'han fet esforços per encarar la sortida de la crisi, però també és cert que les decisions en l'àmbit comunitari s'han pres tard i amb receptes no sempre adequades a cada realitat, però ja tenim control dels pressupostos estatals i també del dèficit per part de Brussel·les i supervisió bancària. I també podem constatar que comencen a sortir dades que permeten un cert optimisme, tot i que encara no es nota la millora a la realitat dels ciutadans, famílies o empreses. I el que sí que es pot percebre d'una manera clara i preocupant és que ha augmentat substancialment la desigualtat entre ciutadans, especialment als estats del sud de la UE, els que en algun moment han hagut de rebre suport financer.

Podem entendre que, després d'una crisi com la que estem patint, l'escenari posterior quant a salaris i prestacions serà diferent del d'abans, però el que no hauria de passar és que l'estructura social i econòmica empitjorés. Si no hi posem remei, podem passar d'una societat cohesionada, amb diferències socioeconòmiques suportables, a una altra societat desestructurada, amb un percentatge molt baix de rics, amb una classe mitjana disminuïda i feble econòmicament i una part important de la societat amb dificultats per accedir al mercat laboral i amb possibilitat d'exclusió social. I és que s'ha gestionat la sortida de la crisi prioritzant el creixement i sense establir mecanismes de cohesió social.

Hem de superar el que provoquen les crisis i les situacions complexes, que és que ens protegim en tots els àmbits, individual, familiar i col·lectiu, i això, encara que sigui una reacció lògica, no és la que convé.

Ara ens convé ser solidaris i pensar més en el futur, que és el dels nostres fills, que no pas en el nostre present. Ens convé ser generosos i procurar establir un escenari de futur amb cohesió social, amb una societat justa en la qual els ciutadans se sentin valorats i partícips i, naturalment, a on tinguin possibilitats de viure dignament.