“Llengua pròpia no vol dir res”

Les paraules són molt importants, deia ahir el jurista Agustí Carles, un dels disset redactors de la proposta de Constitució Catalana que el grup Constituïm va presentar en societat. Encara més importants si es tracta d'incloure-les en una Carta Magna. Conscients d'aquesta transcendència i solemnitat, durant el debat redaccional del seu projecte constitucional van descartar denominar el català llengua “pròpia”. “Llengua pròpia, tècnicament, internacionalment no vol dir res. Pròpia és un d'aquells eufemismes que diem els catalans a l'Estatut”, reblava Carles. Bo i reconeixent la seva funcionalitat –apareix al preàmbul del text de Constituïm–, els redactors van preferir anomenar el català llengua “oficial i nacional”. “Nacional, per dir que era l'oficial a tot el territori. Si no haguéssim tingut l'occità [aranès a l'Aran] no hauria calgut dir al català llengua nacional”, argumentava. La presentació d'aquesta llei de lleis, al Col·legi d'Economistes i en presència de personalitats com ara el reescollit president de l'ANC, Jordi Sànchez; la productora cinematogràfica Isona Passola o el diputat de Junts pel Sí Eduardo Reyes, va servir per descobrir interioritats del debat que van tenir els disset impulsors, que van incorporar aportacions de 3.400 persones. “Som 3.417”, celebrava el portaveu del grup, Jordi Domingo.

Els ponents van excloure també “llengua de l'Estat”, en considerar-ho una terminologia molt antiga. “Anàvem descartant paraules”, relatava Carles. Igualment, van abandonar la possibilitat de no denominar de cap manera especial les llengües, fet que hauria estalviat algunes crítiques, però tenien molt clar des del principi, i vista l'allau d'aportacions sobre la matèria via internet, que el català havia de ser oficial i l'aranès, també. I el castellà? Dues de les tres constitucions prèvies en què es basa el text final preveien que el castellà fos “cooficial”. Però “cooficialitat tampoc no vol dir res, també és un invent que s'ha utilitzat políticament”, lamentava el jurista. “Hem descobert que és mentida que el català estigui al mateix nivell que el castellà. Una gran mentida de la democràcia, una de tantes. El que s'ha de saber és castellà. Oficial és el castellà, ara mateix. El català no té categoria d'oficial”, assegurava.

Des d'aquesta òptica, i lliures com són de dinàmiques electorals, Constituïm va descartar denominar oficial, cooficial, nacional, d'Estat o pròpia la llengua castellana. Els castellanoparlants nascuts abans de 1977 tindrien protegits els drets lingüístics en una disposició transitòria. “Sociològicament, la gent nascuda el 1977, l'any 1983 van començar a ser educats en català i castellà. Per tant, no poden dir que no entenen què els estan dient. En canvi, la gent anterior no té per què saber-lo. Ningú no els l'ha ensenyat. (...) Aquesta gent, fins que marxin de Catalunya o fins que es morin, tindran total respecte” pels seus drets lingüístics, garantia Carles: “Poden estar ben tranquils”... El Parlament hi tindrà l'última paraula.