És la primera vegada des de la Transició que hem de repetir eleccions, i això no és bo, però hem de fer, de la necessitat, virtut. Serà una campanya diferent de l'anterior, perquè, tot i que el programa serà el mateix, ara tenim l'avantatge que tots els partits hem quedat retratats en les negociacions i el votant ha vist el que farem amb el seu vot. Tinc la convicció que ara cal posar de manifest el que convé al país i quines són les alternatives reals per formar govern, la que proposa Rajoy o el model valencià de Podem i el PSOE.

Tenim dades significatives gràcies a la feina feta: tenim un pressupost que, per prevenció, va aprovar el govern del PP, i una previsió de creixement econòmic d'un 3,2% el 2017. A Europa liderem la recuperació econòmica i hem aconseguit que l'economia torni a ser productiva. No vull entrar a valorar determinades decisions judicials per prudència i respecte a la separació de poders, però demanar responsabilitat civil subsidiària a un partit quan la persona presumptament culpable encara no ha estat jutjada i, per tant, no ha estat condemnada ni sabem si és solvent, és realment sorprenent.

I si això ho diu a un govern que lidera la recuperació econòmica a Europa i que ha fet totes les reformes que calia, imagini's què dirà als que es presenten com a alternativa. Dit això, cal dir que la UE no ha obert un expedient de sanció a Espanya per incompliment de dèficit, ja que, entre altres motius, vam arribar al govern amb un dèficit d'un 9%, hem viscut una crisi econòmica sense precedents, hem impedit el rescat i hem reduït el dèficit en un 5%. Ara hem aconseguit que s'accepti una nova senda de consolidació fiscal i, pel que fa a les tisores, si entenem per retallades els ajustos que es van fer el 2012 i el 2013, això ja és aigua passada, tal com va dir el ministre De Guindos. Altres partits, però, s'emmirallen en Grècia, i ja sabem que Syriza ha retallat les pensions un 30%. Ara calen reformes destinades a mantenir la competitivitat i a crear ocupació per tal que el 2020 hi hagi 20 milions de persones treballant.

No posem portes al camp. Els vots no són de cap partit, sinó de la gent, i en cada elecció la gent vota d'una determinada manera i confia en un partit o en un altre. Intentarem guanyar la confiança de la gent, però també toquem de peus a terra
i sabem que el 100% no l'obtindrem.

El més positiu és que tothom ha quedat retratat; s'havien fet moltes promeses i ja es pot contrastar el que es deia amb el que es va fer. És una oportunitat per comparar-nos a tots, i he de dir que nosaltres no hem defraudat la gent.

Sens dubte. El PP treballarà per fer realitat un nou model de finançament que es basi en els principis de solidaritat. Però, com tot en aquesta vida, ha de tenir un límit i no pot condicionar el creixement. Per això estic d'acord amb el principi d'ordinalitat.

És una infraestructura vital per a Espanya i per a Catalunya...

Els projectes demanen el seu temps. Quan el PP va arribar al govern, al ministeri només hi havia un Power Point del projecte. Des del 2012, en canvi, i malgrat la difícil situació econòmica, hi hem invertit més de 4.700 milions d'euros i,
si hi sumem les aportacions d'aquest any, s'hi han destinat més de 6.200 milions euros. Està en plena inversió i execució, uns trams més avançats que d'altres, però serà una realitat absoluta.

Puc assegurar que si governa el PP el corredor serà una prioritat absoluta. Tenim l'aval del que hem fet.

Que ningú esperi del PP cap referèndum d'autodeterminació. Pel que fa a una reforma constitucional, no ens hi oposem, però és una cosa massa seriosa per frivolitzar. El PSOE parla de reforma i no la concreta, i nosaltres volem saber què s'hi vol modificar, perquè la norma vigent des del 1978 es va aconseguir per consens i, si hi fem una reforma important, també hi ha d'haver un consens sota uns principis bàsics que, per al PP, són la unitat d'Espanya, la igualtat de tots els espanyols i la sobirania del conjunt del poble espanyol. A partir d'aquí, parlem-ne.

Sens dubte; dir el contrari seria negar la realitat. El comitè del PSOE ja va dir que de cap manera investiria el seu candidat amb vots dels independentistes.

Depèn del que es demani. En aquests moments, la independència no és realista ni la desitjo. A més a més, va en contra de la cultura i de la història de Catalunya, perquè la Corona d'Aragó és sòcia fundadora d'Espanya. Espanya deixaria de ser Espanya sense Catalunya, així que, solucions, totes, però dins del marc de la llei.

No es pot demanar a cap govern el que no pot donar. Si el que se'ns reclama és
el pacte fiscal o el concert econòmic, ja li dic que no ho acceptarem, però també li asseguro que això no s'aprovarà al Congrés dels Diputats governi qui governi. Més autogovern per a Catalunya? Però si ja aguanta qualsevol comparació amb les quotes que tenen altres estats federals... Catalunya té una identitat que ningú posa en qüestió, té competències que no té cap altra administració en l'àmbit penitenciari i disposa d'una policia autonòmica que intervé, a més a més, en matèria terrorista. A partir d'aquí, si hi ha algú que vol la independència, és legítim, però Europa és un projecte que es construeix a còpia de sumar, sense dividir, i eliminant fronteres.

La situació és molt complexa i han aparegut desafiaments per als quals Europa no estava preparada. El drama humanitari dels refugiats és dels més grans que s'han produït a Europa des de la Segona Guerra Mundial. I sí, creix la xenofòbia i es tanquen fronteres, però no es pot frivolitzar ni fer demagògia.

No vull assenyalar ningú, però el fet que a Àustria no hagi guanyat l'extrema dreta només per 31.000 vots i que el país estigui dividit per la meitat n'és un exemple. És una realitat que no ens agrada i algú haurà de fer autocrítica i pensar en el que hem fet malament.

Hem de tractar el drama dels refugiats des de la solidaritat, sens dubte, però amb serietat. Quan Puigdemont es va dirigir al comissari d'Interior de Grècia per oferir places, la resposta va ser que es posés en contacte amb mi, ja que la competència és de l'Estat, que ha de vetllar per la coordinació amb totes les comunitats, ajuntaments, entitats i ONG. Però encara espero que es posi en contacte amb mi. Nosaltres vam assumir
que ens faríem càrrec de 16.000 refugiats i ho complirem en el termini establert de dos anys. Però cal pensar que, al marge d'aquest projecte, a Espanya arriben de manera directa altres peticions d'asil, com les 20.000 de l'any passat, registre que ja va pel camí de repetir-se el 2016.

Podria passar, però si d'alguna cosa estic segur és que hi haurà govern. És evident que no hi haurà terceres eleccions. La política de vets s'ha acabat i, sigui quin sigui el resultat, s'haurà de gestionar des de la ferma convicció que hi ha d'haver un govern. I serà del PP, el PSOE i potser Ciutadans, o un de radical i extremista.

Nosaltres som un partit reformista en què hi ha homes, dones, joves i veterans, com jo. La joventut té virtuts i la veterania, també. Per tant, i de moment, tinc l'enorme responsabilitat d'encapçalar la llista del PP per als comicis del 26-J, i em sento agraït. A partir d'aquí, el temps ho dirà i els meus companys decidiran. El que és evident és que estic a disposició del meu partit. Avui dia, a la política, o bé hi arribes amb vocació de servei públic i amb l'objectiu de servir el bé comú o bé et dediques a una altra cosa.