L'alcalde de Santa Coloma i exalts càrrecs de CiU, detinguts per corrupció urbanística

En l'operació, ordenada pel jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón, de moment hi ha vuit arrestats

Agents de la Guàrdia Civil custodien una entrada de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Q.PUIG.
L'alcalde colomenc, Bartomeu Muñoz, en sortir de casa seva per presenciar l'escorcoll a l'Ajuntament. TV3.
Agents de la Guàrdia Civil entren amb caixes a registrar el consistori. Q.PUIG.

M.PIULACHS/ l.SAYAVERA - Barcelona

Eren les deu del matí d'ahir quan una vintena d'agents de la Guàrdia Civil, arribats de Madrid i a les ordres del jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón, van ocupar l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, a la recerca de proves d'un cas de corrupció urbanística en aquest municipi del Barcelonès Nord. L'operació va aixecar una gran expectació i força veïns es van aplegar a la plaça de la Vila per saber què passava.

El jutge Garzón investiga des del 2006 aquesta suposada trama de corrupció urbanística a Santa Coloma, cas que prové d'una investigació del 2002 sobre blanqueig de diners i frau fiscal d'una filial del BBVA. I finalment ahir Garzón va ordenar la detenció de l'alcalde colomenc, el socialista Bartomeu Muñoz, que no era a la seu consistorial perquè feia dos dies que estava malalt, segons fonts oficials. A la tarda Bartomeu Muñoz va ser conduït al seu despatx municipal per escorcollar-lo, i a les deu de la nit l'alcalde continuava a les dependències municipals.

El que va sobtar més d'aquesta operació, vinculada a un consistori socialista, va ser saber que Garzón també havia ordenat la detenció de dos alts càrrecs de CiU en els governs de Jordi Pujol: l'exconseller Macià Alavedra i l'exsecretari general de la Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta. Segons fonts judicials, tots dos càrrecs convergents haurien invertit diners –d'amagat d'Hisenda– o haurien aportat inversors en projectes urbanístics a Santa Coloma de Gramenet. També s'apunta que tots dos càrrecs convergents van intervenir en aquesta operació urbanística juntament amb l'exdiputat del PSC al Parlament Lluís Garcia Sáez, el qual tenia una empresa que subcontractava obres que li havien concedit tant consistoris socialistes com convergents.

A més a més, a l'ajuntament, van detenir el regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco, i el director gerent de l'Alcaldia, Pascual Vela. Tots dos, amb els seus advocats, van presenciar l'escorcoll dels despatxos.

L'ordre d'escorcoll dictada per Garzón era ben àmplia i incloïa el comís de documentació de projectes urbanístics de la ciutat, quadres i altres objectes de valor, i armes, si n'hi havia. En l'escorcoll a l'ajuntament colomenc, els agents tenien ordres d'endur-se tota la documentació que hi hagués relacionada amb l'empresa municipal Gramepark –dedicada a la construcció d'habitatges públics i aparcaments– i també del projecte urbanístic de l'antiga fàbrica Ciba, prop del riu Besòs. Els agents també van buidar el contingut de diversos ordinadors del consistori. La Guàrdia Civil es va desplaçar a l'edifici de Serveis Territorials de Santa Coloma, on hi ha els tècnics d'Urbanisme de la ciutat i tota la documentació de serveis municipals, a la cerca de més proves inculpatòries.

A la comandància

Aquest cas de suposada corrupció urbanística es va tancar ahir amb les detencions dels empresaris Josep Singla, vicepresident del Gremi de Constructors i president de Proinosa –empresa que va comprar a un hòlding de societats uns terrenys que eren de l'Ajuntament–, i Lluís Casamitjana, president del grup immobiliari Espais. Fonts properes a la investigació no descarten que es produeixin més detencions en els propers dies.

Garzón imputa a tots vuit detinguts els delictes de tràfic d'influències, suborn, falsedat en document oficial i mercantil, frau fiscal i prevaricació. Diverses fonts van precisar que a alguns dels detinguts també se'ls imputa el delicte de blanqueig de diners, malgrat que altres fonts ho desmentien.

Per tal que donessin fe dels escorcolls, es van mobilitzar tres secretaris judicials a Barcelona, un a Badalona i un altre a Santa Coloma de Gramenet. A l'ajuntament de Badalona, però, finalment no hi va haver cap escorcoll, segons fonts municipals, i només hi van requerir informació sobre un solar no edificat del municipi. Abans, a l'ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, dos agents de la Guàrdia Civil també s'havien endut documentació referent a un conveni urbanístic en el qual podrien estar implicades empreses relacionades amb els detinguts.

Segons fonts judicials, els vuit detinguts havien de ser conduïts, quan s'acabessin els escorcolls, a la comandància de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). Es preveu que avui els detinguts, acompanyats pels seus advocats, declarin davant dels agents de la Guàrdia Civil, llevat que s'hi neguin. Des de l'Audiencia Nacional també es va informar que la previsió és que tots vuit detinguts siguin conduïts divendres a Madrid, davant del jutge Garzón. I és que divendres s'esgoten les setanta-dues hores que poden mantenir-los detinguts.

D'altra banda, ahir al vespre l'Ajuntament de Santa Coloma va enviar un comunicat institucional en què demana el «màxim respecte a la presumpció d'innocència» dels implicats en aquest cas. S'hi afegeix que avui es continuarà fent la prestació dels serveis municipals a tots els ciutadans, i que el consistori col·laborarà amb la justícia. «La preservació de la dignitat, la transparència i la imatge d'honestedat de l'Ajuntament de Santa Coloma és per a tots nosaltres una prioritat absoluta», conclou la nota, que no esmenta res del seu alcalde.

Prové del «cas BBV»

L'operació anticorrupció dirigida pel jutge Baltasar Garzón, batejada amb el nom de Pretòria, deriva de la investigació per un suposat delicte fiscal que el magistrat va iniciar el 2002 sobre la filial del grup BBV Privanza Bank, que treballava en el paradís fiscal de l'illa de Jersey i que estava especialitzada en la gestió de grans patrimonis. L'evasió d'impostos en qüestió s'hauria produït a través d'un conglomerat empresarial, creat al voltant de la filial i que va ser clausurat pel ja BBVA (resultat de la fusió del BBV amb Argentaria). Amb la desaparició d'aquestes empreses, molts clients de Privanza van recórrer a bufets d'advocats perquè els ajudessin a introduir els seus diners a l'Estat d'amagat d'Hisenda. De fet, arran de la investigació dirigida per Garzón, es va descobrir que 600 clients del BBV van utilitzar des del 1998 fins al 2001 un compte que l'entitat va tenir obert a Madrid, a nom de Privanza, des del qual es van moure fons per valor d'uns 500 milions d'euros.

A petició de la fiscalia anticorrupció, el jutge de l'Audiencia Nacional Fernando Grande-Marlaska va ordenar el 2005 diversos escorcolls a despatxos d'advocats, empreses i domicilis particulars de Barcelona, Girona, Madrid i Sant Sebastià per recopilar documentació relacionada amb el suposat delicte fiscal comès per clients de Privanza i pels despatxos d'advocats que els van ajudar a introduir els seus diners a l'Estat, entre aquests, el bufet Petrus de Barcelona (els responsables del qual van quedar en llibertat sota fiança després de declarar davant del jutge Grande-Marlaska). Precisament, durant l'escorcoll que es va fer en aquest bufet es van descobrir documents relacionats amb operacions econòmiques, entre les quals hi havia una operació urbanística duta a terme per l'Ajuntament de Santa Coloma.

A partir d'aquí, els investigadors haurien relacionat Macià Alavedra i Lluís Prenafeta amb aquestes operacions i, per aquest motiu, ahir haurien estat detinguts en el marc de la investigació dirigida pel jutge Baltasar Garzón, la setena peça derivada del denominat cas BBV Privanza.