Aprovaran el pressupost?

S'aprovarà el pressupost? Hi haurà noves eleccions catalanes a la tardor? Dues preguntes reiteratives sense resposta des que Oriol Junqueras va presentar els comptes de la Generalitat al Parlament.

En principi s'intuïa un vistiplau al pressupost. Després va ser que no. Avui, no se sap. Tot un serial que recorda, salvant les diferències, els quatre mesos anteriors a la investidura de Carles Puigdemont. A la majoria d'empreses del nostre país, i fins i tot en l'àmbit domèstic, el pressupost de l'any en curs s'aprova abans d'acabar l'any anterior. Ningú es permet poder-ho fer a finals del mes de juliol. Més contundents són als Estats Units. El pressupost de la Unió s'aprova el 31 de desembre i, en cas de no ser possible, com va passar l'any passat, l'administració –menys la defensa i la seguretat– queda aturada, la qual cosa implica que ni el president ni els congressistes ni ningú cobra mentre el pressupost estigui bloquejat.

A Catalunya, i als països del nostre entorn europeu, existeix la pròrroga pressupostària. Una fórmula d'anar fent poc edificant que indirectament assenyala inestabilitat i que dificulta tirar endavant els projectes polítics nous, com ara el del procés independentista.

Tal com van les coses, va molt lligat el pressupost amb un avançament electoral a Catalunya. En cas que no hi hagi el vistiplau al pressupost, hi ha d'haver eleccions. Com va lligat saber qui seria el candidat de Convergència en unes hipotètiques eleccions catalanes. Ara mateix només el president Carles Puigdemont té potestat per convocar eleccions.

Tot plegat un panorama poc edificant en una setmana en què comença la campanya electoral del 26-J i en què, per bé o per mal, Catalunya ha deixat de ser actualitat informativa de primer ordre per passar a ser-ho aquells que promouen baixades o pujades d'impostos.