Comèdia, petons i algunes coses serioses

No hi va haver petons, però ara ja sabem que els de Pablo Iglesias tenen gust de llibertat, dignitat i justícia. I que Xavier Domènech no en vol més, de petons, perquè no vol presidir cap ministeri de l'amor ni haver de rendir comptes amb la parella.

Tot i així sonava per megafonia l'Eco de Jorge Dexler quan el cap de llista d'En Comú Podem, Xavier Domènech, va arribar a la Rambla del Vendrell. L'aplaudien un centenar de persones i mentre alguns es retrataven amb el cap de llista al Congrés i amb el candidat a Tarragona, Fèlix Alonso, la veu de Dexler s'anava ensordint fent audible, encara, allò que diu “esto que estás oyendo ya no soy yo”...

Si que era ell, tot i que ahir encetés discurs parlant de la passió de Pablo pels petons, de plagues bíbliques i de referents periodístics com Inda i del monument que alçaran a plaça Catalunya amb la figura de Colau. I és que al Vendrell, en lloc de Pablo Iglesias hi havia el follonero de La Tuerka –l'humorista Facu Díaz–, que venia amb ganes de transformar el míting en el club de la comèdia.

“Escolta, això del corredor mediterrani al final no entra, no?”, preguntava amb sorna. I Domènech, que per mantenir el to arrencava dient que el seu programa electoral és el més revisat i més llegit de la història, aprofitava per deixar clar que sí, que el corredor mediterrani és al seu programa, al dels valencians i murcians i al general de Podem. Abans Fèlix Alonso ja li havia aplanat el camí, recordant que durant aquesta curta legislatura han estat ells qui han liderat a Madrid la defensa del corredor.

Toca parlar de l'encaix Catalunya-Espanya i el follonero –que ve de Madrid– no ho veu gens clar. “Allà no tenen gaires ganes de parlar-ne”, diu a Domènech. Però el candidat està convençut que se'n sortiran: “Tenim una passió referendària enorme! Hem tingut eleccions plebiscitàries, processos participatius, referèndums sobre estàtues...” Però, més enllà de l'evidència, la sentència final: “El 26-J, el referèndum que podem guanyar, que podem aconseguir i que podem construir és el referèndum que en aquests moments defensa En Comú Podem.”

I entre broma i broma cal parlar de coses serioses. Som al Vendrell, la capital de la comarca amb més atur de Catalunya i un bon lloc per explicar a Mariano Rajoy que les 5 de la PAH no són “cinc senyores que munten manifestacions i paren desnonaments”. Ara Domènech ja no fa broma perquè això “és un dels compromisos més profunds que tenim”. Parla de dació retroactiva (“perquè no pot ser que paguem el deute dels bancs mentre no rescatem les persones”), de pobresa energètica (“hi ha gent que mor prematurament per la pobresa energètica mentre hi ha portes giratòries amb jubilacions de luxe cap a aquestes empreses”), de posar fi als desnonaments i de crear un parc públic d'habitatges, amb la priorització del lloguer social.

Arribem al final. Abraçada entre Domènech i Facu Díaz, tot i que el públic clama un petó. Ara, de fons, la música de les sardanes que un grup de vendrellencs punteja a l'altra punta de la Rambla. Un so més solemne per a una proclama que no en fa gens, de riure; l'homenatge de Domènech a la badalonina morta dissabte víctima de la violència de gènere.