Dol i indignació a Orlando
L'FBI havia interrogat dues vegades l'atacant del club gai d'Orlando i el va deixar lliure
Mateen va comprar armes legalment
Obama diu que no hi ha proves clares que la matança fos dirigida per extremistes
Com pot ser que Omar Mateen, un nord-americà de 29 anys, conegut per l'FBI per la seva radicalització, que havia estat investigat en dues ocasions i el van deixar anar lliure, i que estava acusat de violència domèstica, pot comprar armes com si res i cometre una matança com la de diumenge al club d'ambient d'Orlando? El bany de sang de la jornada festiva de l'orgull gai costa de pair.
Com va poder Mateen adquirir armes de forma legal, com un fusell AR-15 que va utilitzar en l'assalt a la discoteca que va causar 50 morts (39 dels quals morts dins del local) i una cinquantena de ferits? Això té una resposta més fàcil: la legislació nord-americana, laxa en el control d'armes, li ho permetia.
Després del sacseig de diumenge, la jornada d'ahir es va centrar en el reconeixement de les víctimes, més de la meitat són d'origen portorriquenys, en l'ampliació de detalls sobre l'assalt com ara que l'agressor estava “fred i calmat”, segons la policia, que també va dir que va entrar al local per evitar un bany de sang encara pitjor. Un dels ferits, Angel Colo, va narrar que “l'atacant revisava les persones que eren a terra i les disparava per assegurar-se que eren ben mortes”.
Però a part del dol i els homenatges com l'emotiu acte que la comunitat de lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres (LGBT) de Florida va fer al llac Eola d'Orlando, ahir massa preguntes seguien encara sense resposta i creixia la indignació davant el tiroteig més sagnant de la història dels EUA i la pitjor matança en sòl nord-americà des de l'11-S.
Al radar de l'FBI
Mateen “havia estat en el radar de l'FBI”, havia admès hores abans l'agent especial Ronald Hopper. I és que aquest nord-americà de pares afganesos que treballava per a l'empresa de seguretat britànica G4S havia estat en el focus del departament de Justícia i de l'FBI. Els serveis d'intel·ligència van saber que havia fet comentaris provocadors a uns col·legues al·legant presumptes vincles terroristes, però al final no els van poder verificar a fons i el cas es va acabar tancant.
Després de reunir-se amb el seu equip de seguretat nacional, el president Barack Obama va dir ahir que no hi ha proves clares per afirmar que la matança d'Orlando fos “dirigida” per extremistes ni que formés part d'un pla a gran escala. El mòbil continua sense estar clar tot i que Estat Islàmic va reivindicar per segon cop l'autoria de la matança dient que Mateen era “un soldat del califat”.
De fet, l'assaltant va fer una trucada uns instants abans d'iniciar l'atac per jurar lleialtat al grup gihadista i també ho va repetir durant les converses telefòniques amb els negociadors policials durant les tres hores que va ser dins del club nocturn amb una trentena d'ostatges. Però la policia desconeix que el va empènyer realment a actuar en una discoteca situada 200 km al nord de casa seva, a Fort Pierce.
L'FBI analitza ara dos viatges que Mateen va fer a l'Aràbia Saudita el 2001 i el 2012 per peregrina a La Meca. Però segurament les claus de la investigació estaran al seu apartament a Fort Pierce i en una casa a Port Saint Lucie, de les que l'FBI n'analitza tota la documentació i el contingut d'un ordinador portàtil, que es va emportar després que els artificiers comprovessin que no els havien parat cap trampa.
Llop solitari
El que de moment sembla més definit és que Mateen va actuar sol, tot i que ahir els investigadors encara eren al club i la zona dels voltants per trobar-hi alguna nova pista. De moment, tot apunta a què Mateen era un llop solitari, radicalitzat, un fenomen minoritari als Estats Units però possible i que a Europa és molt més complicat justament pel control més estricte en la venda d'armes. Atemptats com el de la sala Bataclan de París del 13 de novembre passat van necessitar un operatiu més complex. En canvi, l'atemptat de diumenge a Orlando té més semblances amb els de la marató de Boston o el de San Bernardino.
