Eleccions 26-j
Debat per esgotament
Rajoy i Iglesias aconsegueixen esquivar les bales en un debat a quatre poc vibrant
Els candidats estatals converteixen la cita en una subhasta electoral amb propostes similars a les del 20-D
Debat a quatre o debat a tres contra un, perquè a estones eren tots contra Mariano Rajoy i a estones, de retruc, rebia Pablo Iglesias. Situar-se a banda i banda de l'escenari va permetre al candidat del PP i al de Podem aconseguir el seu objectiu, polaritzar un debat que, en alguns moments, semblava avançar per inèrcia, mentre Pedro Sánchez i Albert Rivera intentaven treure el cap deixant anar alguna coça als que consideren els seus principals rivals: Rajoy i Iglesias. En una segona volta electoral, els discursos dels diferents caps de cartell ja estan esgotats i això es va poder comprovar anit en un debat que va tenir poc de vibrant i molt de subhasta d'ofertes que en gairebé tots els casos són els mateixos que repeteixen des de la campanya del 20 de desembre.
Després d'haver rebutjar participar en aquell primer debat a quatre i enviar a Soraya Sáenz de Santamaría perquè discutís amb els altres tres candidats, Rajoy ahir semblava sentir-se còmode en aquest format, malgrat que tant en el primer bloc (economia) com el segon (polítiques socials) es va convertir en l'ase dels cops de la resta. Amb la seva habitual parsimònia, el president espanyol en funcions va acusar la resta de no creure en el seu país i no reconèixer els seus avenços. “No intentin manipular la realitat”, exclamava. A Sánchez, li va retreure l'herència de José Luis Rodríguez Zapatero, a Iglesias li va posar en relleu el model d'Alexis Tsipras i a Rivera, gairebé el va ignorar. Si més no, Rajoy va reservar bona part de la munició per al líder morat, deixant entreveure en alguns moments que, certament, pot acabar sent alternativa al PSOE.
En un debat retransmès per la major part de cadenes estatals (TVE, Antena3, Telecinco i La Sexta), Rivera, més enllà de criticar amb duresa la política econòmica de Rajoy –si bé va admetre que no era partidari de “derogar-ho tot”– també va decidir que el seu rival anit era Iglesias, ja sigui per atacar-lo per les seves propostes fiscals o econòmiques o per retreure-li el fet que, en la major part de casos, considera que “no té cap alternativa”. En algun moment Iglesias va replicar al líder taronja que preferia debatre amb “l'original” i no amb la “còpia”.
El fracàs de Sánchez
Mentrestant, Sánchez també procurava posar el dit a la nafra d'Iglesias pel fet que s'hagin hagut de repetir les eleccions, recordant el fracàs de la investidura amb què pretenia arribar a La Moncloa. El líder del PSOE va aprofitar bona part de les seves intervencions per etzibar que, si no hi ha govern a hores d'ara, és perquè “Rajoy i Iglesias van votar no”. Per tot plegat, el socialista encoratjava els seus votants a no tornar a caure en els cants de sirena “dels que volen un canvi de progrés” i, a l'hora de la veritat, han permès que el PP es mantingui, encara que sigui en funcions.
D'alguna manera, la política de pactes va planar sobre tot el debat. Iglesias va ser el més clar: el seu objectiu és governar amb el PSOE “en la posició que decideixin els ciutadans”, mentre que Rajoy també va alertar que aquesta vegada només demana que es deixi governar a la llista més votada, donant per fet que aquesta tornarà a ser la posició del PP. Rivera i Sánchez, en canvi, van intentar esquivar la qüestió, si més no en la primera part del debat i l'únic que reiteraven és el fet que el seu pacte fracassés perquè Iglesias no el va avalar.
El tercer bloc, el dedicat a la regeneració democràtica, l'assumpte de la corrupció va engrescar el debat, sobretot quan va sorgir el cas Bárcenas. Sánchez va sortir a l'atac: “El PP és un partit un B i els espanyols no es mereixen que vostè segueixi sent president.” “No sé què vol que li digui, no li parlaré dels dos expresidents del PSOE i d'Andalusia... No té cap sentit”, ironitzava Rajoy tot assenyalant el socialista per no haver donat suport a les diferents mesures presentades pel seu executiu per combatre la corrupció. Rivera, si més no, va aprofitar per acusar “la vella política” de dedicar-se només a l'“i tu més” sense mostrar una veritable voluntat de tallar el fenomen, mentre insistia que Rajoy no està “autoritzat” per combatre'l. I en aquest punt li va demanar que “reflexioni” perquè, si no, el “populisme” seguirà creixent.
A l'hora de tancar aquesta edició –i quan feia gairebé una hora i tres quarts que durava la discussió– la qüestió catalana no apareixia en el debat, malgrat que formava part del tercer bloc, en el qual els candidats havien de desgranar propostes en matèria institucional.
