“Per tal de fotre Catalunya estan frenant Espanya”

Advocat de formació, Francesc Sanuy i Gistau (Barcelona, 1936), compta en el seu extens currículum els càrrecs de conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat des del 1980 i el de primer delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid, càrrec que va ocupar fins a l'any 1985. Número 3 de la llista per Barcelona, va ser elegit diputat per Convergència i Unió en les eleccions generals del 1986 i entre els anys 1986 i 1989 va ser vocal de la comissió d'Economia, Comerç i Hisenda del Congrés dels Diputats. Era la tercera legislatura i Sanuy arribava com a membre del llavors anomenat grup parlamentari Minoria Catalana, segons els arxius de la cambra espanyola.

“La gent modifica la història al seu gust”, se'm queixa ja des del sofà de casa seva, a Sarrià. Ho prenc com un avís per a navegants. “D'inexactituds, sempre n'hi ha”, diu amb voluntat de fer justícia, abans de fer memòria d'una etapa de la qual han passat més de 30 anys.

“Vaig arribar a Madrid després d'haver dimitit del govern de la Generalitat”, explica. “Me n'hi vaig anar perquè em van enganyar, em van dir que retallarien els pressupostos en tots els departaments, i a l'hora de fer-los públics, tots amb uns increments brutals i l'únic retallat era el meu, a la meitat del que tenia”, recorda. “Va ser el llavors conseller d'Economia, en [Josep Maria]Cullell, que em va voler penalitzar perquè era independent i no era del partit”, diu. El president Pujol, però, no el va voler deixar perdre i el va posar de tercer a la llista per Barcelona. “Vam pujar de 12 a 18 diputats, així que jo bé que alguna aportació devia fer...”, reconeix. S'hi va estar una legislatura en què va viure a Madrid.

“Primer en un apartamentet a l'Eurobuilding i després ja vaig llogar un pis a la plaça Castilla”, recorda. “Més endavant vaig ser pare i llavors anava i tornava a Barcelona”, on la dona havia tornat per tenir la filla. D'anècdotes, en guarda unes quantes. “Recordo que una vegada vaig fer una pregunta: Per què Espanya venia armament al Marroc que eren cotxes blindats que només servien per dispensar sindicalistes de la Unió Marroquina del Treball, per disparar als obrers; i per què venia armes a Sud-àfrica que no eren per tirar al blanc sinó per a tirar al negre... I m'havia de contestar el secretari general del ministeri, Apolonio Ruiz Ligero. La resposta va ser que no havia dut els papers. A la propera sessió, els papers hi eren però l'Apolonio no. No es podia fer res. El mateix Apolonio va pressionar perquè no em nomenessin director del Consell Superior de Cambres de Comerç d'Espanya, on m'havien triat per unanimitat.” Continuem ara igual que en la dècada dels vuitanta?, li pregunto: “O pitjor! Els poders fàctics, entre ells els que els ministeris i organismes autònoms de l'administració central signifiquen, estan al servei d'una causa que és igualar-nos a la baixa. Per tal de fotre Catalunya estan disposats a frenar Espanya”, sentencia. “Mireu què passa amb el corredor del Mediterrani i la Ford d'Almussafes com en queda de perjudicada”, posa com a exemple.

Els anys a Madrid, Sanuy els considera profitosos. “A pesar de les travetes i les bromes pesades de les quals jo era víctima, de feina se'n va fer molta.” “Jo era especialista en ser comissari: comissari del 75è aniversari del Barça, comissari del Mil·lenari de Catalunya, del Pavelló Català a l'Expo de Sevilla del 1992...”, rememora. Sanuy també va ser director de Fira de Barcelona i d'Ifema, la fira de Madrid, d'on va ser director fundador.