“Em fa por el populisme de dretes i d'esquerres”

La Tere Cunillera, doña Teresa per la gent del Congrés, és gairebé una institució a la cambra baixa espanyola per la feina feta durant 23 anys com a diputada al Congrés per Lleida, com una de les peces clau en el funcionament del grup parlamentari socialista i també per les amistats que ha fet, de tots els colors polítics.

Ha vist de tot. Ha conegut tothom i ha estat tant al govern com a l'oposició, i tant en feines de responsabilitat com de parlamentària rasa. A més, durant deu anys (1986-1996) va deixar l'escó per estar al gabinet del ministre Virgilio Zapatero i després com a assessora del president Felipe González, adscrita a Narcís Serra. Com a diputada ha estat dirigent del grup del PSOE, ha estat diverses legislatures a la mesa del Congrés, a la Diputació Permanent i ha estat vicepresidenta de la cambra.

Vaja, un currículum espectacular que li serveix per assegurar que en tots aquests anys “no ha canviat la política, però sí les formes”. “Això que alguns diuen ara de la vella i la nova política no existeix. Hi ha política mal feta i política ben feta, això sí.” Cunillera creu que “també és veritat que les noves tecnologies i els mitjans de comunicació han fet necessàries altres formes de fer política”. I hi afegeix que el que sí que ha pogut viure són cicles i molt diferents, “sobretot l'inici, quan tot estava per fer i van ser els governs socialistes els que van portar el progressisme a Espanya”. I també considera: “La gent que ha crescut en democràcia no valora la Constitució com, per exemple, jo mateixa. Ells l'han gaudit i nosaltres la vam impulsar.” L'exdiputada hi afegeix: “Ara tots la volen reformar, inclòs el PP, i s'acabarà fent. Tant de bo que tingui el mateix èxit que el 1978.”

Teresa Cunillera manifesta: “Ara el que em fa més por és el populisme, tant de dretes com d'esquerres”, i també creu que hi ha massa anti i crispació en lloc d'apostar per construir. Un altre aspecte que reivindica és el paper del Congrés, ja que “es personalitza massa i al final les eleccions semblen presidencials i és el Congrés qui posa i treu els presidents”.

Cunillera també defensa la feina dels diputats: “Fem més hores que un rellotge, tant a la sala com al territori. La gent ens critica perquè moltes vegades veu la sala amb pocs diputats, però no sap si estan reunits fent feina per la seva circumscripció.” En el seu cas, explica: “El meu segon despatx ha estat l'AVE durant molts anys”, tot i que recorda com ha canviat aquest desplaçament continu entre Madrid i Lleida, ja que ha fet els viatges en Talgo, pont aeri i cotxe.

Pel que fa a la situació actual, diu: “No entenc la crueltat cap a Pedro Sánchez, si és l'únic que ha fet alguna cosa per formar govern i el primer de parlar amb la Generalitat per buscar punts de trobada.” De Rajoy, en canvi, diu que “no ha fet res”. Igualment, considera: “Estem pitjor d'on érem quan el 2012 Mas va començar amb la seva deriva independentista.” I hi afegeix: “I ara els antisistema condicionen el sistema. Estem instal·lats en la contradicció.” La recepta per sortir d'aquesta situació és “fer política, és a dir, pactar amb qui pots i negociar amb qui es deixa. El que cal és diàleg i negociació.” I sobre el PSC, considera: “Hem estat víctimes de convulsions i problemes interns i externs, però el mèrit és que encara hi som i amb cara i ulls.” Recorda que només dos cops el PSC ha trencat la disciplina de vot del grup del PSOE: “Va ser per una embocada de CiU, però de tot plegat en va sortir la declaració de Granada, que és una bona proposta.”