Ara resulta que tothom ho sabia

Fem les coses bé. Haig d'anar a Santa Coloma de Gramenet per escriure una crònica colorista sobre l'ambient que s'hi respira després que ahir en fos detingut l'alcalde, i per arribar-hi em situo al Turó Parc de Barcelona, sobre la plaça Francesc Macià, que és el punt on viu l'alcalde en qüestió, Bartomeu Muñoz. Si no és Tarragona o Algesires, no se m'acut un altre lloc més lluny de Santa Coloma on pogués tenir el domicili el seu alcalde. Tampoc no se m'acut un lloc més dissemblant de Santa Coloma. De bon matí, els carrers del Turó Parc són plens de noies de fesomia oriental o equatoriana que passegen els gossos ben pentinats i amb la manicura acabada de fer dels seus amos.

Per arribar a Santa Coloma baixo fins a Francesc Macià, on agafo el tramvia. El tramvia em porta a Maria Cristina (en realitat en sentit contrari de Santa Coloma, que és a l'altre cantó, però la xarxa de transport públic de Barcelona va així), on pujo al metro de la línia verda, la 3, que em du fins a l'estació d'Espanya. Allí recorro un corredor llarg que desemboca a l'andana de la línia vermella, la 1, que transporta a Santa Coloma. D'Espanya a Santa Coloma potser hi ha vint parades. Un músic amb trompeta amenitza els viatgers amb tres peces que el trompetista de Glenn Miller brodava. Sí, molt de riure, però ja m'agradaria tocar la trompeta la meitat de bé que aquest músic del metro. Mentre ell toca la melodia, d'un altaveu amb rodes surt l'acompanyament. Quan passa el platet deixa de tocar la trompeta però l'acompanyament va fent, aturat al mig del vagó. Vull dir que anar a Santa Coloma de Gramenet és llarg, llarguíssim, però és distret. Una dilatació espacial i temporal i una distracció que l'alcalde socialista Bartomeu Muñoz del Turó Parc no ha experimentat mai perquè des de casa sempre s'ha fet portar a l'alcaldia muntat en un Mercedes amb xòfer. Les autoritats defensen el transport públic però no van mai amb transport públic. No s'ho perdin: un cop a Santa Coloma, el Mercedes s'aturava a una distància prudent de la casa consistorial i en aquell punt l'alcalde canviava de cotxe perquè se'l veiés baixar d'un vehicle municipal a la plaça de l'Ajuntament, lloc on acabo d'arribar jo després de tres quarts amb metros i tramvies. No sé per què, penso en Lerroux, que després de fer veure que es menjava un entrepà de sardines de llauna davant els descamisats corria a menjar-se unes ostres amb xampany en un restaurant de la part baixa de l'actual avinguda Joan de Borbó. Ara que han sortit les ostres amb xampany he pensat també en Fèlix Millet, però haig de posar fre a la cadena d'associacions si vull parlar de Santa Coloma, que és del que es tracta.

Ara resulta que tothom ho sabia o s'ho imaginava. La plaça de l'Ajuntament està plena de jubilats ociosos que enraonen i opinen: «D'aquí han sortit molts papers.»

–Volen dir ahir? Els que van sortir per ordre del jutge?

Els homes riuen.

–«No, no. Abans. Papers verds i de tots colors. Vostè ja m'entén.»

Un altre home: «Això ve de lluny. De quan era alcaldessa la Manuela de Madre.»

Manuela de Madre és l'antecessora de Bartomeu Muñoz.

–I ningú no deia res?

–«Què vol que diguéssim?»

–Em refereixo a l'oposició.

–«Ui, l'oposició. Tots conxorxats. Avui tu, demà jo. Ja m'entén.»

–L'entenc perfectament, però els socialistes guanyen aquí no per majoria absoluta sinó per majoria desorbitada.

–«És com el futbol. Oi que un dia els aficionats insulten els jugadors i l'endemà els victoregen? Doncs igual. Ja m'entén.»

–Ara no sé si els entenc, senyors.

–«I és clar que ens entén. A l'hora de la veritat et vénen amb aquella cara de bons minyons a donar-te un copet a l'esquena o a inaugurar una millora pel barri, et penses que són de debò bons minyons i ja està, ja t'han marcat un gol.»

Entro a l'ajuntament. El personal hi treballa com un dia qualsevol. La gent entra i surt a fer-hi gestions. Res per veure. Torno a la plaça.

–I què hi fan aquí, mirant?

–«Esperem a veure si entra el nou alcalde.»