“Un dia o altre Puigdemont toparà amb la realitat”

Fa nou anys que està prejubilat. Prejubilat d'enginyer industrial i informàtic de la IBM, que és on va treballar pràcticament tota la seva vida. Però Josep Maria Sala, l'artífex d'allò dels capitans del PSC (“sí, en vaig ser l'artífex, d'impulsar el poder territorial del partit, però hi ha molt mite al darrere”) continua anant gairebé cada dia a la seu del PSC, al carrer Nicaragua. Té setanta anys, però no ho sembla. Es cuida (“cada cop faig menys dinars, i pràcticament mai sopars”, em confessa en marxar) i continua anant tres cops a la setmana a jugar a tennis. “Ho he fet des del principi del principi, i ho continuo fent”, m'explica mentre recordem algunes anècdotes d'anys enrere, quan en alguna ocasió m'havia reptat a anar a jugar a tennis i jo havia aconseguit escapar-me'n sempre. Li recordo que l'any 97, una setmana abans que entrés a presó condemnat pel cas Filesa, el vaig entrevistar (“El PSC no ho sé; però jo no he de demanar perdó de res”, vaig titular). I li explico també que em va passar allò que als periodistes temem que ens passi algun dia. Després d'una hora de conversa, en arribar a la redacció, em vaig adonar que la gravadora no havia enregistrat res i vaig haver d'improvisar. Evidentment, ell no en va saber mai res i no se'n podia recordar. Però és que, posats a fer, sembla que ni se'n recordi, del cas Filesa. “Saps què passa? Que jo recordo les coses positives de la vida. Em quedo amb els records bons, amb les coses bones”, em diu. I es refereix al cas Filesa (va ser condemnat a dos anys de presó per associació il·lícita i es va passar un mes a la presó de Can Brians) com un cas passat. “Em va tocar la xina, què hi farem”, diu en un moment determinat. Defensa la seva innocència i diu que ha après a conviure amb el fet, amb el fet de saber que als llibres d'història o a la Wikipedia se'l relacionarà per sempre més amb Filesa. Parlem del finançament dels partits. “El millor seria una bona subvenció pública i un control molt estricte”, conclou. I li parlo, és clar, del cas Pujol. I ell, després de diferenciar Pujol de la seva família, diu: “En el fons em sap greu, perquè és un personatge de la història d'aquest país.” Tot i que reconeix que el PSC havia investigat del dret i del revés els possibles casos de corrupció de l'expresident sense sortir-se'n. “No vàrem ser capaços de trobar-li res”, diu.

Sala, exdiputat al Parlament de Catalunya (1984-1997), es manté políticament actiu. Està al cas de tot. Forma part de l'executiva del PSC d'Iceta (porta Ciutadania i Diversitat) i té una diagnosi molt clara del que passa. “Els partits han de ser fidels a les seves arrels. I el PSC ho és. Ens vàrem definir socialdemòcrates i federalistes, i hi som fidels.” I afegeix: “Això és el que no ha sabut fer CDC, ser fidel. Els joves convergents, crec que precipitadament, han fet el pas cap a l'independentisme, i s'han ficat en un carreró sense sortida.” Aquesta és, per Sala, una de les claus que hagi crescut l'independentisme. “Abans hi havia un 20% d'independentistes, que eren els d'ERC; quan CDC s'ha fet independentista, s'ha passat al 40%. Per això ha crescut l'independentisme, per CDC”, considera. “Potser han arriscat massa”, afegeix, perquè, insisteix, “s'ha de ser fidel als principis del partit”. I ara, vaticina, tot plegat és molt inestable: “No els sortirà bé; s'han ficat en un carreró sense sortida”. I Puigdemont?, li pregunto. “Puigdemont ha fet un pas al costat i ha guanyat temps, perquè s'ha adonat que la independència unilateral és impossible. Un dia o altre toparà amb la realitat.” I afegeix: “Fixa't que ni els funcionaris hi estan d'acord, que no els volen signar res.” Continua apostant fermament pel federalisme, i quan el retopo dient que això fa anys que el PSOE ho podia haver demostrat, admet que “potser fins ara no tocava; però ara sí”. I conclou que caldrà veure què passarà amb Podem, Colau i la CUP. “Ja veurem quan dura, tot plegat.” I ho resumeix, com no podia ser d'una altra manera, amb una sentència d'enginyer: “La política, com la vida, és una sinusoide”, que el diccionari defineix com una oscil·lació periòdica i suau. “Tot puja i baixa”, en paraules de l'exsenador.