L'estranya parella d'Esquerra

L'una, activista uruguaiana del moviment revolucionari Tupamaros, refugiada política primer a Xile i després a França, on es va fer àrbitra de bàsquet, i va acabar venint a Catalunya fa onze anys. L'altre, veterinari de Martorell, exconseller nacional d'Unió Democràtica i implicat sempre en moviments polítics i religiosos de base. Ni l'una ni l'altre, això sí, havien estat mai càrrecs electes. Històries vitals tan dispars com les d'Ana Surra, de 63 anys, i Joan Capdevila, de 51, han confluït a la llista d'ERC al Congrés, per la qual ja van ser diputats el 20-D i on ara tornen a ser els números 4 i 5 per Barcelona. “El procés s'ha convertit en un tsunami per als partits, però quin sobreviu sense problemes interns? Esquerra, que ja va tenir el seu i ara arreplega gent tan diversa”, pregunta i respon alhora Capdevila per explicar la curiosa trobada. “Sent tan diferents ens hem posat d'acord en tot”, clou Surra.

Sentint-los, el fenomen resulta més natural del que sembla. Implicada sempre en l'activisme social, i ferma antifranquista ja des que venia a Catalunya en la transició, primer va crear una associació d'uruguaians i, quan va esclatar el procés, va prendre posició a favor del dret a decidir, indignada quan sentia que els castellanoparlants estaven maltractats a Catalunya. Va ser així com va entrar a l'entitat Súmate, si bé de seguida va formar Sí Amb Nosaltres, entitat sobiranista d'immigrants. “No teníem els mateixos problemes ni inquietuds, nosaltres volíem papers, i no hem de trencar amb el nostre país”, justifica. L'entitat va entrar a JxSí, i després a ella la va fitxar ERC per representar el rol dels immigrants, que avui són prop del 20% de la població catalana.

El gir de Capdevila també “és menys del que sembla”, exposa. Duran i Lleida, amb qui mai va tenir feeling, “va fer un gran mal a la socialdemocràcia en identificar-la amb la dreta, quan és un moviment fonamentalment progressista”, subratlla. Capdevila, soci de l'ANC i Òmnium, ja era en la “via morta de la política”, però l'any passat va rebre la proposta d'un excompany a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Oriol Junqueras. “Estic per la independència, i xocava molt poc amb ERC”, exposa. I va acceptar. En aquests mesos a Madrid, amb un Joan Tardà de qui es desfan en elogis perquè “és conseqüent amb el que diu i fa”, s'han convertit en un “grup d'amics” i han fet relacions amb tothom, sense renunciar al seu objectiu. “Allà s'enfaden quan dic que Catalunya ja és un país diferent en molts aspectes”, diu Surra, començant per l'aldarull als debats. Ara vol tornar-hi per segellar-ho en l'àmbit polític.