Nou escàndol polític
Un mercader d'informació
Les trobades del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya amb el ministre de l'Interior eren conegudes al món polític i judicial
La fiscalia de Barcelona i part de la magistratura fa temps que qüestionen la legalitat de les seves actuacions
Daniel de Alfonso (Madrid, 1964) és un home assedegat d'informació compromesa i, per alguns, massa bocamoll sobre el delicat material que li arriba com a director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Ho confirmen les converses enregistrades que va mantenir amb el ministre de l'Interior, l'octubre del 2014, i difoses pel diari Público. Des del món polític i de la judicatura es coneixien aquestes trobades entre De Alfonso i Jorge Fernández Díaz (PP), però no s'imaginaven que tots dos buscaven –o volien fabricar– draps bruts a ERC i Convergència. El magistrat va ser nomenat director de l'OAC el 21 de juliol del 2011 pel govern d'Artur Mas (CiU) amb el suport del PP, el PSC i Ciutadans.
L'Oficina Antifrau de Catalunya va ser un pensament del tripartit, al qual va donar forma el difunt fiscal David Martínez Madero, amb una estructura massa blindada i escàs control polític, el maig del 2009, i que no va poder polir en morir sobtadament en un viatge tornant de Singapur, d'una trobada sobre la corrupció. I és que l'OAC ha estat un exemple a l'estranger però no pas a casa nostra.
En lloc de fer una investigació acurada del finançament públic local i nacional, s'ha volgut pescar un cas gros de corrupció. Per això, en les converses De Alfonso suplica al ministre que li doni informació. El mateix va fer amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez, a qui amb sopars va convèncer perquè li passés tota la informació que tenia dels Pujol. Va clonar-li els ordinadors, però després, què en va fer, de la informació? Al jutge de l'Audiencia Nacional que investiga el fill gran de l'expresident de la Generalitat no li va arribar res fins que ella no se'n va queixar. Potser, el magistrat s'ha acabat convertint en un mercader d'informació.
“Mediador” al cas Banesto
Les converses són de mesos abans del procés participatiu del 9-N del 2014. Des de Catalunya s'apunta que alguna persona que en aquella època va marxar per la porta del darrere de l'oficina, s'ha volgut revenjar de De Alfonso, i les ha filtrat ara. A Madrid, hi entreveuen sectors de la policia espanyola, la Guàrdia Civil i el mateix CNI, empipat amb la unitat secreta creada pel ministre de l'Interior per fabricar informes falsos, especialment contra els sobiranistes.
En aquests cinc anys, mentre els polítics s'han barallat per controlar-se, De Alfonso ha anat fent informes de tots, com ha dit en més d'una entrevista. Des de la fiscalia de Barcelona es va alertar agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que no podien actuar si els ho demanava l'OAC perquè no té competències. Quan Antifrau veu un fet delictiu ho ha de dur a la fiscalia o al jutjat. No poden fer seguiments, ni punxades telefòniques, malgrat que se sospita que ho han realitzat. L'escorcoll a l'ajuntament de Lleida ranejava en la il·legalitat.
Si és destituït, De Alfonso pot tornar a incorporar-se a la seva plaça de magistrat a l'Audiència de Barcelona, a la secció setena, d'àmbit penal. Ningú l'espera amb els braços oberts i se'l coneix com el “mediador” per haver intercedit per alguns acusats, cosa que no significa que necessàriament hagi fet canviar voluntats d'honrats magistrats. Abans del càrrec públic, es comenta que De Alfonso va ser una de la llarga llista de persones que van visitar la secció tercera per intercedir pel banquer Alfredo Sáenz, en el cas Banesto, i que el govern de Zapatero va indultar.
