Nou escàndol polític
Fernández Díaz, acorralat
Tots els partits tret del PP demanen la dimissió del ministre, que diu que la “víctima” és ell
Més revelacions apunten que Rajoy coneixia la conspiració i posen en dubte la independència de la fiscalia i del director d'antifrau
Hi haurà un abans i un després en la campanya del 26-J, i segurament més enllà, arran de la revelació dimarts que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, van conspirar per trobar draps bruts el 2014 que desacreditessin els grans partits independentistes, ERC i CDC. Tots dos van aturar ahir unes hores la campanya, que ha donat un gir inesperat i segurament centrarà en l'afer els missatges dels últims dies, per mostrar la seva indignació en compareixences solemnes per aquest nou episodi de guerra bruta, abans de participar a la tarda, amb dirigents de la CUP i de les confluències d'esquerres, en la concentració de protesta convocada per les entitats sobiranistes davant de la Delegació del Govern de l'Estat. De fet, tots els partits catalans, i tots els candidats estatals, tret del PP, van demanar ahir en bloc la dimissió del ministre.
El diari digital Público, mentrestant, explicava nous detalls de les converses que s'haurien enregistrat al despatx de Fernández Díaz el 2 i el 16 d'octubre del 2014, tot just unes setmanes abans de la votació del 9-N, que deixen clar que Mariano Rajoy estava al cas de les gestions, segons explicava Fernández Díaz a De Alfonso el dia 16.
Ell mateix, això sí, ho desmentia ahir, igual que feia el president espanyol, que assegurava que havia tingut coneixement de les reunions dimarts a la tarda, quan va parlar amb Fernández Díaz. Ho confirmava el mateix ministre que, amb un relat del tot capgirat, contestava que la “víctima” d'una conspiració és ell, lamentava que l'OAC “molesta” i reclamava que abans de demanar dimissions s'ha d'aclarir l'origen de la filtració. “S'han utilitzat mecanismes il·legals per fer dany electoral”, denunciava en un acte de campanya a Viladecans, on justificava les reunions en la “normalitat institucional”. “No es parlava de fabricar proves sinó d'investigacions en curs”, defensava a la tarda des de Badalona.
En un altre episodi desvelat a la tarda pel digital, però, es referma el caràcter conspiratiu de les trobades, que diuen molt poc de la suposada independència tant de la fiscalia de l'Estat, a qui el ministre apel·la com a aliada en diverses ocasions, com del cap de l'oficina antifrau catalana. “L'ideal és que això estigui al jutjat i, si surt, ningú sospitarà que surt de la policia”, diu Fernández Díaz al seu interlocutor, que es mostra disposat a tancar informes, i filtrar-los a la premsa, per incriminar el llavors conseller de la Presidència, Francesc Homs, per suposada prevaricació per haver afavorit un ascens laboral de dues cunyades del conseller d'Empresa Felip Puig, episodi que després va quedar en res. “Considera'm un cap del teu cos de nacional”, se li arriba a oferir De Alfonso, després de deixar clar al ministre de quin costat està: “Jo sóc espanyol per sobre de tot.”
El Parlament el destituirà
Mentrestant, la mesa del Parlament es va reunir d'urgència al migdia per iniciar els tràmits per destituir l'encara director de l'OAC, nomenat el 2011 a proposta del president Artur Mas i amb els vots de CiU, PP, PSC i C's, l'abstenció d'ERC i ICV, i el vot en contra de Solidaritat. Ahir, tots els grups tret del PP van entrar al registre l'escrit per demanar l'inici del procediment de revocació, i han convocat avui a les onze una sessió extraordinària de la comissió d'afers institucionals, la competent en aquest cas, davant la qual compareixerà De Alfonso, que ahir va negar cap negligència i va dir que tota la resta de la direcció de l'OAC li ha demanat en votació secreta que continuï. El director d'Antifrau, de fet, va amenaçar en una entrevista a Efe que recorrerà a la justícia si el destitueixen. Si tot i això avui s'acorda tirar endavant el procediment, la destitució s'inclourà en l'ordre del dia del ple de la setmana vinent, l'únic que pot aprovar-ho, amb una majoria de 81 diputats, tres cinquenes parts.
En paral·lel, això sí, la comissió ja ha dit que vol investigar a fons el cas, i Junts pel Sí i C's van demanar ahir les compareixences de Fernández Díaz i un representant de Planeta, a qui també se cita en les converses. Ni els grups ni el Parlament, a banda, descarten interposar una denúncia penal arran de les converses, com de fet ja va fer ahir el PSOE, que es va querellar contra De Alfonso. Això sí, malgrat que alguns ho exigien, només la fiscalia general de l'Estat pot obrir diligències d'ofici sobre el cas, ja que la fiscalia de Barcelona no pot fer-ho perquè els fets van passar a Madrid. Per acabar-ho d'adobar, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, instava la fiscalia a denunciar-los per presumpte finançament irregular si en té indicis, després que De Alfonso desvelés dimarts que els investigaven per això i insinués que eren els culpables de filtrar les converses.
ERC i CDC (Democràcia i Llibertat), entretant, van registrar al Congrés una petició de compareixença de Rajoy i Fernández Díaz davant la diputació permanent per donar explicacions. Els mateixos grups, a més del PSC, ICV i l'exsocialcristià Francesc Gambús van presentar una pregunta a la Comissió Europea perquè es posicioni sobre la “conducta antidemocràtica” del govern espanyol. De fet, mitjans internacionals com la BBC o el Financial Times ja recollien ahir l'escàndol.
Catalunya Sí que es Pot i la CUP, que recordaven que també han estat investigats i acusats per l'Estat, i reivindicaven que ja s'havien queixat de la poca eficiència de l'OAC, i que ja havien lamentat la tria de De Alfonso.
