Regne Unit
El referèndum sobre la Unió Europea
El ‘Brexit' guanya al Regne Unit amb el 52% dels vots
Els resultats mostren un gran contrast entre Anglaterra i Escòcia, on un 62% dels ciutadans han optat per seguir a la UE
La diferència en el sentit del vot respecte del que ha decidit el conjunt del Regne Unit podria accelerar la celebració d'un segon referèndum d'independència a Escòcia
El ‘Brexit' ha guanyat. Un 52% dels britànics han votat aquest dijous a favor que el Regne Unit surti de la Unió Europea, mentre que un 48% hi han votat en contra, amb el recompte gairebé finalitzat. El resultat, molt ajustat i imprevist per les enquestes, mostra un fort suport pel ‘Leave' arreu d'Anglaterra, especialment a les regions del nord-oest i les East Middlands, on s'ha arribat al 58% dels vots pel ‘no'. A Gal·les també s'ha imposat el ‘Brexit' amb un 52,5% dels suports, versus el 47,5% del ‘no'. En canvi, a Escòcia el ‘sí' a la UE ha obtingut un 62% i el ‘no' un 38%. A Irlanda del Nord, el ‘Remain' ha guanyat amb un 55,8%, mentre que a Londres també s'ha imposat per un 59,3%.
El ‘Leave' ha obtingut 17 milions de vots, mentre que el 'Remain' n'ha aconseguit 15,8 milions al conjunt del país. La participació ha estat del 72,2%, una xifra més elevada que la registrada en les darreres eleccions britàniques, el maig del 2015, en les quals va participar un 66% de l'electorat. A Escòcia, al contrari del que indicaven les primeres enquestes, la participació ha estat lleugerament inferior del que s'esperava, arribant al 67%, i encara ha estat menor a Irlanda del Nord, un 62.7%. A Gal·les hi ha votat un 72% de l'electorat i un 73%, la xifra més alta, ho ha fet a Anglaterra.
Per àrees geogràfiques, el nord i al centre del país és on el ‘Brexit' ha obtingut més suport, a excepció de la capital britànica, Londres, on el ‘Remain' s'ha imposat per un 59.3%. Les grans ciutats han estat en general favorables a seguir dins el club dels 28; és el cas també de Liverpool, on un 58.2% dels votants han optat pel ‘Remain' respecte del 41,8% que han donat suport al ‘Brexit', i de Manchester, on els partidaris de seguir dins la UE han aconseguit un 60.4% dels vots i els favorables a sortir del club dels 28 un 39.6%. Birmingham, en canvi, ha capgirat tots els pronòstics i ha donat, per un ajustat marge, suport majoritari al ‘Leave'. Un 50,5% dels votants han optat per sortir de la UE mentre que un 49,5% han votat quedar-se.
Gibraltar ha estat el lloc que ha votat més contundentment a favor de seguir a la Unió Europea, amb un suport del 95,9% pel ‘Remain'. Els gibraltarenys han votat en massa pel ‘sí' a la UE especialment pel temor que Espanya tanqui la frontera en cas que no estiguin al club comunitari i quedin aïllats.
Escòcia vota majoritàriament seguir dins la UE
A Escòcia el ‘sí' a la UE ha obtingut un 62% i el 'no' un 38%. La principal ciutat econòmica i la més gran, Glasgow, ha optat per seguir dins la UE amb un 67% dels vots, mentre que un 33% ha donat suport al ‘Brexit'. Encara més contundents han estat els resultats a la capital, Edimburg, on un 74% dels votants han votat ‘Remain' i un 26% ‘Leave', un dels suports més minoritaris pel ‘Brexit' de tot el Regne Unit.
La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha descrit els resultats a Escòcia com “un vot fort i unívoc” a favor de la permanència dins la UE. Precisament aquesta diferència en el sentit del vot respecte del que ha decidit el conjunt del Regne Unit podria accelerar la celebració d'un segon referèndum d'independència a Escòcia.
El programa electoral de l'SNP, el partit independentista escocès, ja assegurava el mes de maig, just abans de les eleccions escoceses, que si Escòcia es veia forçada a abandonar la UE, “les circumstàncies” haurien canviat de forma prou “significant” per a tornar a consultar els escocesos sobre la seva relació amb la resta del Regne Unit.
Dos anys per negociar
La Unió Europea té els mecanismes necessaris per articular la sortida del Regne Unit des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa el 2009, ja que va introduir en el seu article 50 la possibilitat que un Estat membre demani la seva “retirada voluntària i unilateral” del club comunitari, per a la qual tindrà un termini de dos anys.
La clau per iniciar el compte enrere és el moment que elegirà el primer ministre britànic, David Cameron, per “notificar” formalment al Consell europeu la voluntat del Regne Unit de deixar la Unió Europea.
Serà aquesta data la que marqui el començament d'un període de dos anys per negociar les condicions de sortida. Els Tractats europeus “deixaran d'aplicar-se” al país que ha sol·licitat la seva sortida a partir del moment en què es produeixi l'acord o, si no n'hi ha, en dos anys com a màxim.
Londres podria obtenir un període de gràcia addicional, però només si així ho decideix el Consell per unanimitat. Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea es reuniran els pròxims dimarts i dimecres en una cimera inicialment programada per a aquesta setmana, però que ha estat ajornada uns dies per poder reaccionar al referèndum britànic.
Pocs esperen que Cameron utilitzi aquest moment per lliurar la carta formal que notifiqui el divorci, segons diverses fonts consultades, però és una incògnita quan ocorrerà.
El president del Consell europeu, Donald Tusk, en una primera valoració després que s'hagin conegut els resultats oficials, ha anunciat una cimera extraordinària a 27, sense Cameron, en els marges del Consell europeu de la setmana que ve.
“Estem preparats per a aquest escenari negatiu, no hi haurà buits legals”, ha asseverat en una declaració a la premsa.
En qualsevol cas, la clàusula de retirada estableix que el país que desitgi abandonar el bloc haurà de notificar la seva intenció al Consell i que serà aquesta institució la que “proporcionarà les directrius” per a la negociació que estableixi les condicions de sortida.
L'acord final necessitarà l'aprovació dels estats membres per majoria qualificada i el vistiplau del Parlament Europeu.
