La UE exigeix negociar al més aviat possible el ‘Brexit'
Els líders de les institucions rebutgen “prolongar innecessàriament la incertesa”
Juncker nega que sigui “el principi de la fi” i Tusk promet que no hi haurà “cap buit legal”
La Unió Europea vol que el Regne Unit marxi “al més aviat possible”. Els líders de la Comissió Europea, el Consell, l'Eurocambra i la presidència holandesa de torn van mostrar-se ahir implacables amb el govern britànic, a qui exigeixen que “posi en marxa” de seguida el procediment per sortir “per molt dolorós que sigui”. “En un procés lliure i democràtic, el poble britànic ha expressat la seva voluntat de marxar de la UE. Lamentem la decisió, però la respectem”, van assegurar en un comunicat conjunt Jean-Claude Juncker, Donald Tusk, Martin Schulz i Mark Rutte. Els líders de les quatre institucions van dir que estan “preparats per obrir converses ràpidament amb el Regne Unit sobre les condicions de la seva retirada de la UE”, van declarar “nul” el pacte del febrer i van descartar qualsevol “renegociació” per permetre als britànics quedar-se.
Per trencar amb Brussel·les, Londres ha d'invocar l'article 50 dels tractats, i a partir de llavors s'inicia un període de negociacions de dos anys fins a la sortida. Però l'encara premier, David Cameron, conscient del caos als mercats financers i de les tensions internes pels resultats a Escòcia i Irlanda del Nord, ha decidit deixar en mans del seu successor l'inici de qualsevol conversa. L'espera del substitut de l'encara primer ministre podria durar uns tres mesos, un temps que inquieta als passadissos europeus, on consideren que “qualsevol retard allargaria innecessàriament la incertesa”. En altres paraules: augmentaria la volatilitat als mercats i la possibilitat d'un efecte dòmino en altres estats membres cada cop més euroescèptics que veuen en el Brexit una oportunitat de trencar, també, amb una Brussel·les impopular.
Però el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, va ser rotund ahir quan la premsa britànica li va preguntar si el Brexit és el principi de la fi de la UE. “No”, va etzibar, i va marxar de la sala de premsa sense dir ni una paraula més i entre els aplaudiments de diversos euròcrates que havien anat a l'acte expressament. “Durant 40 anys la relació del Regne Unit amb la UE ha estat ambigua. Ara és clara”, va afirmar el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, que tot i estar “trist” i “decebut” pel resultat, amb el comentari semblava treure's una pedra de la sabata. L'alemany va reclamar que la resta d'estats treballin per “millorar” la UE i “protegir la zona euro” davant dels sotracs financers provocats pel Brexit. Schulz va prometre un “procés constructiu” de negociació amb Londres, i va remarcar que “l'estabilitat és necessària a tots dos bàndols”.
Precisament per evitar xocs addicionals, i tot i que amb poc èxit, el president del Consell, Donald Tusk, va reaccionar als resultats del referèndum fins i tot abans que Cameron. Tusk va garantir que “no hi haurà un buit legal” i que fins que el Regne Unit no marxi “formalment”, s'hi aplicaran totes les lleis europees. Aquesta garantia és especialment important per a la comunitat empresarial, els expatriats i per a Escòcia. El govern de Nicola Sturgeon ja ha anunciat que vol obrir negociacions directes amb Brussel·les per poder seguir dins del club comunitari encara que Anglaterra en marxi. Un dels homes forts d'Angela Merkel al Parlament Europeu, el president del grup popular, el bavarès Manfred Weber, va estendre la mà a Edimburg: “Depèn d'ells. Europa està oberta a nous estats membres, és totalment clar”, va respondre sobre una hipotètica independència escocesa.
