ERC no aconsegueix traduir a diputats la pujada en vots
Assoleix el millor resultat en unes estatals, es reforça com a segona força i obté deu senadors, si bé repeteix els nou escons al Congrés
Fa una crida a En Comú Podem perquè l'Estat és “irreformable”
Tant soroll per a res. Ni mig any de bloqueig polític a l'Estat, ni la inestabilitat de Junts pel Sí al Parlament, ni l'escàndol destapat l'última setmana per les conspiracions contra l'independentisme del ministre de l'Interior i candidat del PP a Barcelona, ni tan sols el Brexit. Sis mesos i una pila de nous condicionants després, Esquerra va repetir els resultats en les eleccions estatals, en què es va consolidar com a segona força en tots els sentits. En escons, perquè va repetir els nou al Congrés, i fins i tot va créixer al Senat, on va passar de sis a deu en guanyar-ne tres dels quatre en joc a Girona, Lleida i Tarragona. I en vots, perquè va tornar a superar els 600.000 i el resultat del 20-D tot i la davallada de participació, va créixer més de dos punts percentuals –els mateixos que va retallar a En Comú Podem– i va agafar distància respecte al tercer, el PSC.
Això sí, si és que en algun moment ho havien estat, els seus escons, sumats als de CDC, van deixar de ser decisius si a Madrid les forces d'esquerres haguessin tingut ganes d'entendre's aquesta vegada per formar un govern alternatiu a la gran coalició. Un eventual suport independentista a un no menys hipotètic govern d'esquerres que acceptés un referèndum a Catalunya només seria possible amb el suport del PNB i Bildu.
En clau catalana, això sí, tot i que tots els partits van calcar escons respecte al 20-D, ERC va obtenir petits però gens menyspreables avenços. Els republicans van protagonitzar el seu particular sorpasso a Lleida i a Girona, on van prendre la condició de primera força a CDC, tot i que no els va servir per guanyar-hi representativitat. El segon diputat de Lleida, per exemple, que va ser a prop en alguns moments de la nit, va acabar caient de la banda del PP. ERC es va confirmar com a segona força a Tarragona i va repetir en el tercer lloc a Barcelona. A més, va guanyar per primer cop en unes estatals en ciutats com Girona, Manresa, Vic i Igualada, i va pujar a Barcelona, on va ser segona.
“Espanya és diferent”
Entre els aplaudiments d'un petit grup de càrrecs electes i militants, els republicans van ser els primers a valorar resultats, poc després d'un quart d'onze, quan l'escrutini encara no havia acabat. “ERC ha tornat a obtenir els millors resultats de la seva història en unes generals”, proclamava el candidat Gabriel Rufián, que valorava que ERC ha estat el partit català que més ha crescut, tant en percentatge com en vot absolut. “Ens han vist com la força més útil per al canvi”, valorava, abans de fer l'enèsima crida, la primera ja amb els nous resultats a la mà, a En Comú Podem perquè s'afegeixi al projecte independentista, que veu reforçat pels resultats d'ahir. Per això, feia una crida a “respectar” el mandat del 27-S i a tirar endavant el full de ruta pactat.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, lamentava que escàndols com el de Fernández Díaz no hagin tingut “cap conseqüència electoral”, perquè el PP ha tornat a guanyar, fet que demostra que “l'Estat és irreformable, vol continuar sent com ha estat els últims anys”. En contraposició, la nova victòria del sobiranisme a Catalunya “torna a demostrar la seva voluntat de canviar amb resultats que no tenen res a veure amb l'Estat”, per la qual cosa s'afegia a la crida de Rufián per “tornar a abraçar tothom” que tingui ganes de canvi.
ERC va constatar també la baixada de participació, sobretot a Catalunya, que atribueix a l'intent fallit de formar govern i al fet que “baixa l'interès per la política espanyola i creix la desconnexió”. “Més participació ens hauria donat més força”, cloïa el cap de campanya, Sergi Sabrià.
