Ciutadans perd més escons que ningú, però pot ser clau

Ciudadanos va obtenir ahir els pitjors resultats de la seva curta història a les eleccions generals: 32 escons, 8 menys dels que va obtenir el 20-D. Ho va fer, però, amb només 0,9% menys de vots que el 20-D, quan van aconseguir-ne el 13,9%. Amb sis mesos, ha perdut mig milió de vots, però els seus escons podrien servir per investir un president del PP, que no seria Mariano Rajoy si mantenen el vet que han pregonat durant tota la campanya: PP i C's sumen 169 diputats, sis més que en les anteriors eleccions.

Albert Rivera va ser l'últim líder a comparèixer davant dels mitjans, i va afirmar que “no avantposarà els seients a l'interès dels espanyols”, en el que sembla una referència a la seva negativa a investir Rajoy, tot i que no va citar noms. “No volem corrupció, ni sectarismes, ni populisme; lluitarem contra les desigualtats i a favor de la justícia”, va afegir. També es va queixar de la llei que li ha fet perdre 8 escons: “El primer objectiu d'aquesta legislatura és canviar la llei electoral per una llei nova que torni la igualtat a tots els espanyols, que tots els vots valguin el mateix.”

Albert Rivera va defugir el triomfalisme: “Assumim que hem de seguir creixent, perquè tres milions d'espanyols han dit que el centre existeix, i el centre ha vingut per quedar-se.” Va lamentar la baixa participació i va assumir la seva part de culpa: “Hem d'analitzar per què els nous partits no hem aconseguit mobilitzar els electors, especialment els que no votaven en anteriors eleccions.”

Van passar una mala nit, a la seu de Ciutadans del carrer Alcalá de Madrid. Però la sensació que es desprenia a prop de la mitjanit és que els 32 escons obtinguts ahir poden ser més decisius que els 40 del 20 de desembre.

El vot útil que reclamava el PP pot haver perjudicat Albert Rivera, segons les primeres anàlisis que es feien ahir en calent. L'escenari continua sent molt obert. C's fins i tot podria aliar-se amb el PSOE i Units Podem, amb els quals sumen 188 escons, tot i que l'opció sembla llunyana, amb el que ha passat en els darrers mesos. Sigui com sigui, dels quatre partits principals, és el que ha sortit més mal parat del 26-J.

Albert Rivera va viure la jornada electoral entre Catalunya i Madrid. Va votar a les 10.30 del matí –amb una polsera amb la bandera espanyola– al seu col·legi electoral de l'Hospitalet, enmig d'una gran expectació mediàtica, i va passar la vetllada electoral a la seu del partit a Madrid. “Avui Espanya es juga quin país volem; un país de bàndols i d'extrems o un país de canvi moderat”, va dir quan acabava de votar, i va afegir: “Volem demanar als moderats, a la gent que no vol extrems, que vagi a votar. Si els extrems polaritzen el país, seguirem bloquejats.” A la llum dels resultats de la tarda, les seves paraules se les va endur el vent. En tot cas, també va assegurar que si depèn de Ciutadans, no hi haurà noves eleccions. El PP en deu haver pres nota.

El nou intent de governar Espanya des de Catalunya ha superat de molt la catastròfica operació Roca –aquest mes de juny fa justament 30 anys de la seva patacada electoral–, però la baixada encaixada per C's ahir suggereix que passaran molts anys abans que un polític català pugui governar el conjunt de l'Estat. Queda com una anècdota d'aquesta història el lema de C's per a aquesta campanya: “Un president català per canviar Espanya.” Ni amb el seu discurs espanyolista Rivera sembla capaç de canviar això.

Caldrà analitzar amb calma també com han afectat C's els seus moviments posteriors al 20-D, les primeres eleccions generals a què concorrien a escala estatal. El resultat va quedar per sota de les expectatives que s'havien generat al voltant de la formació d'Albert Rivera, que aspirava a obtenir la clau de la governabilitat espanyola. La realitat ja va ser aleshores més modesta: van quedar com a quarta força política, molt lluny del PP (123 escons), amb qui no sumava majoria absoluta per governar (junts es van quedar a 13 escons dels 176, sis menys que ahir). C's també va quedar lluny del PSOE (90 diputats) i Podem (69). Amb tot, juntament amb Podem, van trencar l'històric bipartidisme que domina la política estatal.