Esquerra, que s'imposa a CDC, el PP i el Pacma guanyen vots; la resta de forces en perden

L'abstenció va ser, al Baix Empordà, la variable que es va incrementar més diumenge respecte a l'escrutini del 20-D –va passar del 32,84% al 38,41%, amb 4.869 electors més que no van exercir el dret al sufragi–. Amb tot, Esquerra va aconseguir 501 vots més que al desembre i va créixer tres punts percentuals (fins a un 25,9%), fet que li va permetre avançar Convergència (amb un 21,35%) com a primera força comarcal. Els republicans, a més de la Bisbal, Palafrugell, Palamós, Torroella i Calonge i Sant Antoni, es van imposar a la majoria de municipis.

Els convergents, que al desembre concorrien com a Democràcia i Llibertat i anteriorment, amb CiU, havien gaudit d'una llarga hegemonia en els comicis estatals a la comarca, van perdre dos milers de vots respecte al 20-D, tot i ser els més votats en poblacions com ara Castell-Platja d'Aro, Verges i altres pobles petits. En tercer lloc, En Comú Podem (17,31%) va créixer percentualment i va enfortir el seu avantatge respecte al PSC, tot i perdre 440 sufragis. La formació de l'esquerra alternativa va revalidar la condició de més votada a Sant Feliu de Guíxols, tot i que aquest cop per només 6 vots més que Esquerra. El PSC es va mantenir com a quarta força a la comarca, sense imposar-se a cap municipi però amb percentatges notables a Sant Feliu i Platja d'Aro –on va fer el tercer lloc– i Palafrugell. Per darrere, el PP va aconseguir desbancar Ciutadans del cinquè lloc i va guanyar vots i percentatge (del 8,37% del desembre va progressar fins a un 10,02%), mentre que la formació taronja va restar pràcticament una quarta part dels 6.122 vots del 20-D. El Pacma, finalment, va ser l'altra formació que va créixer en sufragis, tot i que el seu pes testimonial només suposa un 1,5% del total de vots.