Política

FRANCISCO GUISADO

ALCALDE D'ÒDENA (PSC)

“La prioritat és acabar el pla de barris”

“El projecte estel·lar és recuperar la centralitat de la plaça Major”

“La biomassa ha permès la neteja de la zona cremada”

Segona etapa a l'alcaldia
Francisco Guisado el maig del 2015 va recuperar l'alcaldia que ja havia ocupat. En la seva segona etapa com a alcalde d'Òdena, parla sobretot de la necessitat de recuperar projectes aturats. Guisado havia estat ja batlle al municipi entre el 2003 i el 2011, quan la coalició de CiU i ERC es va aliar per formar una majoria alternativa.
Quines són les prioritats per aquest mandat?
Tirar endavant els projectes que encara estan pendents del pla de barris. No podem obrir fronts nous sense assolir el 100% del pla de barris. Tenim uns terminis prorrogats i ja l'hauríem d'haver assolit tot. S'ha anat endarrerint però vam generar unes expectatives amb aquests projectes i hem de tancar-los. A més, la Generalitat ens diu que més tard o més d'hora es farà càrrec del seu compromís però que per al que no estigui fet el 2018 desapareix el compromís de cofinançament. Per tant, el nostre objectiu és recuperar la dinàmica que vam deixar el 2011. Aquests projectes s'han qüestionat en els últims quatre anys, i això ha estat clau per tornar a guanyar les eleccions. Eren projectes que la gent se'ls havia fet seus.
Els darrers quatre anys s'han
perdut?
En el pla de barris s'han perdut.
Quins projectes queden per fer?
Vam fer el pavelló, la gespa al camp d'esports i volem recuperar la centralitat perduda de la plaça Major. Ara és un distribuïdor de carrers, però ningú s'hi atura. Per això volem fer un projecte de 3 milions i escaig d'euros que vol fer-la més amable. És el projecte estel·lar. També hi ha la recuperació del Centre Fraternal, conegut com el Centre Republicà, que estem convertint en biblioteca, centre de dia i casal d'avis, i que costarà 1 milió i escaig. Amb el temps potser cada un tindrà el seu espai, però amb aquesta conjuntura el que fem és concentrar-los. Segurament més endavant serà només biblioteca. Però mentrestant és un estalvi. Pel que fa al centre de dia, seria petit, de 15 places. Hi ha qui ho qüestiona, però no som partidaris de tornar a repensar els temes. La conjuntura no és la millor però no ha de ser eterna.
Es qüestiona que sigui viable?
Sí, diuen que l'Ajuntament no podrà tirar endavant el projecte. Però no estem sols al món, comptem amb altres administracions. I les famílies també hi hauran de contribuir. Tenim una població molt envellida, i oferir alguna ajuda a les famílies ens va semblar bo i va ser molt valorat pel pla de barris.
Per què calia una intervenció com aquesta en aquest sector?
Inicialment pensàvem que el barri de Sant Pere era idoni per presentar-lo al pla de barris. En canvi l'orografia, el parc d'habitatges vells i la població envellida del nucli antic van ser factors que van decantar que els ajuts havien de ser per al nucli. Al nucli també tenim el barri de Santa Olga, amb col·lectius d'ètnia gitana que costa que es posin al mercat laboral, de normalitzar la seva escolarització...
L'Ajuntament està sanejat?
L'Ajuntament d'Òdena està sanejat econòmicament. Ens faria falta més plantilla per fer accions de promoció econòmica. Cal tenir en compte que la proximitat amb Igualada fa que haguem de jugar un paper més fort del que hauria de ser per a una població de 3.600 habitants. Necessitem més plantilla, però la llei no ho permet. Estem excessivament sanejats. Ara no ens podem endeutar perquè ja vam ser molt prudents. Però la llei tracta tothom de la mateixa manera. Allò pensat per als que estaven excessivament endeutats ens ho apliquen a nosaltres, i no podem donar resposta a algunes qüestions. La llei hauria de ser flexible.
La proximitat amb Igualada és una oportunitat per a Òdena?
Som coneixedors que al terme d'Òdena hi passaran coses per la proximitat amb Igualada perquè els temes de promoció econòmica no entenen de termes municipals. Pensen en Igualada i quan demanen permisos veuen que és el terme del poble del costat. Crec que això és una oportunitat. Aquesta ciutat en tres o quatre termes és una realitat inqüestionable i ho hem de començar a entomar. Ho hem de veure com una oportunitat
Com veu que el govern torni a tenir sobre la taula el polígon entre Igualada i Òdena?
La transformació d'una peça de sòl, un cop la fas és per sempre. Ha de significar un benefici per al conjunt. Nosaltres no volem ser cap bastó a la roda però també demanem un respecte perquè hi ha moltes activitats afectades en el món rural. Els alcaldes hem de fer valer l'interès general, però l'activitat econòmica agrària si s'ha de destorbar ha de ser amb un objectiu, amb cura i amb la superfície que sigui necessària. El projecte tan macro de què parlàvem el 2011 sembla que té una mesura diferent. La crisi ha fet tocar de peus a terra, serien moltes menys hectàrees de les previstes. Però ha de servir per recuperar la petjada econòmica de la zona. Òdena ha de jugar el paper que li toca en tornar a reindustrialitzar la zona. Només la indústria serà capç de generar l'ocupació que hem perdut, que ha estat molta. Hi ha altres activitats, però la indústria ha de ser la locomotora.
Com veu el tema de l'eix ferroviari?
L'eix ferroviari és un plantejament que s'endarrerirà en el temps per la qüestió econòmica, però que ara no es qüestiona. El que diem és que si ha de ser, hem de fer pedagogia: fer entendre a la població que això té un impacte sobretot sobre la trama urbana. Hem de tenir el coratge de fer-ho arribar a la gent. Pels habitatges que en puguin estar afectats, ha de ser la Generalitat qui s'expliqui. S'ha d'entendre que el valor de les propietats no pot minvar, i si ho fa s'ha de tenir en compte. He demanat a la delegada que si el govern creu que més tard o més d'hora s'executarà l'eix ferroviari, que als barris més populars, tots però especialment el barri de Sant Pere, els afectats puguin tenir el tractament que cal del govern. És molt dur pensar que si casa teva cau, no la podràs tornar a aixecar. I més quan són cases d'autoconstrucció que ara els fills volen fer amb més condicions. Si això té un impacte sobre la gent, algú ha de tenir el coratge de dir-ho. Almenys dir que l'eix està aquí per quedar-se.
Està sobre la taula la reforma de l'antiga C-37, ara ja municipal?
No està sobre la taula en aquest mandat. El pla de barris ha estat aturat i desvirtuat perquè es va modificar l'àmbit de la plaça Major i es va ocupar part de la C-37 per aprofitar el cofinançament de la Generalitat per fer el bulevard. Però nosaltres pensem que els projectes no es poden desvirtuar. Nosaltres farem la plaça, però quedarà per fer el passeig perquè no tenim diners per abordar-ho. El que no volem fer és no acabar el pla de barris. No obrirem fronts nous perquè podrien quedar tots a mitges. És un bon projecte, però no el podem engegar.
Com està la recuperació del Turó del Castell?
Tenim un document fantàstic per protegir però un molt mal document per regenerar. Hem demanat al govern per veure si poden tenir un tractament urbanístic diferent que el del 1997, i que va servir per aturar l'explotació de la guixera. Ha estat molt eficient per protegir, però cal un tractament més focal. Hi hauria d'haver un tractament per als propietaris del turó, i un altre per a la resta de l'àmbit. L'aprofitament només és al turó. A més, hi ha un conflicte per resoldre sobre la propietat. En tot cas és un projecte molt interessant per al municipi perquè és on hem de tenir el turisme rural. Podem presumir que som mil·lenaris però no tenim nucli antic, que es va tirar a terra per la pedrera. No volem reconstruir-ho però sí recuperar algun patrimoni i l'esperit de nucli antic. Hem de remarcar el valor del patrimoni. És l'assignatura pendent que no som capaços d'assolir mai.
Com s'ha recuperat la zona de l'incendi de l'any passat?
La biomassa ha fet que es valorin els boscos. Que es puguin gestionar voldrà dir que tindran la densitat adequada, amb una neteja del sotabosc més adequada. Podrem començar a gestionar els boscos de manera diferent. Això ha permès la neteja de la zona cremada i s'estan cercant recursos perquè quan hi hagi la regeneració natural, que serà explosiva, es faci l'aclarida. Els ajuntaments afectats hem pactat amb els propietaris perquè les empreses de biomassa no es quedin només les peces que els interessen, sinó que netegin el bosc. S'estan fent bé les coses.
Per què Òdena ha sortit de l'AMI?
Els municipis som realitats complexes. L'Ajuntament ha de ser sensible a això. En la campanya no vam tractar això; per tant, no tenim un mandat de la gent per entrar a l'AMI. No pot ser que si no tens el coratge de tractar-ho en la campanya, després tinguis la legitimitat per apuntar-te a l'AMI. Igual que ells van usar la seva majoria per apuntar-se a l'AMI, nosaltres l'hem usat per desapuntar-nos-en. Hi ha d'haver un projecte prou acollidor per a tots en què Catalunya tingui el reconeixement de nació que mereix però també que hi hagi un lloc per als que volem ser catalans sense deixar de ser espanyols.El millor és que el municipi atengui els veïns i la resta es resolgui al Parlament.
Com està el projecte de l'outlet a l'antiga discoteca Scorpia?
Aquí hi ha una paradoxa. Hi ha un promotor que té una llicència comercial per fer l'outlet que penja d'una llei de comerç que no és l'actual. La llei ha canviat. Ara tenim una limitació que no es preveia en l'anterior, i aquí estem ben atrapats. Però és que cal entendre que nosaltres no tindríem un outlet només per a Òdena. Estem a tocar d'Igualada i de Vilanova. Per tant, en la confluència de tres termes municipals pot haver-hi un outlet perquè hi ha una massa crítica que el fa possible. El que no poden entendre els promotors és que l'afecti una llei que té una visió reduïda de la realitat municipal. El que farem és veure quin és el sostre màxim que podem aconseguir amb la nova llei i si és quelcom que el promotor entén com a suficient. Hem de tocar de peus a terra, no és un projecte que pinti bé.
S'ha pogut resoldre l'embolic de l'híper asiàtic i el límit de termes amb Vilanova?
Estem parlant d'un barri a cavall dels dos termes. Nosaltres, per la nostra part, hem fet tot el que calia. Hem engegat la modificació del nostre terme dient que tot allò del nostre terme que està sense planejament perquè semblava terme de Vilanova i que fins i tot hi havia pintat zones verdes, doncs donem per bo el que Vilanova. El nostre model en aquell punt és el mateix. Això pel que fa al futur. Però mentre no es fa hem donat llicència a precari a l'híper asiàtic. Hem delegat en Vilanova del Camí. Si amb el temps hi ha d'haver una alteració del terme, estudiarem el què, però calia fer alguna cosa per no perjudicar més aquest senyor, perquè seria molt feixuc, hem fet la modificació del planejament. Nosaltres estem patint per estar atrapats per una qüestió burocràtica tant de temps. Se li ha de donar una solució i ha de ser ràpida.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

veneçuela

L’oposició denuncia una persecució política “a nivells inhumans”

barcelona
sudan

L’Acnur alerta de la situació dels dotze milions de desplaçats

barcelona
política

El govern d’Illa: Tècnics, a mida dels socis i pendents de quants ‘surten de l’ombra’

barcelona
política

Puigdemont justifica la fugida per l’operatiu policial “preparat” per impedir que parlés al Parlament

barcelona
tribunals

En llibertat el tercer mosso detingut per facilitar la fugida de Puigdemont

barcelona

Illa afirma que governarà per a “tots els catalans” amb l’objectiu d’“unir i servir”

BARCELONA
política

Torra i Borràs demanen que s’aixequi la suspensió de sou i feina als mossos investigats

barcelona

Els Bombers de Girona pendents de judici per l’1-0 demanen l’amnistia

GIRONA
bangladesh

El cap del Tribunal Suprem dimiteix davant les noves protestes

barcelona