El Suprem cita Homs com a investigat pel 9-N per al 19 de setembre 

El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha citat a declarar com a investigat l'exconseller de Presidència de la Generalitat i diputat electe de CDC al Congrés Francesc Homs per al pròxim 19 de setembre. La compareixença, que es farà a partir de les 11 del matí, es produeix en el marc de la investigació oberta en relació amb l'organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014.

El Suprem va obrir el passat 19 de maig una causa contra Homs per presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics per la seva implicació en el procés participatiu del 9-N, donada la seva condició d'aforat com a diputat al Congrés. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va quedar la resta de la causa, on estan investigats també l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern català, Joana Ortega i la llavors consellera d'Ensenyament Irene Rigau.

Segons ha informat el tribunal, el Suprem ha remès la citació d'Homs al TSJC perquè el diputat encara no s'ha personat a la causa. L'alt tribunal assegura que, també a través del TSJC, va notificar a l'exconseller que s'obria una causa contra ell i li va oferir personar's-hi, cosa que encara no ha fet.

Si finalment el TS decidís encausar Homs pels esmentats delictes, hauria de demanar el suplicatori al Congrés per actuar contra ell. Per ara el diputat compareix voluntàriament, encara que com a investigat, per tenir oportunitat de defensar-se abans que l'instructor del cas, el magistrat Andrés Palomo, decideixi si promou o no la petició de suplicatori citada.

El jutge que instrueix la causa del 9-N al TSJC va remetre al Tribunal Suprem tot el cas, en entendre que els fets atribuïts a l'exconseller de Presidència Francesc Homs no es poden desvincular dels comesos per l'expresident català Artur Mas. Després de rebre l'exposició raonada, la Sala Segona del Suprem va tornar tota la causa al TSJC excepte el que afecta Homs, perquè l'instructor a Catalunya segueixi investigant l'assumpte excepte en allò relatiu al diputat.

L'alt tribunal va preguntar llavors a la Fiscalia davant el Suprem sobre si procedia imputar a Homs i aquesta va informar el tribunal que és favorable que se l'investigui, en una peça separada del sumari central, per possible prevaricació, desobediència i malversació, tot això en relació amb la consulta del 9-N. Segons els fiscals, la clau per imputar Homs sembla un informe que l'exconseller de Presidència va enviar, suposadament, una empresa contractista del 9-N.

En aquell escrit Homs informava que les gestions per preparar la consulta que encarregava a l'esmentada empresa no vulneraven la suspensió de la consulta imposada pel Tribunal Constitucional. 

L'esmentada documentació va ser remesa pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), al qual l'empresa T-Systems, encarregada del dispositiu informàtic del 9N, va demanar que aclarís si els seus treballs quedaven afectats per la suspensió de la consulta acordada pel Constitucional.

El director del CTTI va elevar la consulta als seus superiors i el 6 de novembre del 2014, dos dies després de la suspensió del 9N, va rebre una carta signada per Homs en la qual l'exconseller mantenia que, d'acord amb els serveis jurídics consultats, els treballs contractats no estaven afectats per la resolució del TC.

D'aquesta forma, mantenia el fiscal català i reprodueix ara la fiscalia del Suprem, Homs “irraonablement va legitimar la continuació dels treballs, la qual cosa va conduir que aquests prosseguissin i culminessin en els dies successius”, defensant la seva decisió en els serveis jurídics de la Generalitat i en “altres experts de Dret penal, processal, administratiu i constitucional”.