El Ministeri d'Interior no eleva l'alerta però reforça àrees estratègiques

Després de la massacre de Niça, el risc d'atemptat terrorista a l'Estat espanyol continua sent alt, i és per això que el Ministeri d'Interior ha decidit mantenir el nivell d'alerta 4 sobre 5, que en el darrer cas implicaria la possibilitat d'una acció imminent i el desplegament de l'exèrcit. La mesa d'avaluació de l'amenaça terrorista –en què també participen els Mossos d'Esquadra– es va reunir ahir d'urgència a Madrid i va optar per reforçar algunes àrees considerades més sensibles durant el període estiuenc. En concret, hi haurà més vigilància a les zones turístiques i també als aeroports i espais de més afluència. També es mantindrà el reforç policial a les zones frontereres entre Espanya i França que s'havia establert amb motiu de l'Eurocopa i el Tour i que havia de concloure el proper 26 de juliol.

El nivell 4 es va decretar el juny del 2015, després d'un seguit d'atemptats a França, Tunísia i Kuwait. Posteriorment, tot i produir-se els atacs simultanis a París –incloent-hi l'atac a la sala Bataclan– o l'assalt a l'aeroport de Brussel·les, es va decidir mantenir el mateix nivell. I l'atemptat de la nit de dijous tampoc no ha fet canviar de parer el gabinet tècnic que assessora l'executiu espanyol. Després d'aquesta trobada d'experts, el ministre en funcions Jorge Fernández Díaz va reunir els representants del pacte antigihadista –integrat per tots els partits del Congrés–, que van ratificar les noves mesures impulsades per reforçar la seguretat d'àrees sensibles.

La Moncloa va assegurar que la col·laboració policial i judicial entre Espanya i França és màxima, però tot i així, el govern espanyol insisteix que l'objectiu és intensificar-la fins on calgui. Mariano Rajoy, en la seva compareixença, insistia a oferir tota la cooperació possible i el “compromís lleial” del seu govern amb el d'Hollande per detectar i perseguir els terroristes.

En la seva compareixença, Fernández Díaz subratllava la importància de les tasques de prevenció i, en aquest sentit, reclamava als mitjans de comunicació que informin als ciutadans sobre els canals en què, de manera anònima, es poden denunciar hipotètics casos de radicalització que detectin en el seu entorn social.