Política

JOSEP CANDÀLIGA

ALCALDE D'ARTÉS (ERC)

“Hem hagut de lluitar molt per tenir aigua de qualitat”

“L'ACA ha assumit la responsabilitat de les millores a la nova planta d'aigua”

“Les bonificacions són importants, però jo seria més agosarat i eliminaria el peatge de la C-16 a Sant Vicenç”

“Estem investigats, tenen poca feina, potser que mirin una mica més cap a la corrupció, que hi tenen molta feina a fer”

Àmplia vida política
Va arribar a la política el 1991 com a regidor. El 2003 seria alcalde per primer cop, càrrec que tornaria a ocupar el 2011. Entre 2007 i 2011 va ser president del Consell Comarcal del Bages. Vinculat al món associatiu, compagina la vida política amb la professional com a director comercial d'una empresa de treball temporal. Diu que qui pateix més la doble dedicació és la família. És militant d'ERC des de 2010. Abans formava part d'un grup independent, el GUA.
CiU va guanyar les eleccions el 2015 però ERC i la CUP formen govern d'esquerres. Per què?
En aquell moment la llista era CiU, però el candidat era d'Unió i no s'havien definit en el procés nacional. Posteriorment es van trencar i ara formen part de Demòcrates i alguns independents. Actualment, de la nova CDC no hi ha ningú. Llavors, quan es va parlar de pactes, sí que és cert que vam prioritzar un govern d'esquerres.
És un pacte que funciona?
Un pacte no deixa de ser un matrimoni, i tots hem de cedir i exigir. La CUP pot tenir unes maneres de fer i nosaltres, unes altres, i les hem de posar en comú. De vegades costa, però s'han de buscar equilibris. Tots tenim els mateixos drets per parlar. Fa un any i poc més que hi som i s'està fent feina. L'important és que si hi ha coses les resolguis a dins, i no a fora. També és veritat que veníem d'un mandat en què Convergència estava a l'oposició i ens havia votat la majoria de coses en contra. No hi havia una actitud de confiança. Això va fer que el meu grup veiés més futur amb un pacte d'esquerres.
El balanç és positiu llavors?
Sí, sí! Hi ha petites coses però s'han de corregir sempre a la taula i amb el diàleg. Sóc una persona de molt diàleg i de buscar equilibris a totes les parts. Hem governat quatre anys amb minoria i ens n'hem sortit perquè hi havia diàleg. Si no, no hauria tingut futur.
L'any que ve hi haurà un relleu a l'alcaldia. En què es notarà?
Cada persona té una manera de fer i això és indiscutible. Pot haver-hi canvis en aquest sentit. Però és veritat que el funcionament del govern no ha de ser diferent. Hi ha un pacte de govern amb un full de ruta acordat. A més, la CUP té tres regidors i nosaltres, quatre. Sumem majoria. Les coses s'han de fer amb consens, sigui per part meva o quan hi hagi el pròxim alcalde, que en principi serà el candidat de la CUP.
La moció de censura a Monistrol de Calders en què CDC i ERC han tret l'alcaldia a la CUP pot afectar al pacte a Artés?
Cada municipi té les seves característiques i la seva situació política. Crec que és un tema de concepte i actitud. De vegades, sense adonar-te'n estàs al govern i has faltat al respecte a l'oposició. Cada municipi sap el que té. Una moció de censura és legítima però no afavoreix ni els uns ni els altres. S'ha portat al limit i tant te culpa l'oposició com el govern. No té perquè afectar amb res a Artés perquè primer de tot som les persones i cada municipi té les seves particularitats.
Quines són les prioritats del govern a Artés aquest mandat?
Una de les coses que es vol intentar és el de la participació de la gent en diversos àmbits. Sóc coneixedor que és molt difícil moure la gent però mai hem de perdre aquesta essència. El poble el fem tots. I hem d'intentar que la gent se senti l'ajuntament més proper. Pel que fa a necessitats, no ens podem plantejar moltes grans inversions, però sí fer molt d'èmfasi a mantenir equipaments i vials que necessiten les seves inversions.
Em destaca algun projecte?
Un d'ells ja el vam iniciar en el mandat anterior: reparar la base del col·lector del torrent que passa pel mig del poble. Vam fer la primera fase, i ara queda la segona. Té la base amb molts punts enfonsats i té filtracions. Potser ens agradaria més fer una plaça, que llueix més, però no prioritzem la imatge sinó la necessitat existent. Un altre projecte és al Museu d'Història d'Artés. El 2005 vam adquirir la casa del costat per poder ampliar el museu i disposar de més espais. S'usarà com a magatzem o taller, s'ha d'acabar de definir l'activitat. També volem millorar un carrer comercial, el carrer del Jardí, amb prioritat per als vianants. I en mobilitat, millorarem l'accessibilitat i posarem reductors de velocitat.
Per tant, dos grans temes...
Bé, aquest mandat també hem aconseguit un servei important. Teníem l'aigua molt dolenta. Ara tenim una aigua que ve de la sèquia, la mateixa que va a Manresa. Ha estat una inversió comarcal, però hem hagut de lluitar molts anys per tenir una aigua de millor qualitat. Sí que serà una aigua més cara, però la duresa que tenia feia malbé els electrodomèstics. La puja es compensarà a l'hora d'evitar canviar aixetes, electrodomèstics, etcètera. També en salut hi notarem: l'aigua no es podia beure i ara tindrem una aigua en bones condicions. Ja la tenim, però estan corregint algunes coses de la planta.
L'obra tenia deficiències. Com està aquest tema, ara?
Es van fer uns informes però més aviat era un concepte tècnic per al Consell Comarcal. L'ACA ja ha assumit la responsabilitat d'aquestes millores. Teníem inquietud, i alguns artesencs s'han preocupat perquè semblava que podia alterar la qualitat de l'aigua. Però la qualitat ve donada per la sèquia, i a més l'empresa gestora de l'aigua en baixa, porten la garantia de qualitat que ha de tenir. Si els paràmetres no són tan correctes com hauria de tenir, aquesta empresa ho corregeix.
Alguns veïns demanaven que se'ls tornés una part del rebut..
Sí, però hi va haver una confusió perquè el preu de l'aigua encara no l'hem pogut pujar perquè té tot un procés. Quan legalment ho puguem aplicar al rebut, es notarà, però avui encara no s'ha apujat. Pel que fa a les deficiències de la planta, la majoria s'han resolt. Sí que hem d'acabar de lluitar per un dipòsit que ens ha de construir l'ACA. Estava dins d'aquest projecte. És el dipòsit de la Paloma que ens ha de garantir la pressió en algunes zones del poble, i encara podrem millorar coses com el sabor, a part de la pressió. Hi ha el compromís, però no sabem quin any ho faran. A veure si per al 2017 pot entrar; si no, per al 2018.
En què s'ha notat la millora?
Qualsevol ciutadà ho ha notat. ES nota quan et dutxes, si tens un descalcificador gastes la meitat de sal. Té algunes dificultat com que no és aigua de pou, sinó de riu, en algunes èpoques de l'any que hi ha unes algues que neixen a la primavera, la geosmina, que dóna sensació de terra humida, canvi el gust i l'olor. Es pot corregir, per exemple, posant filtres de carbó actiu, que corregeixen aquesta olor. I al nostre municipi mirarem de posar alguna cosa també. Però perquè l'aigua és bona, si no no tindríem les algues.
El tanatori es va haver de tancar, i després va reobrir. Ara el seu govern parla de municipalitzar els enterraments i fer un tanatori. Com ho veu?
El servei de tanatori fa anys que va liberalitzar i qualsevol persona pot anar a la funerària que vulgui i al tanatori que vulgui. Sí que és veritat que hi va haver un incident en què una altra empresa funerària volia portar un difunt aquí i això a la llei no està regulat. Sobre el servei d'enterraments hi ha un debat intern a l'ajuntament. Ja havia estat municipal fins que es va liberalitzar el servei el 2008 o 2009. L'obligació que tenim com ajuntament és la gestió del cementiri . Lo altre són serveis paral·lels. Si hi ha un forn de pa, no en muntarem un altre. Hem de ser conscients que tenim un servei, que podem qüestionar si és més car o més barat. I si hi ha normatives superiors que ho regulin, nosaltres encantats de treure aquest monopoli que potser s'està fent amb tres o quatre empreses de serveis funeraris. Pel que fa a crear un tanatori nosaltres, el podem fer però tindrà un cost. El que hem de fer és millorar el que tenim i que la llei ens empari per poder millorar.
Es descarta doncs?
No, se n'ha parlat i no està descartat. Però una cosa és que estiguem enfadats amb les empreses funeràries que fan aquest monopoli però per l'altre costat també hem de pensar que si el servei el donem nosaltres no serà un servei gratuït. S'ha de veure si és viable o no.
Hi ha algun pla per al casal artesenc, que va tancar?
Hem parlat amb el Bisbat diverses vegades. Cap a l'any 2006 es va impulsar un pla de millora urbana que inclogués l'espai de la fàbrica Tivisa i el casal, amb una part dedicada a equipaments i l'altra a habitatges. Amb aquesta urbanització el casal passava a ser un local propi de l'ajuntament. Semblava la solució més viable. Es va aturar. Al ser titularitat del Bisbat, no podem invertir en llocs privats. Tot i això, com ajuntament no podem descuidar de treballar-ho i potser en un futur hi ha possibilitat acord, seria molt bo que poguéssim tenir-ho un equipament més del municipi. Necessitem un espai per a arts escèniques. Ens falta un teatre amb dimensions com les q havíem tingut, no vol dir que sigui aquest, però si hi hagués bona entesa, estem disposats a parlar-ho. També estem en un moment de crisi molt important i hem aparcat aquells booms i els equipaments innecessaris. Tots hem posat moderació en aquestes decisions.
La variant ha quedat aparcada?
De la variant n'han fet l'estudi informatiu. Al final això acaba sent un projecte que potser no el veurem ara. Pero a la llarga hi ha uns terrenys que s'han cedit i potser algun any ho veurem . No cal córrer perquè tal com esta tot no és necessari actualment. Sí que altres municipis de l'entorn demanaven la millora carretera cap a Calders. Tal com està la situació de la Generalitat actualment difícilment aquest projecte tiri endavant.
S'acaben d'anunciar més bonificacions a la C-16. Com veu les comunicacions per carretera, juntament amb la C-55?
És important que, com a gent del Bages, que puguem tenir unes bonificacions. Però jo encara seria més agosarat. I penso que una de les coses que tindria clara és que es tragués el peatge de Sant Vicenç. Si poguéssim treure'ls tots, millor, però una millora important per a la C-55 seria treure aquest peatge. També que hi hagués sortides al Pont de Vilomara. Això descarregaria. També hem de tenir en compte que la C-55 baixa ja prou carregada de la gent que baixa de Solsona, etcètera. A més, per a la resta, caldria un peatge més tou.
Sou un dels ajuntaments investigats per la moció del 9N?
Si, sí, el ple legítimament ha pres unes decisions d'acord amb el percentatge de suport que hi ha al poble... També n'hi ha que està en contra, però si hi hagués una votació, un percentatge gran donaria suport a una consulta. I més en un municipi amb tres forces sobiranistes a l'ajuntament.
I han entregat la documentació.
Si volem ser demòcrates, l'hem d'entregar... No crec que estiguem fent res mal fet. No tinc cap mena de por. És públic i està tot penjat a la web.
Què en pensa?
Que tenen poca feina. S'haurien de dedicar a problemes interns a nivell d'Estat. Potser que miressin una mica més la corrupció; hi tenen molta feina a fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.