“La solució per tirar endavant som nosaltres”

Està molt baixa. El dinamisme que tenim la gent de Juneda, Arbeca... és molt diferent de la zona sud. Hem tastat l'aigua fa cent anys i sabem quin potencial té. A l'altra zona, la gent tampoc ho ha passat bé. Fa cent anys, es van fer escoles i cooperatives, i l'oli va tenir una gran expansió i s'ho van creure. Ara el món va molt de pressa i nosaltres, lentament. És molt penós dir als fills que marxin. Ens equivoquem: el millor és al territori i els que han vingut de fora ho estan aprofitant.

Aquí, les inversions sols es fan quan s'apleguen els diners. Ens ho trobem en el Leader, on tots els projectes són molt petits, perquè no acudeixen al crèdit.

Un factor és la competitivitat empresarial. No tenim polígons industrials i n'hem de crear, no grans zones urbanitzades, però hi ha empreses que volen créixer i han de marxar.

És la realitat, però almenys podem créixer. Ens afecta en tots els àmbits: una persona gran es planteja per què s'ha de posar el reg o arreglar una casa. Els hem de canviar la mentalitat i hem de portar gent, creant-hi riquesa. Els serveis a la gent gran són molt cars i se'n té necessitat. La Generalitat ens proposa fer centres de dia a les capitals de comarca, però els veïns de molts pobles tindrien 45 minuts de desplaçament. Proposem atansar els serveis a les persones. Ja treballem amb els ajuntaments per donar-los mobilitat, fer esport, gimnàstica de manteniment, menjador popular, etc. Això també significa invertir en llocs de treball per a la gent jove.

Ens calen infraestructures: l'altre dia, a Bellaguarda, 12 hores sense telèfon ni res, perquè havia saltat l'automàtic i ningú se n'havia adonat. I a la Granadella, Bellaguarda i Juncosa, el dia que poden veure la televisió és excepció. Estem parlant amb la Generalitat, perquè les empreses d'ADSL diuen que no els interessa millorar xarxa per a poblacions de 400 persones. Hi ha pobles on hi ha gent llogada per portar els bars i piscines, però desvirtua el pressupost municipal. Es tanca l'escola, després la cooperativa i, al final, l'ajuntament. El pla no és la solució, sinó nosaltres, el territori. Si anem junts, podem tirar endavant. Ja sabem que podem produir, però no sabem vendre. Ens barallem entre nosaltres i, a la primera setmana de collita, ensorrem preus.

Quan vam prendre posició sobre l'ampliació de la DO Garrigues, se'ns va dir que anàvem en contra del creixement. A Lleida es mouen 160 milions de litres d'oli, i de DO, entre 6 i 8 milions. No ens hauria de costar tant de vendre. I, d'aquests, no arriben al 50% a la DO. Si volen créixer, aquí els tenen. Intentem entendre'ns entre tots i vendre aquests 6 milions. Si estem fent un bon producte, ja anirem creixent. El problema és incloure-hi l'oli verge.

El creixement de la DO indica que les grans empreses no vindran a les Garrigues, perquè produir en intensiu a la plana és més rendible. Aquí, hem de garantir la qualitat de l'oliva i, també, de vida. L'aigua l'aprofitarà la gent del territori, però fent un sector gurmet de l'oli. El canal sols aporta reg de suport, no podrem fer grans extensions, perquè el territori és abrupte.