l'anàlisi
La bandada del llop Breivik
La cancellera Angela Merkel va reaparèixer ahir, un cop passat l'estat d'alerta a Munic, amb el seu habitual posat de sang freda, enmig d'una situació en què no se sap què fa més por: si un llop solitari gihadista o un de nascut a partir del còctel explosiu de fascinació per la violència i trastorns depressius. “L'Estat i la policia fan i faran tots els possibles per garantir la seguretat de totes les persones a Alemanya”, va dir la cancellera. I s'investigaran fins al final tant els motius que fan que un jove es radicalitzi com els que porten un altre jove a perpetrar un acte d'odi cec. La primera frase es referia al refugiat de 17 anys, arribat fa un any al país, que va atacar amb una destral i un ganivet els passatgers d'un tren regional a Baviera, dilluns passat. La segona, al noi de 18 anys, d'arrels iranianes però crescut a Munic, que, armat amb una pistola, va matar nou persones i després es va suïcidar.
Que l'autor de la matança de divendres hagués volgut fer coincidir el seu acte de bogeria –aquesta és la tesi principal– amb l'aniversari del doble atemptat d'Anders Behring Breivik, el llop solitari noruec i islamòfob que fa cinc anys va matar 77 persones, era una de les hipòtesis que es van escampar ràpidament. A l'habitació on vivia el noi, identificat com a David S. i fill d'iranians arribats al país als noranta, no hi havia cap pista gihadista. Sí que hi van trobar, en canvi, un munt de textos que assenyalen la fascinació pels banys de sang. Un noi amb trastorns psicològics enlluernat per la paraula amok –acte de violència cega i homicida– amb l'única diferència respecte a altres precedents a Alemanya que ell porta sang iraniana. Entre els seus referents, hi ha, segons la policia,
el cas de Tim Kretschner, un noi
del sud d'Alemanya, com ell, de 17 anys, que el 2009 va matar 15 persones a la seva exescola i finalment es va suïcidar assetjat per la policia. I un altre noi alemany, en aquest cas d'Erfut, a l'est, que el 2002 va matar 16 persones al seu col·legi, en una de les seves aules, i es va acabar suïcidant.
Qui és David S.? Un llop solitari de la bandada de Breivik o un continuador d'aquests dos nois alemanys, que, com ell, es van matar amb la mateixa arma amb què havien assassinat primer companys d'escola i professors.
Totes les variants semblen prou aterridores, pel fet que són impossibles de controlar, siguin quins siguin els mecanismes de seguretat enfortida en una Europa en estat d'alarma permanent. El còctel de la fascinació pels banys de sang, més els videojocs violents, més l'accés a les armes, escapa a qualsevol control conegut. Sigui en el si d'una família immigrant iraniana amb pocs recursos econòmics –com sembla que era el cas de David S.– o en una llar cent per cent alemanya amb nois de casa bona –com els dos precedents esmentats.
És possible que David S. hagués absorbit una mica de cadascuna d'aquestes variants de llop solitari –la de l'islamòfob noruec i la dels estudiants crescuts a Alemanya com ell–, però sense el factor polític que representa el cas de Breivik.
No hi ha cap garantia, en definitiva, que no li surtin continuadors. Amb aquest panorama, Merkel va comparèixer dissabte amb la seva aparença de sang freda, l'endemà d'una tarda i una nit dramàtiques en què s'havia notat certa sensació de buit de poder a Alemanya. S'havia activat l'alerta antiterrorista al país i l'únic membre del govern a qui es va veure la cara, durant tot divendres, va ser el ministre de la Cancelleria, Peter Altmaier, omnipresent –això sí– a les televisions públiques i privades.
Des que va saltar l'alarma fins que es va confirmar que el cadàver trobat prop del centre comercial era el de l'únic atacant, a les xarxes socials s'havien encreuat tota mena d'informacions que després
van resultar falses. L'únic símptoma que Merkel era en algun lloc seguint els fets era la convocatòria, per dissabte, d'una reunió anomenada “d'emergència”.
La pràctica alemanya fa que no s'informi de quan ni d'on fa vacances Merkel, ja que oficialment la cancellera “sempre està de servei”, segons respon automàticament
el seu portaveu, Steffen Seibert, quan se li demana. Cap informació, doncs, sobre el lloc des d'on hipotèticament podia dirigir una situació d'emergència Merkel, que dijous havia rebut a la cancelleria la britànica Theresa May.
“Agraïm les mostres de solidaritat arribades de tot el món”, va dir Merkel, amb referència als missatges de tota mena de líders, enmig de l'alarma, des del president dels Estats Units, Barack Obama, fins al bolivià Evo Morales i l'espanyol Mariano Rajoy. Algun es va precipitar, com el francès François Hollande, que va condemnar “l'atemptat terrorista”. Però hi van ser. Merkel va preferir esperar que la situació s'aclarís, potser per por de dir un mot fora de lloc.