La llei del Lluçanès, a debat al setembre

El Lluçanès camina amb pas ferm cap a la seva independència i reclama un debat profund que desemboqui en “un model singular de comarca eficaç, eficient, arrelada al territori i pensat per a la seva gent”, on tothom se senti “còmode”. Quan fa un any de la consulta en què un 70% dels veïns van votar a favor de la creació de la nova comarca, la comissió que ha de redactar la proposició de llei perquè el Lluçanès tingui administració ja s'ha reunit per primer cop i al setembre debatrà la primera proposta de redactat de la llei. S'ha acordat actuar amb celeritat, com reclama el territori. Els alcaldes fan un balanç positiu de l'últim any.

Els alcaldes del Lluçanès es van reunir dimarts, 26 de juliol, a Santa Creu de Jutglar (Olost), quan feia exactament un any de la celebració de la consulta. Els batlles conclouen que s'ha fet una bona feina conjunta i que s'ha “treballat per assolir els compromisos” que es van prendre en aquell moment, i per optimitzar recursos i servir els ajuntaments. A més, es comprometen a promoure “un debat a fons” sobre el Lluçanès i a fer propostes sobre els serveis que haurà de donar el futur consell comarcal. A la vegada, seguiran lluitant “al ritme que calgui perquè els tretze municipis, sense distincions, seguim afrontant els reptes”.

Aquest últim punt fa referència al fet que en cinc d'aquests municipis la majoria de veïns van dir no a la futura comarca. Segons l'alcalde de Prats i president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, els municipis estan units i continuen treballant pel mateix objectiu. Peraire demana que es posi el focus en la majoria que va votar sí. I recorda que no hi ha cap llei que demani que tots els municipis hagin votat a favor. “Hem de posar en valor la majoria que va dir que sí, vuit municipis van dir que sí i el 70% de lluçanesos van dir que sí. Ara guanyen els que van dir que no”, diu.

Els alcaldes reunits aquesta setmana també han recordat que estan “a disposició de la ponència parlamentària que ha de redactar la llei de creació de la comarca del Lluçanès”. En aquest sentit, la comissió que es va crear a principis de mes ja ha celebrat la primera reunió i s'ha emplaçat a una nova trobada a mitjans de setembre, passat la Diada de Catalunya, per començar a treballar, segons Adriana Delgado, diputada de JxSí i ponent redactora. Preguntat sobre el ritme amb què pot treballar aquesta ponència i per tant, sobre quan pot estar a punt la llei que ha de permetre la creació del Lluçanès comarca, Isaac Peraire diu que “esperaria que abans d'acabar aquest any tinguem novetats” però avisa que no és gaire partidari d'entrar en el “terreny de les especulacions”.

La feina que s'ha fet durant aquest any ha estat bàsicament encaminada a reclamar la creació de la comarca. Un cop feta la consulta el juliol de l'any passat, el procés va quedar en cert punt mort per les eleccions imminents del 27-S. Però passades les eleccions, i amb el nou govern, els alcaldes van fer diverses reunions amb la Generalitat per reclamar l'avantprojecte de llei de creació de la comarca del Lluçanès. El Departament va derivar el tema al Parlament. El dia 17 de març del 2016 una delegació d'alcaldes del Lluçanès van visitar els grups parlamentaris per debatre sobre el tràmit de la creació de la comarca del Lluçanès. El 3 de maig la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la sol·licitud presentada per tots els grups parlamentaris per crear la ponència redactora de la proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès. I finalment el 6 de juliol la comissió de Governació del Parlament va aprovar la ponència, que ja pot començar a treballar.

El president del Consorci del Lluçanès explica els motius pels quals volen ser la 43a comarca de Catalunya: “Som 13 municipis petits i per afrontar reptes ens en sortirem més fàcilment si ho fem conjuntament.” I hi afegeix que per donar serveis com els d'habitatge o benestar cal una eina, un consell comarcal. Isaac Peraire assegura que la comarca del Lluçanès “no neix de la crítica a Osona, el Bages o el Berguedà”. Però posa un exemple de les dificultats que un territori petit, de 8.000 habitants, pot tenir en un consell comarcal com el d'Osona, que gestiona 150.000 habitants i una zona com la plana de Vic amb moltes comunicacions. Peraire també apel·la a “la realitat històrica, cultural i geogràfica”.