El Constitucional decideix demà les mesures contra el Parlament de Catalunya

El Ple del Constitucional es reunirà demà dilluns per decidir quines mesures adopta davant l'última decisió del Parlament de Catalunya i per estudiar la sol·licitud del govern espanyol d'obrir la via penal contra la presidenta d'aquesta cambra, Carme Forcadell, per desobeir els mandats de l'alt tribunal.  El president del Constitucional, Francisco José Pérez de los Cobos, ha convocat un ple extraordinari a les 12.30 hores de demà per analitzar l'incident d'execució presentat divendres per l'Advocacia de l'Estat.

Una iniciativa en què el l'executiu de Mariano Rajoy demana al tribunal de garanties que declari nul·la i sense efecte jurídic la resolució aprovada pel Parlament dimecres passat gràcies als vots de Junts pel Sí i la CUP i que suposa l'obertura d'una via unilateral cap a la independència. De fet, el govern espanyol interpreta aquest text aprovat com un desacatament al TC, però també com un “veritable pla per aconseguir la secessió d'Espanya”.

Ara bé, no només es demana la nul·litat de la resolució, atès que el Constitucional ja va anul·lar en una sentència del 2 de desembre del 2015 la declaració aprovada el 9 de novembre que va suposar el començament de l'anomenat procés de “desconnexió” de Catalunya amb la resta d'Espanya. Davant la desobediència a aquesta sentència i a l'acte del Constitucional del 19 de juliol en què expressament es demanava a la Mesa del Parlament que impedís qualsevol avanç en aquest camí, ara, l'executiu del PP en funcions vol que el tribunal apliqui mesures coercitives.

La més contundent, l'obertura de la via penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per ordenar el debat que a la fi va donar lloc a la votació de les conclusions per la independència fent cas omís a l'advertència que havia d'impedir-ho. La petició és que el Constitucional “procedeixi deduir l'oportú testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal” que pogués correspondre a Forcadell.

Però també planteja altres mesures, com els requeriments personals a la presidenta del Parlament i a la resta de membres de la Taula, a més del secretari general de la cambra, per prohibir-los convocar qualsevol debat i votació que “directament o indirectament” pretengui donar compliment a aquesta resolució. O els requeriments personals al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a la resta de membres del Govern català per prohibir-los tramitar qualsevol proposta o iniciativa dirigida a desenvolupar aquesta resolució. 

En els dos casos, demana que se'ls adverteixi de la responsabilitat penal que comportaria ignorar els mandats del Constitucional. Es tracta de mesures que el Constitucional pot prendre en aplicació de l'article 92 de la llei orgànica que regula el seu funcionament gràcies a la reforma aprovada l'any passat per iniciativa del PP. Aquest article dóna al Constitucional noves eines per vetllar pel compliment de les seves decisions, entre elles mesures coercitives com les multes, la suspensió temporal de funcions o fins i tot l'obertura de la via penal. 

Són mesures que no tenen com objectiu sancionar un incompliment, sinó aconseguir que es compleixi un pronunciament del tribunal, de manera que caben en supòsits en què els càrrecs públics obligats a una determinada actuació es neguin a fer-la. El govern espanyol vol que, donada “l'extremada rellevància constitucional del cas”, el Tribunal “es pronunciï com més aviat millor” sobre l'incident.