HÈCTOR LÓPEZ BOFILL
DOCTOR EN DRET I PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL
“Tenim la majoria democràtica i per això no calen més referèndums”
No veig cap valor afegit que pugui proporcionar
el referèndum
mentre formem part
de l'Estat espanyol
el referèndum
mentre formem part
de l'Estat espanyol
Tu no pots començar a tenir reconeixement,
en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat independent
en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat independent
No es tracta de construir
la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com els altres 196 estats
de les Nacions Unides
la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com els altres 196 estats
de les Nacions Unides
Hèctor López Bofill (Badalona, 1973) col·labora en aquest diari i en altres mitjans de comunicació opinant sobre l'actualitat política. La seva formació l'ha convertit en una veu autoritzada: doctor en dret, jurista i professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser promotor de la plataforma Sobirania i Progrés, de la Crida Nacional i del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i, posteriorment, a Solidaritat Catalana. Si amb tot això no n'hi ha prou, té un ampli vessant literari. Ha publicat sis novel·les i sis llibres de poemes, a més de participar en dos més de col·lectius. Ha escrit set assajos, dels quals tres amb altres autors. I ha guanyat set premis literaris. Però, a finals de juliol, vam parlar amb ell de política catalana i no de literatura.
Com veu l'actualitat política?
Després de la votació al Parlament del 28 de juliol passat, em fa una mica de por la feblesa catalana per crear estructures de poder, que ens porta a fer gestos grandiloqüents, sense efectivitat, com poden ser les nombroses declaracions de sobirania que hi ha hagut al Parlament. I també hi ha la feblesa espanyola, perquè no veig Espanya amb prou capacitat per reprimir un gest independentista català per la via dura, ni capacitada, per exemple, per mantenir una ocupació militar a Catalunya amb dos milions de persones en contra. Ni veig Espanya, que no tenen ni govern, preparada per a una reforma constitucional que admetés algun encaix cap a Catalunya. La situació està en un atzucac, tant per la banda catalana com per la banda espanyola, i em fa por que es perllongui indefinidament.
He llegit que es mostra força contrari a fer un referèndum unilateral d'independència (RUI)... És així?
Mentre formem part de l'Estat espanyol, i deixar de formar part de l'Estat espanyol només es pot fer amb una declaració d'independència, estem subjectes al dret constitucional espanyol i per tant un referèndum és il·legal d'acord amb el sistema constitucional espanyol, tret que es faci una reforma que crec que no es produirà mai. Per tant, un RUI no té gaire legitimitat des de la perspectiva internacional i pot ser ben bé que, en el millor dels supòsits, hi hagués una participació alta i un vot a favor de la independència nombrós i, tot i això, podria ser que les potències internacionals miressin cap a una altra banda.
No fa bona pinta, no...
Aquest RUI té els mateixos problemes que va tenir el del 9 de novembre del 2014, que no hi ha manera de saber com s'impediria el boicot dels unionistes i, per tant, amb una baixa participació i un resultat no gaire contundent, encara hi hauria una menor legitimitat de la que podria proporcionar una declaració d'independència.
Millor no fer-lo, doncs.
No veig cap valor afegit que pugui proporcionar el referèndum mentre formem part de l'Estat espanyol. Una altra cosa seria que es produís la ruptura, que hi hagués una declaració d'independència i després hi hagués un referèndum de ratificació. I això només ho veuria si a conseqüència de la declaració d'independència s'impliquen alguns actors internacionals i forcen un referèndum. I no s'implicaran en la disputa catalanoespanyola si no hi ha una ruptura.
La millor opció seria seguir el full de ruta i proclamar la independència, doncs?
Sempre que s'entengui que ha de ser una proclamació d'independència d'acord amb la figura del dret internacional públic, que és la que entenen els actors internacionals i la que bàsicament obre les portes al reconeixement. Tu no pots començar a tenir reconeixement, en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat independent.
I de què depèn?
La declaració d'independència, i això és una altra qüestió que no s'acaba d'entendre des de Catalunya, no depèn de la voluntat majoritària democràticament expressada, depèn del fet que les autoritats locals controlin el territori, que el dret que generen sigui obeït per la majoria i que tinguin unes relacions diplomàtiques directes amb els actors internacionals, per tant, que se'ls reconegui com a subjectes de dret internacional públic.
I això serà factible?
Crec que el sobiranisme participa d'unes recreacions sobre el que significa esdevenir estat que no són compartides en el conjunt de la dinàmica política internacional i que forma més part de la fantasia que de la realitat. No es tracta de construir la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com els altres 196 estats que formen part de les Nacions Unides.
Però no sembla que l'Estat espanyol mai accepti pactar un referèndum vinculant.
El que no convé, ni des de la perspectiva jurídica ni des de la perspectiva política, és celebrar un RUI mentre continuem formant part de l'Estat espanyol.
I com es pot fer, doncs?
Com s'han fet la majoria d'independències, amb una declaració d'independència i assegurant-te el control del territori, el control dels recursos, que la gent pagui els impostos a la hisenda catalana i que s'obeeixin les lleis que emanen del Parlament de Catalunya. I això implica un període d'incertesa, fins que es produeixi el reconeixement internacional per part d'un nombre significatiu d'estats.
Com valora l'enquesta del CEO de finals de juliol, en què per primer cop els independentistes (47,7%) estaven per davant dels unionistes (42,4%)?
La lectura que faig, ja des del 27 de setembre passat, és que l'independentisme català és el moviment que obté un suport més majoritari entre les nacions sense estat del món Occidental. Des de la Segona Guerra Mundial, cap moviment independentista en el món Occidental havia obtingut mai el suport que van obtenir Junts pel Sí i la CUP en les eleccions.
Per tant, és una majoria consolidada?
La majoria independentista ja fa molt temps que estava consolidada i l'enquesta del CEO no fa res més que confirmar-ho. El que no està consolidat, però, és la consciència en el lideratge polític, i també en la majoria de la societat, que la construcció d'un estat va més enllà d'aquesta majoria, i depèn de factors de poder que estan al marge d'aquesta majoria. La majoria ja la tenim, però hem de creure-hi per activar els mecanismes de poder que, em sembla, produeixen un cert respecte, tant en la classe política com en la majoria de la ciutadania.
Quins són, aquests mecanismes?
Unes forces de seguretat i defensa que s'ocupin de controlar el territori. Un mecanisme coactiu de recaptació d'impostos. I un mecanisme diplomàtic.
Necessitem més poder.
Tenim la majoria democràtica i per això no calen més referèndums unilaterals ni cap d'aquests aquelarres col·lectius. El que cal és que hi hagi poder. Que dels dos milions i escaig de ciutadans favorables a la independència n'hi hagi cent mil que estiguin disposats a desobeir l'Estat espanyol i a articular mecanismes de coacció al marge de l'Estat espanyol. Ja sé que això no és gaire bonic pel relat messiànic que s'ha plantejat sovint des de l'independentisme, però és el que cal si es vol assumir la condició d'estat. Hem de tenir clar que això no serà fàcil, ni per a l'Estat espanyol ni per al català, i crec que de vegades l'independentisme peca d'una certa ingenuïtat.
El president Puigdemont sortirà enfortit o debilitat de la qüestió de confiança?
Es veurà condicionat a acceptar aquesta proposta de referèndum per part de la CUP si vol continuar exercint com a tal. Per tant, hi ha moltes possibilitats que el president superi la qüestió de confiança.
I vostè, tornarà a la política activa?
No, ara mateix no ho crec. Estic més interessat en la vida acadèmica i familiar, i en aspectes de l'àmbit jurídic i de la teoria política, que no pas de la praxi. Però no es pot dir que mai més... El nostre país està en una situació que pot exigir la participació política d'alguns dels seus ciutadans. Si ens trobem en un canvi estructural o en un nou estat, crec que tornar a la política serà inevitable.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.