La denúncia per impulsar el banc d'ADN prospera
La jutgessa de la querella argentina fa investigar quatre departaments de la Generalitat
Romeva mou fitxa
La jutgessa de Buenos Aires, Maria Servini de Cubria, que instrueix la Querella Argentina, ha enviat quatre exhorts a quatre jutjats catalans perquè investiguin la denúncia que van presentar a principi d'any els impulsors del banc d'ADN de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil Espanyola contra la Generalitat de Catalunya a qui acusen de no afavorir-ne la posada en marxa. L'objectiu de la denúncia és que el govern de Catalunya faciliti el creuament de dades entre les mostres d'ADN del banc, amb seu a l'hospital Clínic, i les que s'obtinguin de les restes que es desenterrin de les fosses comunes.
Els jutjats que hauran de tramitar els requeriments estan situats als partits judicials de Tarragona, Barcelona, Mataró i Gandesa. En el cas de Tarragona, perquè és la seu de la Universitat Rovira i Virgili, una de les institucions on es conserven restes inhumades de foses comunes que no s'han pogut creuar amb la informació del banc d'ADN. Passa el mateix amb Mataró, on té la seu una empresa d'arqueologia que ha treballat en l'afer de les fosses comunes de la Guerra Civil Espanyola. Pel que fa a Barcelona, l'exhort s'ha fet arribar perquè és la ciutat on té la seu oficial el govern. Les conselleries sobre les quals se centrarà la investigació són la de Cultura, Justícia, Exteriors i Interior, a més a més de Presidència.
“Les restes són reals”
El banc d'ADN de la Guerra Civil Espanyola ja disposa d'unes 150 mostres de persones que tenen algun familiar desaparegut durant el conflicte de la guerra i que algun dia esperen poder creuar les seves dades amb alguna de les restes ja exhumades o que es puguin exhumar en un futur. Marc Antoni Malagarriga, un dels responsables del banc, explica: “Hem demostrat a la jutgessa que les restes del banc genètic són reals i que s'ha instat el govern a divulgar-lo i no ho ha fet.” Malagarriga es queixa que “tenen morts guardats al calaix, d'exhumacions que ja s'han fet, però no hi ha cap cens fet”.
La denúncia contra la Generalitat va contra la gestió de l'anterior govern, “no proactiu” en aquest afer. Amb el canvi d'executiu, però, la sintonia sembla que ha evolucionat a millor, segons expliquen fonts del mateix banc d'ADN. Hi ha hagut reunions amb el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, i “hi ha bona sintonia”, segons les mateixes fonts. Mostra d'aquesta bona sintonia és l'anunci que el mateix conseller Romeva va fer a final del mes passat que el govern geolocalitzarà totes les fosses comunes.
A part del banc d'ADN, la jutgessa argentina ha enviat quatre exhorts més a altres jutjats catalans perquè prenguin declaració a denunciants de la Querella. Aquesta setmana hi ha hagut dues declaracions a Cornellà pels casos d'Antonio Calzada i Justo Moure.
