Els noms de la trama

A

lavedra Moner, Macià.

Dirigent històric de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i pes pesant dels successius governs de Jordi Pujol, en els quals va dirigir les conselleries de Governació, Indústria i Economia. El jutge Garzón l'acusa d'haver aprofitat els seus contactes institucionals per haver-se lucrat il·lícitament amb la inversió de diners que tenia dipositats en paradisos fiscals. El magistrat afirma que, en concret, hauria cobrat almenys 637.590 euros pel seu paper de mediador en les operacions Niesma i Badalona. Garzón li atribueix la propietat o una participació directa en les següents empreses: Versabitur, SL i Promogroup Deu, SL. Garzón va dictar presó sense fiança per Alavedra, que és a la presó de Soto del Real.

arbó Boatell, Genís.

Excap de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat entre els anys 1996 i 2004 i exregidor de CiU per Mataró entre el 1995 i el 2003. Va coordinar la redacció del pla territorial metropolità de l'any 2002, i el pla director de mobilitat i d'ordenació de la comarca del Maresme del 2003. En els últims anys, s'ha dedicat a assessorar diversos ajuntaments com ara el d'Arenys de Mar i Cardedeu en matèria d'urbanisme. En la interlocutòria, Garzón explica que l'any 2005 l'empresa GCB Assessorament Urbanístic i Projectes, SL, propietat de Carbó i amb seu a Sant Andreu de Llavaneres, va cobrar 244.011 euros de Niesma, la firma constituïda per Luís García Sáez amb l'objectiu de construir pisos a la finca de Llavaneres coneguda com a Can Rivière. Carbó només hi apareix citat, a la interlocutòria, en una referència al pagament que va rebre. Ahir Carbó va reconèixer el cobrament, que correspon als seus honoraris professionals per tres anys de feina, segons informa Elena Ferran. Amb tot, va voler desvincular aquesta feina del seu càrrec a la Generalitat i, sobretot, de la seva participació en la redacció del pla territorial metropolità que, segons va recordar ell mateix, «no té res a veure amb la tramitació de plans urbanístics». Ahir, Carbó va renunciar al càrrec d'assessor de l'Ajuntament de Valls, segons una nota emesa pel consistori d'aquesta població.

C

arrillo Martín, Manuel.

President i conseller delegat de l'empresa Limasa (Limpieza y Mantenimiento, SA), que des de fa temps té adjudicats, entre altres contractes, els serveis de neteja de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. La relació de Carrillo amb aquest consistori va ser encara més intensa als anys noranta, quan va crear la firma Serveis Urbans de Catalunya, SA (Sucsa), participada en un 30% pel consistori, i que es dedicava al manteniment de parcs i jardins, i que va absorbir treballadors de la brigada de serveis municipals. La Sucsa mixta estava presidida per l'empresari Manuel Carrillo i, tal com és habitual en aquestes societats, hi havia regidors de tots els partits polítics de Santa Coloma com a consellers delegats. En la interlocutòria, Garzón acusa Carrillo d'haver entregat diners al fins ahir alcalde de Santa Coloma a canvi d'una pròrroga en el contracte d'adjudicació dels serveis de neteja. En concret, es tracta de 12.000 euros que es van destinar a patrocinar una activitat, i tres sobres diferents amb un total de 6.480 euros que Carrillo hauria fet arribar a l'Ajuntament el 27 de juliol d'aquest any. Carrillo està acusat d'un delicte de suborn. El jutge Garzón l'ha deixat en llibertat sota fiança de 100.000 euros.

C

asamitjana Serraclara, Lluís

És el propietari de la immobiliària Espais, creada l'any 1922. Entre molts altres treballs, ha dut a terme promocions al 22@ i a Diagonal Mar, ha construït 1.000 habitatges i ha promogut dos hotels de quatre estrelles. En la interlocutòria s'explica com Casamitjana es va valdre dels contactes de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta per obtenir beneficis i projectes per a la seva empresa. Garzón posa alguns d'aquests projectes sota sospita. És el cas de la construcció d'un edifici de la Generalitat, d'una promoció de pisos a Cerdanyola i del projecte Ciba 3 de Santa Coloma de Gramenet. Especialment preponderant és el paper que li atorga en l'operació Badalona: L'any 2004, Casamitjana formava part de l'staff directiu de Badalona Building Waterfront, SL (BBVSL), empresa constituïda per explotar un solar al front marítim de Badalona, obra que li va ser adjudicada per l'Ajuntament. Quatre anys més tard, el 2008, BBVSL va ser absorbida per Espais Catalunya Inversions Immobiliàries, participada en un 49% per la firma de Lluís Casamitjana, Espais Promocions Immobiliàries. Entremig, segons la interlocutòria del jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón, es va produir el pas del terreny del sector públic al privat i diverses operacions de compra, venda i rescissions de contractes, que van generar uns beneficis que s'haurien repartit els dos exalts càrrecs de CiU, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra; el president d'Espais, Lluís Casamitjana, i l'exdiputat socialista Lluís García Sáez. En l'operació, els implicats s'haurien embutxacat 14 milions d'euros. Garzón l'acusa dels delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals, tràfic d'influències i frau a la hisenda pública. Ha sortit en llibertat sota fiança de 500.000 euros.

D

obarco Touriño, Manuel

Fins ahir, regidor d'Urbanisme de Santa Coloma de Gramenet i president de la societat pública Gramepark. En la interlocutòria, Baltasar Garzón l'acusa d'actuar pràcticament a les ordres de Lluís García Sáez en l'adjudicació dels projectes de l'empresa que presidia, la qual, segons la interlocutòria «podria estar en situació de fallida tècnica amb un forat que ha estat xifrat per la interventora municipal en aproximadament 85 milions d'euros. Garzón també l'acusa d'haver modificat el destí de fons procedents de la Unió Europea per fer pagaments relacionats amb unes expropiacions que havia d'assumir Gramepark. S'hauria justificat l'ús irregular d'aquests fons mitjançant l'emissió de factures falses per valor d'1,3 milions d'euros. A Dobarco, Garzón li imputa els delictes d'associació il·lícita, frau de subvencions, frau i exacció il·legals i falsedat en document oficial i mercantil. El jutge va decretar la seva presó incondicional.

F

alcón Gonzalvo, Lluís.

Director gerent de projectes de l'Ajuntament de Santa Coloma. En la interlocutòria s'explica que va comunicar als adjudicataris inicials de l'operació Pallaresa (Proinosa, Riera i Excover) que el projecte original no es podia modificar. Com a conseqüència d'aquesta negativa, aquests adjudicataris van vendre les seves accions a una de les empreses de Lluís García Sáez. Falcón només apareix citat en la interlocutòria.

G

arcía Sáez, Lluís («Luigi»).

L'exdiputat socialista és un dels actors principals, si no el gran protagonista, de la trama investigada per Garzón. En la interlocutòria dictada divendres, el jutge destaca el seu paper de mediador entre els inversors i el poder polític, representat en aquest cas per la figura del ja exalcalde de Santa Coloma, amic seu des de fa temps. Garzón li atribueix el paper de conseller «que decideix i imparteix les decisions de la institució esmentada [l'Ajuntament] i que hauria rebut, almenys, 8.026.000 euros només per les operacions Pallaresa, Niesma i Badalona. En la interlocutòria, apareixen una quinzena d'empreses controlades per Luigi, que va ordir una mecànica de funcionament que es repeteix en totes les operacions investigades: els empresaris detinguts adquirien terrenys o la concessió de serveis d'ajuntaments amb els quals prèviament García Sáez havia pactat l'operació. Un cop les empreses pantalla havien adquirit els terrenys, els ajuntaments aprovaven la requalificació o n'ampliaven l'edificabilitat, de manera que el preu es revalorava. Per acabar, les empreses pantalla es venien els terrenys a altres societats, en alguns casos formades pels mateixos socis i que els haurien servit per blanquejar diner. Garzón va dictar presó incondicional contra García Sáez, que està acusat dels delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals, tràfic d'influències, frau de subvencions i falsedat en document oficial.

G

randes Sánchez, Manuel.

Figura com un dels dos titulars de Studios Mind Back, una de les empreses que van rebre diners de Badalona Building Waterfront SL. Concretament, i segons consta en la interlocutòria de Garzón, hauria rebut 299.093 euros l'any 2003. Un pagament que, segons destaca el jutge, no s'ha justificat. Grandes també figura com a liquidador de Schroeder Invest SL, una altra de les empreses de la trama, dedicada a la compravenda d'immobles, i que tenia participació en la societat Badalona Building Waterfront SL. Com a consellers d'aquesta firma, dissolta l'any passat, hi apareixen altres persones esmentades en la interlocutòria com ara Francisco Alejandro Pretus Lavayén i Jeff Schroeder Quijano. Sánchez només apareix citat en la interlocutòria.

J

iménez Gómez, Antoni.

Exregidor d'Urbanisme de Sant Andreu de Llavaneres pel PSC durant l'anterior mandat, quan el govern d'aquesta població (aleshores en mans del PP i el PSC) va tramitar tota l'operació urbanística ara investigada per Garzón. En l'escrit, el jutge li atribueix una molt bona relació amb Lluís García Sáez, amb el qual ha tractat altres operacions urbanístiques. En concert, Garzón fa referència al projecte del Mercat del Fondo de Santa Coloma. Antoni Jiménez va ocupar càrrecs de responsabilitat en el consistori colomenc abans d'aterrar a Sant Andreu de Llavaneres. I entremig, va col·laborar amb l'Ajuntament socialista de Montcada i Reixac, on va arribar a ocupar el càrrec de director d'Urbanisme i responsable de l'empresa municipal Montcada Optima, dedicada a la promoció urbanística.

M

anzanares Puig, Wenceslao.

Cunyat de Lluís García Sáez, que li va proporcionar un càrrec destacat a Capital City Consulting, una de les seves empreses, en aquest cas dedicades a la borsa. En els escorcolls posteriors a la detenció de Luigi, la Guàrdia Civil va trobar una important col·lecció d'obres d'art que García Sáez tenia repartides en diversos pisos i també a la seu de Capital City, situada al carrer València de Barcelona. Manzanares només apareix citat en l'escrit del jutge.

M

as Margarit, Emili.

Gerent de l'Institut Català del Sòl. Apareix en unes converses telefòniques que es van intervenir entre el 16 i el 29 d'abril d'aquest any, quan Bartomeu Muñoz i els seus col·laboradors buscaven la manera de justificar l'ús de Fons Europeus. Emili Mas només apareix citat en la interlocutòria.

M

uñoz Calvet, Bartomeu.

Al fins ahir alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet també se li atribueix un paper preponderant en la trama. El jutge, que destaca la seva amistat amb García Sáez, afirma que Muñoz va pactar-hi l'adjudicació de diverses obres amb alguns constructors afins, com ara Josep Singla i Lluís Casamitjana. En el seu escrit, Baltasar Garzón explica que el dia 22 de juliol va decidir prorrogar el contracte de neteja a l'empresa Limasa, representada per Manuel Carrillo, sol·licitant a canvi l'entrega de 12.000 euros que, segons el jutge, va comprometre per patrocinar una activitat. A més, va rebre 6.480 euros de Carrillo, que els hi va portar a l'ajuntament separats en tres sobres. El jutge també es refereix a les suposades martingales que l'alcalde; el regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco, i el cap del Servei d'Alcaldia, Pascual Vela, haurien dut a terme en connivència amb Lluís García Sáez per justificar la desviació a altres usos de diners procedents de fons europeus. També destaca el fet que, d'acord amb Luigi, en el projecte de construcció de noves guarderies van pactar l'adjudicació de les obres abans que sortissin a concurs. Garzón, que li ha imposat presó incondicional, també li atribueix la fabricació d'una factura falsa per import d'1.300.000 euros. A Bartomeu Muñoz li atribueixen els delictes d'associació il·lícita, suborn, frau de subvencions, frau i exaccions il·legals i falsedat en document oficial i mercantil.

P

renafeta Garrusta, Lluís.

Va ser la mà dreta de Jordi Pujol des que va ser nomenat secretari general de la Presidència de la Generalitat, fins al 31 de maig del 1990, quan va abandonar el càrrec per, segons confessió pròpia, dedicar-se als negocis privats. En el seu escrit, el jutge Garzón li atorga un paper semblant al de Macià Alavedra. És a dir, el d'inversor extern en operacions urbanístiques que feia servir per blanquejar diners procedent de paradisos fiscals i, al mateix temps, obtenir importants beneficis. El jutge de l'Audiencia Nacional assegura que Prenafeta es va embutxacar 637.590 euros en les operacions Niesma i Badalona. L'exalt càrrec de CiU va participar en aquests negocis a través de la seva empresa Poliafers. A Prenafeta se l'acusa dels delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals i de tràfic d'influències.

P

retus Lavayén, Francisco Alejandro.

Advocat. Juntament amb el seu germà Gabriel té un bufet d'advocats a partir del qual es va descobrir la trama que, de fet, es diu Pretòria pel seu cognom. L'operació deriva de la investigació per un suposat delicte fiscal que el magistrat va iniciar el 2002 sobre la filial del grup BBV Privanza Bank, que treballava en el paradís fiscal de l'illa de Jersey i que estava especialitzada en la gestió de grans patrimonis A petició de la fiscalia anticorrupció, el jutge de l'Audiencia Nacional Fernando Grande-Marlaska va ordenar el 2005 diversos escorcolls a despatxos d'advocats, empreses i domicilis particulars de Barcelona, Girona, Madrid i Sant Sebastià. Durant l'escorcoll que es va fer en aquest bufet es van descobrir documents relacionats amb operacions econòmiques, entre les quals hi havia una operació urbanística duta a terme per l'Ajuntament de Santa Coloma que ha donat peu a l'actual operació. En l'auto, Garzón explica com l'any 2003 Francisco Alejandro Petrus i Manuel Valera van ser nomenats administradors solidaris d'una de les empreses amb què Luís García Sáez va voler tirar endavant l'operació a la finca de Can Rivière de Sant Andreu de Llavaneres. Pretus Lavayén també va formar part, en qualitat de conseller, de l'empresa Badalona Building Waterfront SL, creada per explotar el solar de Badalona. Nnomés surt esmentat en la interlocutòria.

R

enau Folch, Lluís.

Exdirector general de Seguretat Ciutadana del govern de Jordi Pujol. Segons explica el jutge Garzón, es va relacionar amb la trama a través de les empreses Kundry Blau Inversions i Projectes Vaner 2003. La primera, en la qual Renau va ocupar el càrrec de liquidador, hauria rebut de Badalona Building Waterfront SL. 2,5 milions per la rescissió d'un contracte de gestió que no es va traduir en una prestació real de serveis. Pel que fa a Projectes Vaner 2003, va rebre 120.000 euros de l'empresa creada per construir un edifici en un solar del front marítim de Badalona. Renau, que va ocupar càrrecs a la Generalitat entre 1984 i 1989, apareix citat en la interlocutòria.

R

uíz Sabido, Juan Felipe.

Conseller delegat de Marina Badalona, una societat pública participada per l'Ajuntament de Badalona i pel Consell Comarcal del Barcelonès Nord. El jutge Garzón el considera el contacte a Badalona de Lluís García Sáez, el cervell d'una trama que, segons consta en l'escrit del jutge, s'hauria adjudicat 14 milions d'euros amb les operacions fetes amb un solar del front marítim d'aquesta població. La interlocutòria, però, no especifica cap més detall respecte de la possible relació entre aquestes dues persones ni respecte de la possible implicació de Ruiz en la trama. L'adjudicació del solar investigat es va fer mentre Juan Felipe Ruiz era membre del consell d'administració de Badalona Building Waterfront, en representació de Marina Badalona. Ahir, Juan Felipe Ruiz va renunciar a les seves atribucions especials com a conseller delegat de la societat pública, tal com li va reclamar l'alcalde de Badalona, Jordi Serra, dissabte passat.

S

chroeder Quijano, Jeff

L'altre propietari de Studios Mind Back, l'empresa que va rebre 299.093 euros sense justificar de l'empresa adjudicatària del solar de Badalona. Només apareix citat en la interlocutòria.

S

ingla Barceló, Josep.

President i adminstrador de l'empresa Promoción e Ingeniería de Obras SA. (Proinosa), adjudicatària de nombrosos projectes d'obra pública, i íntim amic de Lluís García Sáez, al qual va representar en la venda de participacions de Centre Comercial Gramenet SA a una altra de les empreses de Luigi, que va cobrar uns 600.000 euros per l'operació. Segons consta en la interlocutòria, entre els anys 2003 i 2007 Proinosa va ingressar de l'empresa pública Gramepark uns 30 milions d'euros per diverses adjudicacions que, segons Garzón, no sempre van ser legals. En concret, el jutge fa referència a l'adjudicació d'un aparcament per tres milions d'euros. El 19 de setembre passat, Singla parla per telèfon amb García Sáez i es lamenta per haver quedat segon en el concurs, que guanya l'empresa Capsa. García intenta calmar-lo i li diu que segurament se li adjudicarà. Josep Singla ha sortit en llibertat sota fiança de 500.000 euros. Garzón li imputa els delictes d'associació il·lícita i de tràfic d'influències. Ahir, Proinosa va emetre un comunicat on defensa la legalitat de totes les seves actuacions. Admet que fa més de 20 anys que fa obres per l'Ajuntament de Santa Coloma, però es desvincula de qualsevol actuació il·lícita. L'empresa afirma haver estat adjudicatària d'un 15% dels concursos públics als quals s'ha presentat en aquest municipi durant els tres últims anys. Pel que fa a la seva participació en el projecte Cúbics, Proinosa assegura que es va desvincular de la societat el 6 de novembre de l'any 2003, per les dificultats de tirar endavant el complex.

V

alera Navarro, Manuel.

Juntament amb Francisco Alejandro Pretus, va ser designat administrador solidari de l'empresa creada per García Sáez amb l'objectiu de tirar endavant l'operació urbanística de Sant Andreu de Llavaneres. En l'escrit, el jutge qualifica Valera d'estret col·laborador de Luigi, com demostraria el fet que li fes de conductor en alguna ocasió.

V

ela las Cuevas, Pascual.

Director gerent de Serveis Municipals de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Baltasar Garzón l'inclou, juntament amb el ja exalcalde Bartomeu Muñoz i amb l'exregidor d'Urbanisme Manuel Dobarco en el nucli dur de la trama en aquest municipi. En concret, l'acusa d'haver buscat empreses per a projectes de construcció de guarderies, donant suport a Luís García Sáez amb l'objectiu de pactar l'adjudicació abans de la convocatòria oficial d'un concurs públic. Igualment, el jutge li retreu que no denunciés la comissió d'un delicte de frau de subvencions de la Unió Europea i de falsedat documental, que hauria conegut quan ja havien estat consumats. Garzón atribueix a Vela els delictes de frau i exaccions il·legals i de falsedat en document oficial i mercantil. Li va imposar una fiança de 25.000 euros que ha pagat. Ahir es va reincorporar a la seva feina a l'Ajuntament de Santa Coloma.