“Espanya no es vol entendre amb Catalunya si no és des del domini”

La veritat és que sóc molt optimista amb tot el procés. És un procés polític dinàmic on van apareixent subjectes polítics: en el seu moment va triomfar la Lliga; després, el lerrouxisme, el republicanisme; posteriorment, els sectors de tipus social i obrerista. Tot això va acabar amb la barbaritat de la Guerra Civil, i malgrat el frau que va ser la transició democràtica van tornar a aparèixer aquests subjectes polítics. El sobiranisme n'ha estat un de nou que un dia guanyarà. Amb una particularitat: que quan ho faci ja no hi haurà retorn. Es vol la independència en primer lloc per justícia, després per democràcia i finalment per progrés.

Algun cop m'han preguntat on m'agradaria ser quan siguem independents i he contestat que a la comissió del perdó. Els hem de perdonar tantes coses...

Donar suport al president em sembla clau, i aquí vull instar Catalunya Sí que es Pot –no es pot anar amb tant d'amanerament– i també la CUP, que ja amb els pressupostos va cometre l'error de votar amb els partits polítics que perjudiquen Catalunya. I pel que fa a Carme Forcadell, voldria creure que no s'atreviran a inhabilitar-la. Però jo sóc historiador, i sé que Espanya s'atrevirà a tot; si hi ha coses que l'Estat no fa és perquè no pot, perquè afortunadament som a Europa, no perquè no hi hagi persones a dins que no ho vulguin, de la mateixa manera que han comès actes de maldat com el que ha fet el ministre de l'Interior. I, desgraciadament, no podem comptar amb els partits polítics espanyols d'esquerres. Veig perfectament possible una inhabilitació i no m'estranyaria que es tingués la temptació de ficar algú a la presó. França, Holanda i Portugal han mantingut la relació amb els països que havien estat colònies seves; Espanya, no. Espanya se n'anirà malament de Catalunya; és un fracàs d'estat, la seva democràcia és molt feble i esperpèntica.

Hem de demostrar el que nosaltres podem aportar a Europa. Som els primers que estem fent un procés cap a la independència des d'un país que no et deixa votar. Som aire pur en referència a l'enfortiment dels valors democràtics a Europa i al món.

Jo esperava un resultat semblant, potser no pensava que la CUP trauria un resultat tan bo i creia que Junts pel Sí tindria tres o quatre diputats més.

El nacionalisme espanyol sempre ataca el nacionalisme català majoritari, que durant anys ha correspost a Convergència, i ara els molesta molt i faran tot el possible per fer-li mal. Però té molta xarxa a tot el país i crec que se'n sortirà, encara que ERC s'hagi convertit en l'opció majoritària del sobiranisme. Es disputen el mateix electorat i hi haurà friccions, com una parella en què un vol anar a la platja i l'altre, a la muntanya.

Un referèndum que sigui un altre 9-N no ens porta enlloc. A partir de les pautes espanyoles, que és l'Estatut d'Autonomia vigent, si la configuració del Parlament ho permet hem de tirar cap a la declaració d'independència, perquè no ens deixaran votar. I la veritat és que no pensava que hi hauria una actuació tan poruga per part de Catalunya Sí que es Pot, on hi ha gent que conec i he admirat i que m'ha decebut. Un partit que ve del món del PSUC, dels moviments veïnals i obrers, de la pagesia... ha de saber prendre decisions.

Que baixi de la figuera. Entesa amb Espanya què vol dir? Que continuem perdent aquests milers de milions d'espoli fiscal? Que no tinguem el corredor mediterrani? Que, a diferència de la resta d'Europa, que està plena de túnels, el Pirineu no estigui comunicat? Els diners que necessitem en infraestructures, per solucionar el buit ferroviari i les carreteres que necessitem, només són possibles sense espoli. Això és incompatible amb mantenir tota l'estructura econòmica de l'Estat espanyol. D'altra banda, defensar l'estat plurinacional –cosa que estan demanant a tot el món, ho estan demanant els pobles indigenistes– a Espanya no ho fa ni l'esquerra. Espanya no es vol entendre amb Catalunya si no és des del domini.

Ja, és la que li va dir al Raimon: “Ara que hi ha democràcia, ja pots cantar en castellà.” No, no: ara que hi ha democràcia heu de fer unes lleis per les quals es pugui parlar en català al Congrés, que les televisions que arriben a Catalunya parlin també a Catalunya.

Ja hi va haver un intent durant la primera república de construir un estat plurinacional, i va fracassar. El poder burocràtic i els grans terratinents ho van fer impossible. No s'ho creuen. Està en l'ADN espanyol, no et reconeixen la igualtat si no és que ets un estat, com Andorra i Portugal.

No està calculat d'una forma analítica en un despatx. Ells tenen un instrument, i creuen que aquest instrument pot tombar el nostre procés. Aquest és un error polític d'unes conseqüències molt negatives per a ells, perquè l'únic que fa és que s'ampliï la base sobiranista, ens estan expulsant. Això els ha passat sempre.

Qualsevol que no fos un govern format pel PP i Ciutadans seria millor que la proposta que en aquests moments s'apunta. En referència a Catalunya, Ciutadans és molt més perillós que el PP.

És que la transició està muntada sobre això, sobre un pacte entre els que venien del franquisme, que perdonen i amnistien els antifranquistes –ells no s'han d'amnistiar de res–, i l'esquerra.

Quan hi ha massa idees es converteixen en ideologia, i massa ideologia es converteix en doctrina. Si creus que per donar una visió diferent d'un període històric el pots analitzar amb absoluta manca de transcendència t'equivoques, t'atorgues una superioritat moral. Què haguéssim dit, si hagués estat el PP qui hagués posat les estàtues franquistes al Born? Si tanta gent hi està en contra no només és un error, és també un escarni a les víctimes del franquisme, i una frivolitat. Hi ha algun sector de l'Ajuntament de Barcelona –no tots– que troba que a això que el Born sigui el símbol borbònic de la destrucció de Catalunya li manca un component obrerista sense el qual se senten orfes.

M'agradaria que reflectís aspectes com el fet de convertir en virtut el pluralisme català, que és una gran riquesa, o mostrés més igualitarisme entre els homes i les dones. I també que retratés una Catalunya molt més comunicada.