L'odissea de nit d'un operari perdut al bosc sota la pluja

Un operari de l'empresa Elecnor que dissabte a la tarda revisava les torres elèctriques que des del veïnat dels Arcs, a Santa Pau, pugen cap a la serra de Finestres, es va desorientar quan començava a fosquejar. Va aconseguir alertar un company que estava perdut i dir-li on havia deixat el cotxe, al qual tenia intenció de tornar. Després de la trucada va patir una primera caiguda en què li va caure el mòbil. A partir d'aquest moment, va quedar sol, incomunicat i desemparat en un bosc embardissat totalment desconegut per ell, veí de Barcelona i sevillà d'origen. En Manolo, de 49 anys, no oblidarà la nit que va passar a la intempèrie abans que aconseguís arribar a can Costabella de Sant Aniol de Finestres. “He caminat molt i molt!”, s'exclamava davant dels bombers i els voluntaris que el buscaven i que el van anar a recollir a la masia on havia aconseguit arribar. Ple d'esgarrinxades, amb un cop a les costelles, i les cames ben adolorides, l'operari relata que es va desorientar mentre anava d'una torre a l'altra i que quan va perdre el mòbil va començar a caminar pel bosc. Es va trobar bardisses que l'obligaven a anar de quatre grapes i també va fer escalada agafat a branques d'arbres per superar desnivells i precipicis. Es va trobar davant d'alguna cinglera (de les moltes que hi ha a la serralada) que li feia veritable basarda. Va ser precisament davant d'un estimball embardissat que li dificultava anar endavant i recular quan va decidir aturar-se per evitar el risc d'estimbar-se. “Tot el cos em tremolava. He estat allà dret durant hores mentre queia un xàfec impressionant”, explicava ahir Manolo, que calcula que va parar de caminar entre les deu i les dotze de la nit, però que no ho pot saber segur perquè en la caiguda també va perdre el rellotge. “Vaig passar alguns moments molt durs i vaig arribar a tenir veritable por“, explica l'home, que veia com els llamps il·luminaven el cel. Quan va clarejar, amb la roba ben xopa, va decidir tornar a moure's. Des del vespre, quan els seus companys van donar l'alerta, els bombers ja feien la recerca pel veïnat dels Arcs, on hi havia el cotxe de l'operari. Ell, que era més serra amunt, va pensar que s'havia de salvar i havia d'arribar a alguna carretera. Va continuar el seu camí amb penes i treballs i quan ja li semblava que anava de cara al camí que comunica amb Sant Aniol, va arribar a la primera casa que hi ha a la sortida del bosc. En veure'l els habitants de la masia el van córrer a auxiliar de seguida. Li van deixar roba eixuta i van penjar la seva al costat de la llar de foc, on en Manolo també es va refer del fred. Li van donar una beguda calenta i van alertar al 112 que l'home desaparegut estava sa i salvi a casa seva. Quan emergències va rebre la trucada amb la bona nova, els bombers tenien muntada la base d'operacions al càmping El Patxet de Santa Pau, mentre bombers i voluntaris eren ja al bosc per buscar el desaparegut. Dos cotxes amb bombers i voluntaris no eren lluny de la masia on s'havia refugiat i van anar a recollir l'operari per traslladar-lo a la base, on l'esperava una ambulància per fer-li el reconeixement, la seva família i molts companys de feina. Al camí de tornada, a través de la pista que comunica Sant Aniol amb Mieres, l'operari va demanar als rescatadors que fessin aturada al punt on es veien dues de les torres que havia de revisar i a les quals no va poder arribar dissabte en haver-se perdut. L'home va agafar la càmera, la seva eina de treball que, juntament amb els prismàtics, va conservar durant tota l'odissea i va fer les fotografies per verificar l'estat de les torres. Va voler tornar amb la feina feta.