Uns cent interns de la presó de Tarragona cursen l'educació secundària obligatòria
Al centre penitenciari hi ha actualment 411 reclusos, dels quals aproximadament la meitat estan en situació preventiva
La distribució radial de la presó de Tarragona, que té com a nuclis centrals uns patis d'esbarjo a l'aire lliure i al voltant, tot el conjunt de passadissos amb les cel·les, està molt relacionada amb la manera com es complien les condemnes temps enrere, quan a diferència d'ara no es dissenyaven espais específics per desenvolupar-hi activitats esportives, culturals o de formació. A causa d'aquest canvi de concepció, que sobretot aporta bones pautes de comportament als interns, el director del centre penitenciari de la ciutat, Francisco Romero, explica que han hagut de fer algunes modificacions per anar-se «adequant a les noves necessitats». Així, entre altres, han adaptat unes aules on els reclusos tenen la possibilitat d'aprendre llengües com el català o el castellà; una d'informàtica, i d'altres per als que estan estudiant per obtenir un títol d'ensenyament reglat. D'entre aquests darrers, prop d'un centenar dels 411 inters que hi ha avui en dia estan cursant l'educació secundària obligatòria (ESO) i reben classes diàriament per part de professors dependents del Departament d'Ensenyament de la Generalitat; mentre que dos més estan estudiant una carrera a través de la Universitat Oberta de Catalunya. A tot això, cal afegir que dins del centre s'hi ha emplaçat una biblioteca on hi ha uns 10.000 llibres, la majoria dels quals corresponen a donacions de diversos organismes. Poder estar-hi una estona és una de les activitats més demanades entre els presos, fet que origina que n'hi passin un centenar cada dia entre els quatre torns que tenen establerts, i que engloben tot el matí i una part de la tarda.
Uns recorreguts pautats
Ja fa tres o quatre anys que la mitjana de reclusos a la presó de Tarragona no varia gaire, sinó que es manté entre els 420 i els 430 –d'aquests, uns 200 estan en situació preventiva, mentre que la resta ja estan complint una condemna–. Pel que fa a la seva rutina, Francisco Romero especifica que «es lleven sobre les vuit del matí, fan la neteja de la seva cel·la, esmorzen i, un cop acabat el primer àpat del dia, cadascun d'ells comença un programa de tractament diferent». A continuació, dinen; tornen a la cel·la una estona; després alguns duen a terme a la tarda el mateix recorregut ocupacional que altres han desenvolupat al matí i, finalment, sopen.
A part dels detinguts que estudien, n'hi ha d'altres que estan apuntats a tallers productius, pels quals estan assegurats a la Seguretat Social i perceben una compensació econòmica a canvi –hi ha ocasions en què algunes d'aquestes obres les aconsegueixen a través del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció de la Generalitat–. Amb relació a això, el director concreta, a tall d'exemple, que hi ha un grup que disposa d'un contracte de quatre hores diàries d'una empresa de la demarcació, la qual els ha encarregat que facin el muntatge de paelles.
A tot plegat, s'hi ha de sumar que els arrestats poden demanar realitzar activitats esportives i tallers formatius, com ara de fusteria, de pintura, d'enquadernació o de ceràmica, que és una de les que té més èxit. Amb relació a aquest darrer taller, la professora avança que els presidiaris estan preparant peces per a una exposició que ja ha arribat a la seva vuitena edició i que es farà el 10 de desembre a l'ajuntament, i que enguany té com a temàtica la Mediterrània. I, ja finalment, entre una seixantena i una setantena de persones es dediquen a tasques que no estan remunerades, però sí recompensades, i que són útils perquè rutlli tot l'engranatge, i que van des de la neteja de l'edifici fins a encarregar-se de la bugaderia o d'elaborar el pa i les pastes que mengen en els àpats.
