“Van ser com dos àngels”

“Una parella d'àngels de la guarda.” Per un veí de Garriguella, David Arnau, és el que sempre han significat per ell Josep Maria Fernández Ferrer i Rosa Bagó Maranges, el matrimoni que divendres passat va ser víctima d'un fatal accident, en ser arrossegats mentre travessaven un passallís que creua la riera d'Anyet, a Masarac. En tenir coneixement del tràgic succés, Arnau va fer un emotiu escrit en senyal de record i d'homenatge a la parella. En el text, que va publicar al seu mur del Facebook, hi explica un sorprenent episodi que va viure en primera persona i que demostra els tristos i cruels girs que en ocasions té el destí. I és que, d'aquí uns mesos farà tres dècades, el matrimoni format per Fernández i Bagó va auxiliar, el 19 d'agost del 1987, cinc joves que van tenir un fort i aparatós accident de trànsit, a l'Alt Empordà.

El commovedor escrit va tenir un important ressò. Tant persones properes a les víctimes com infinitat d'altres usuaris de les xarxes socials van expressar a Arnau el seu agraïment per haver dedicat a Fernández i a Bagó aquestes boniques paraules, que van posar la pell de gallina a tots aquells que ho van llegir.

A continuació, es reprodueix textualment el seu relat:

“Aquest mes d'agost farà 30 anys que un accident de cotxe a la carretera comarcal que va de Peralada a Garriguella va estar a punt de costar la vida a cinc joves garriguellencs, un dels quals era jo. Probable excés de velocitat, pèrdua de control, xoc brutal amb un bloc de ciment, volta de campana i sensació de caure per un abisme negre. Quan vaig recuperar la consciència, vaig sortir arrossegant-me com vaig poder pel vidre del darrere, mentre un dels amics, que havia pogut sortir abans que jo, em cridava des de fora que corregués, que el cotxe perdia gasolina. Sense saber res dels altres ocupants, vam avançar penosament enmig d'una nit sense llums fins a una casa propera, on vam cridar i picar a la porta sense resultat. Al cap d'una estona, com de miracle, va aparèixer un matrimoni amb el seu cotxe i ens va trobar estirats a terra, bruts i ensangonats. Van esperar amb nosaltres que arribés ajuda per als nostres amics, i un cop ells van ser atesos ens van dur volant cap a l'hospital de Figueres. Per mi, aquell matrimoni ha estat sempre com una parella d'àngels de la guarda que van aparèixer del no-res per rescatar-nos del pànic i la desesperació. Cada cop que ens hem trobat –poquíssimes vegades en aquests 30 anys– els he transmès el meu afecte i la meva gratitud eterna. Casualment, vaig coincidir amb ella fa tot just quinze dies a la Cooperativa de Garriguella, i em va obsequiar, com sempre, amb el seu ample somriure i la seva amabilitat. Es recordava molt de mi, em va dir. Es deia Rosa.

Aquest matrimoni és el que va ser arrossegat per una rierada fatal divendres a la nit, a Masarac. Malauradament, jo no he pogut agafar el cotxe i anar-los a rescatar, com van fer ells amb mi aviat farà 30 anys.

Per això no m'he pogut estar d'escriure aquestes línies per dedicar-los el meu record i les meves llàgrimes. Fins a sempre, àngels.”